32.3.3 Altres termes de polaritat negativa



activador negatiu
negaciķ expletiva
terme de polaritat negativa

A més dels quantificadors negatius, hi ha altres mots o expressions que funcionen com a termes de polaritat negativa. Es tracta dels adverbis focals tampoc i ni tan sols (o simplement ni), de la conjunció ni en aquells casos en què coordina sintagmes, de la conjunció sinó i, finalment, de l’adverbi de reforç pas i les expressions minimitzadores.

a) L’adverbi focal tampoc i la locució adverbial ni tan sols (o simplement ni) tenen com a correlats positius els adverbis també i fins i tot. I el mateix ocorre amb la conjunció ni, que té com a correlat positiu la conjunció i. L’adverbi tampoc, els constituents focalitzats amb ni o ni tan sols, i els sintagmes coordinats amb ni poden aparèixer posposats o anteposats al verb. En el primer cas, exigeixen l’adverbi no: Demà no hi haurà tampoc reunió; No va voler menjar ni tan sols un bocí de pa; No el coneixem ni tu ni jo. En el segon cas, igual com els quantificadors negatius, admeten l’elisió o el manteniment de no, encara que aquesta última solució és l’habitual en els registres formals: Demà tampoc (no) hi haurà reunió; Ni tan sols un bocí de pa (no) va voler menjar; Ni tu ni jo (no) el coneixem. n De la mateixa manera, s’usen tots sols sense la negació en els casos en què el verb no apareix explícit: El seu marit no hi anirà avui i segurament tampoc demà; —Acudí molta gent a auxiliar-te? —Ni tan sols els qui es trobaven més a la vora; —Qui ha fet això? —Ni ella ni jo.

Igual com els quantificadors negatius, aquests termes de polaritat negativa també es poden usar amb sense o ni en casos en què coordina oracions: Vam prendre la decisió sense haver pensat tampoc en les conseqüències; Han organitzat la festa sense que ens n’assabentéssim ni ella ni jo; Ni ella m’ho va dir ni jo vaig gosar tampoc preguntar-ho ni a ella ni a tu. Tanmateix, a diferència dels quantificadors negatius, no es poden usar amb un valor no negatiu.

b) La conjunció sinó presenta més restriccions d’ús. En general, exigeix que el primer terme coordinat es vegi afectat per l’adverbi no: No ens hem de veure avui sinó demà. No obstant això, pot aparèixer en interrogatives retòriques, en què la negació és implícita: Què es pot fer sinó acceptar-ho? (equivalent a No es pot fer altra cosa sinó acceptar-ho) i en oracions declaratives quan el primer terme és un sintagma nominal amb un quantificador universal, equivalent a excepte: Tothom la menystenia sinó la seva família.

c) L’adverbi de reforç pas, que s’usa en correlació amb no, és sintàcticament opcional, però aporta a l’oració negativa determinats matisos semàntics i pragmàtics. Bàsicament, nega una suposició prèvia o reforça alguna altra mena de negació marcada per no. Els valors de pas es resumeixen i s'exemplifiquen en el quadre 32.3.

Quan l’adverbi no s’anteposa al verb, l’adverbi de reforç pas s’hi posposa: No plou pas. Però tots dos elements apareixen seguits en la coda de les oracions comparatives de desigualtat, en què la negació és expletiva (És millor contestar que no pas callar), i en aquells casos en què la negació incideix sobre un constituent diferent del predicat verbal (No pas jo!; Es va cruspir no pas un llamàntol sinó dos). En les perífrasis verbals i els temps compostos, a més, l’adverbi de reforç apareix generalment al final de la perífrasi, incloent-hi els pronoms febles, si n’hi ha, en posició enclítica, però en alguns parlars s’intercala entre el verb principal i l’auxiliar: No ho pot negar pas / No ho pot pas negar; No l’havia vist pas / No l’havia pas vist; No vam ser pas nosaltres / No vam pas ser nosaltres; No vaig veure’l pas / No vaig pas veure’l.

Notem, finalment, que l’adverbi de reforç pas pot usar-se també amb altres mots negatius: Això, no ho pot negar pas ningú; No en fa pas gens, de fred; No he dit pas ni una paraula.

L’adverbi de reforç pas és molt viu en parlars del Principat de Catalunya, però no en valencià ni en baleàric. En septentrional, és l’expressió habitual de la negació, fins al punt que ha dut a l’omissió de no en els registres informals: Mengi pas; Que vindràs pas a Barcelona? En interrogatives de contraexpectativa, també es troba en els registres informals del parlar del Camp de Tarragona sense l’adverbi no: Que l’hauria de tenir pas, aquesta factura?; Que has vist pas la meva jaqueta? En els registres informals d’alguns parlars nord-occidentals s’usa cap en comptes de pas: No m’agrada cap, això.

d) La negació es pot reforçar per mitjà d’expressions minimitzadores, certs sintagmes nominals que fan referència a una quantitat mínima, com la més petita idea o un pèl d’aire o un alè d’aire: No tenia la més petita idea del que havia passat; No corre {un pèl / un alè} d’aire (‘No corre gens d’aire’). Aquests sintagmes designen l’element inferior dins una sèrie o escala, de manera que la seva negació implica també la de tots els altres elements de la sèrie o l’escala, cosa que explica que assoleixin un significat equivalent a un quantificador negatiu (‘res en absolut’). Sovint apareixen precedides de la partícula focalitzadora ni: No hi havia ni una ànima. Com ocorre amb altres constituents focalitzats amb aquesta partícula, quan s’anteposen al verb, l’adverbi no pot elidir-se: Ni {un pèl / un alè} d’aire (no) corria en aquella habitació.

Les expressions minimitzadores es poden classificar en dos grans grups: els sintagmes nominals amb valor superlatiu i els sintagmes nominals indefinits. En el primer cas, es tracta de sintagmes definits que contenen un adjectiu modificat per l’adverbi més: D’això ningú no en pot tenir la més mínima sospita; No té el més remot concepte del bé; No és capaç de resoldre el problema més simple. En el segon cas, el sintagma conté generalment un nom que designa una entitat de poca grandària o de poc valor o importància, i apareix precedit de l’article indefinit un i, més esporàdicament, d’un cardinal o de cap determinant: No hi havia ni una ànima; No hi cabia ni una agulla; No tinc un clau; No para un instant; No m’importa un rave; No hi entén un borrall; No té un bri d’intel·ligència; No té dos dits de front; No diu mai pruna; No m’ha dit ni ase ni bèstia. Com es pot comprovar en els exemples anteriors, molts d’aquests reforços minimitzadors s’associen fonamentalment a un determinat verb o tipus de verbs amb els quals en molts casos formen frases fetes.

El mateix efecte minimitzador s’obté amb qualsevol sintagma precedit de la partícula focalitzadora ni, seguida opcionalment de tan sols: No em va demanar ni (tan sols) què volia; No han deixat ni (tan sols) una nota; No es va acomiadar ni (tan sols) de la seva mare.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona