32.3.2 Els quantificadors negatius en contextos no negatius



activador negatiu
negació expletiva
terme de polaritat negativa

Els quantificadors negatius no poden usar-se en oracions afirmatives declaratives o imperatives. Per això no són ben formades oracions del tipus Vull res o Agafa’n cap. Per a poder utilitzar-los, generalment, han de veure’s afectats per un activador negatiu.

Aquests no són, però, els únics elements que poden legitimar un quantificador negatiu. Aquests quantificadors també poden aparèixer amb altres predicats que tenen un significat negatiu o en construccions que sense ser negatives obliguen a tenir en compte dos estats de coses: un de positiu i un de negatiu. És el cas de les interrogatives, les condicionals i les comparatives de desigualtat: Vols res més? (‘Vols alguna cosa?’); Si mai vas a Vic, no deixis de visitar el Museu Episcopal (‘Si vas a Vic en algun moment, visita el Museu Episcopal’); Ella treballa més/menys que ningú (‘Ella treballa més/menys que qualsevol persona’.) En aquests casos, els quantificadors no tenen un valor pròpiament negatiu sinó un valor no específic, d’acord amb el qual no fan referència a cap element concret i identificable que respongui a unes determinades característiques. Perquè tinguin un valor autènticament negatiu, cal la presència de l’activador negatiu no: No vols res més? (‘No vols cap cosa més?’); Si no vingués mai, perdria l’herència (‘Si no ve en cap moment, perdrà l’herència’); Ella no treballa més que ningú (‘Ella no treballa més que qualsevol altra persona’).

Pel fet de contenir una idea negativa, algunes d’aquestes construccions també permeten l’ús de l’anomenada negació expletiva, com s’esdevé amb les comparatives de desigualtat: Ella treballa més que no (pas) els seus companys (‘Ella treballa més que els seus companys’).

Els elements o les construccions que possibiliten aquest ús dels quantificadors negatius (activadors negatius) poden ser elements lèxics, com certs predicats, modalitats oracionals, com la interrogació, i determinades construccions sintàctiques, com les condicionals. En concret, possibiliten l’ús de quantificadors negatius els elements o les construccions següents:

a) Els predicats que expressen oposició (rebutjar, negar, oposar-se), impediment (impedir, evitar), mancança (ser incapaç de, ser impossible), temor (tenir por, témer) i altres emocions negatives (saber greu, molestar) i també els que expressen dubte o desconeixença quan van seguits d’una subordinada introduïda per que (dubtar, ignorar, desconèixer): Neguen que estiguin gens molestos; Impediren que hi entrés ningú; És incapaç d’escriure cap novel·la romàntica; Tinc por que faci res perillós; Els molestava que fessis res sense el seu consentiment; Dubto que t’hagin dit res o que tinguin gaires ganes d’explicar-t’ho.

Aquest tipus d’elements lèxics també poden adoptar forma nominal o adjectival: Em molesta la seva incapacitat de prendre cap decisió; Incapaç com és de decidir res, es va quedar a casa.

b) Els elements que introdueixen una comparació de desigualtat; concretament, els quantificadors més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor, o els predicats del tipus preferir o estimar-se més: S’esforça més que ningú; Treballa menys que mai; Van superar la crisi matrimonial i ara estan millor que mai; Parla l’anglès pitjor que mai; Preferia una bona paella a cap altre dinar; S’estima més que el renyin que haver de fer res. El mateix valor de desigualtat, però sense quantificador explícit, apareix en construccions amb com del tipus Treballa com mai o Canta com cap altre ho sap fer.

c) La preposició abans i la variant abans que, que fan referència a una situació que no s’ha produït en el moment que es pren com a referència: Parlem amb la directora abans de prendre cap decisió; Abans que vingui ningú més, deixa’m explicar-te una cosa. A diferència de abans, la preposició temporal fins exclou la presència d’un mot negatiu en la seva subordinada finita si no hi és present l’adverbi negatiu no: No em molestis fins que no arribi ningú més.

d) Els ordinals primer i últim, que designen un dels punts extrems d’una sèrie o escala, i que implícitament neguen la resta dels elements de la sèrie: El primer que digui res se’n va fora; És l’última vegada que dius mal de ningú.

e) Les locucions prepositives en lloc de i en comptes de (o en compte de): En lloc de demanar ajuda a ningú, tracta de resoldre tu el problema; En comptes de vendre res, mira quants diners tens al banc.

f) La subordinada condicional o qualsevol altra construcció equivalent, que segons el context pot referir-se a una situació oberta, que es pot produir o no, o a una situació ja descartada: Si hagués fet gens de vent, aquest papers s’haurien envolat; Si t’entretens gaire, no arribarem a temps; En cas que passi cap tren, truca’m; Quan et diguin res del trasllat, avisa’ns; Qui necessiti alguna cosa més, que ho digui; Mai que el vegis, escriu-me; Gaires dies més com avui i haurem de tancar la botiga.

g) Les oracions interrogatives totals, que deixen obert el caràcter afirmatiu o negatiu del contingut oracional: Hi ha ningú que ho vulgui fer?; Has dit res?; T’hi estaràs gaire estona?; Que tens gens d’oli?; Em va preguntar si l’havíem vist enlloc. En aquests casos, també hi pot aparèixer la negació no amb un cert canvi de significat: No hi ha ningú que ho vulgui fer?; No has dit res?; No t’hi estaràs gaire estona?; Que no tens gens d’oli?; Em va preguntar si no l’havíem vist enlloc.

El quantificador nominal poc, quan fa referència a una quantitat mínima i té un valor parafrasejable per ‘no gaire, no molt’, també permet la presència d’un terme de polaritat negativa: Pocs alumnes resoldrien cap problema com aquest. D’altra banda, tenen un valor i un comportament semblants als de poc adverbis com rarament i difícilment o expressions equivalents del tipus en comptades ocasions, amb prou feines o a penes: Rarament van a sopar a cap restaurant del barri; Difícilment trobaràs enlloc res de semblant; En comptades ocasions el veus parlar amb ningú. Un cas diferent és el dels adverbis massa, excessivament o extremament, que expressen quantitat en grau elevat, però que poden aparèixer amb un quantificador negatiu si la idea de quantitat màxima s’associa a una conseqüència negativa: Aquest examen és massa difícil perquè l’aprovi ningú.GIEC

Actualització: 02/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona