32.3.1 Els quantificadors negatius en contextos negatius



activador negatiu
negació expletiva
terme de polaritat negativa

Els quantificadors negatius poden ser quantificadors nominals (cap idea, gens de gana, gaire temps), pronoms (res) o adverbis (gaire, mai, enlloc). En el cas dels elements que indiquen quantitat, gens expressa quantitat nul·la i s’oposa a altres quantificadors no negatius dins una escala que, partint d’aquesta quantitat nul·la, arriba fins a la quantitat elevada (molt, força) o excessiva (massa). A més de gens, també forma part d’aquest grup el quantitatiu gaire, que indica una quantitat o grau més aviat baix (No menja gaire), expressat per no molt en els parlars que no usen en la llengua espontània aquest quantificador, com el valencià i el tortosí (No menja molt).GIEC

En mallorquí i septentrional hi ha també el quantitatiu pus, que equival a més, però únicament funciona com a terme de polaritat negativa: No en vull pus, de vi. Amb un valor equivalent a gens també s’usen en certs parlars brenca, gota, llei, mica o molla: No n’hi ha brenca; No fa gota d’aire; No te’n daré llei, de diners!; No m’agrada mica; No en tinc molla. Reforçant el valor negatiu de gens i de cap, existeixen també les locucions gens ni mica (o gens ni miqueta, gens ni gota) i cap ni un, formades a partir de la coordinació de dos quantificadors: No tinc gens ni mica de fred; No en vam trobar cap ni un.

Els quantificadors negatius aporten informació nova, no compartida per l’emissor i el receptor, i per això solen aparèixer en posició postverbal: No m’ha dit res ningú; No ve mai; No han anat enlloc; No estava gens contenta; A l’examen no s’hi va presentar cap dels teus amics. També és possible que s’hi anteposin, i poden aparèixer igualment sense cap verb explícit. Quan s’anteposen al verb, la seva presència és suficient per a atorgar un valor negatiu a l’oració i llavors és possible tant el manteniment com l’elisió de l’adverbi no, encara que el manteniment és la solució més habitual en els registres formals: Ningú (no) podrà afirmar el contrari; Cap dels teus amics (no) es va presentar a l’examen; Res del que pugueu dir (no) ens farà canviar d’opinió. n

Amb independència de la posició que ocupin els quantificadors negatius, l’adverbi no queda exclòs si hi ha un altre element que atorgui el valor negatiu a l’oració; concretament, amb la preposició sense i la conjunció ni: Fes-ho sense que se n’assabenti ningú i Fes-ho sense que ningú se n’assabenti; Ni ella ho sabia ni la va avisar ningú i Ni ella ho sabia ni ningú la va avisar.

D’altra banda, un quantificador negatiu en posició preverbal pot legitimar la presència d’un altre quantificador negatiu en posició postverbal, encara que no hi sigui present l’adverbi no: Ningú va dir res en contra.

La majoria de quantificadors negatius s’usen tots sols com a resposta negativa a una oració interrogativa parcial o en altres tipus de contextos en què s’elideix el verb: —Qui t’ho ha dit? —Ningú; —Quantes vegades ha plogut aquest mes? —Cap; —T’agraden les pel·lícules de l’oest? —Gens; —On has anat? —Enlloc; Ells ho sabien gairebé tot, i nosaltres, res; Ell hi ve cada dia, però tu, mai. En aquests casos, es prescindeix de l’adverbi no, excepte en el cas de gaire, en què no és obligatori, i res i gens, en què la presència de no és opcional: Quant en volia? —No gaire; —Què volia? —{Res / No res}; —T’agraden les pel·lícules de l’oest? —{Gens / No gens}n

En la llengua antiga, en aquests contextos els quantificadors negatius s’usaven sistemàticament precedits de no i aquesta possibilitat s’ha mantingut amb més o menys vitalitat en certs casos, encara que la solució sense no és la més general en la majoria de parlars. En parlars valencians, en tortosí i en alguns parlars occidentals, no també pot precedir els quantificadors cap, mai i, en menor mesura, ningú: —Quants dies ha plogut aquest mes? —No cap; —Quan l’has de veure? —No mai; —Qui ha vingut? —No ningú. Es tracta d’usos propis dels registres informals, que solen aparèixer en respostes a una pregunta.

El quantificador gens s’usa opcionalment precedit de no, sobretot en contextos com Va ser una discussió (no) gens agradable, en què sols té caràcter negatiu el sintagma quantificat amb gens; i també en les respostes a una pregunta parcial o en altres contextos en què s’elideix el verb: —Vau caminar molt? —(No) gens; Ells van caminar molt i nosaltres (no) gens. Amb gaire, en canvi, la negació és obligatòria: —Et trobes bé? —No gaire; A mi em va agradar molt, però a ella, no gaire; És una situació no gaire agradable.

Un cas diferent és el de les expressions no ningú i no res. La primera té el significat de ‘persona sense valor’ i s’usa precedida de l’indefinit un: És un no ningú; És una no ningú. Amb el mateix valor pot usar-se també ningú. La segona pot tenir el significat de ‘cosa sense importància, nimietat’ (Plora per no res; No res l’espanta; S’escandalitza per un no res) o espai molt breu de temps (Torna en un no res). Notem que el nom no-res (‘absència de tota cosa’) s’usa precedit de l’article definit i s’escriu amb guionet (Déu creà el món del no-res).

Actualització: 02/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona