32.4 La negació expletiva



activador negatiu
negaciķ expletiva
terme de polaritat negativa

En determinats contextos s’utilitza la negació expletiva, un tipus de negació en què l’adverbi no, a vegades acompanyat de l’adverbi de reforç pas, pot ser usat sense que aporti un veritable valor negatiu a la construcció. Així, els elements expletius ocupen una posició sintàctica, però no fan cap aportació semàntica negativa, com es pot observar en els exemples següents: La por que no es trenquessin les copes els posava nerviosos (on el que fa por és que es trenquin les copes); Hem de preparar la maleta abans que no arribi en Carles (on l’arribada d’en Carles es presenta com un fet que es produirà). La negació expletiva és, generalment, opcional: La por que es trenquessin les copes no els deixava menjar tranquils; Hem de preparar la maleta abans que arribi en Carles.

La negació expletiva apareix en oracions que contenen algun element de sentit negatiu o que estableixen un contrast que obliga a tenir en compte un estat de coses positiu i un altre de negatiu. Els contextos que permeten la presència de la negació expletiva són de naturalesa ben diversa i s’exemplifiquen en el quadre 32.4.

En concret, els contextos que permeten o demanen una negació expletiva (no o no pas) són els següents:

a) Certs noms i predicats que fan referència a situacions no desitjades, admeten l’ús de la negació expletiva en les subordinades que seleccionen. Es tracta dels noms del tipus por o temor i també els predicats verbals com fer por, tenir por, témer, evitar i, menys freqüentment, impedir. La negació expletiva, amb tot, sols és possible si la subordinada es construeix en subjuntiu: La por que no l’agafessin el va immobilitzar; Han expressat el temor que això no afavoreixi la privatització del servei; Em fa por que no vulgui desentendre’s de les seves obligacions; Temia que el seu fill no arribés abans d’hora i descobrís la sorpresa que li preparaven; Va evitar que el mariner (no) caigués a l’aigua. La negació expletiva no és possible si la subordinada es veu afectada per la negació de la principal. Per això, la negació expletiva no pot aparèixer en casos com No tinc por que se’n vagin, en què la subordinada substantiva es veu afectada per la negació de la principal, però sí en casos en què no se’n veu afectada, com ocorre amb l’adjunt que conté el nom por en De por que no agafés un constipat, no el va deixar sortir de casa.

b) En les construccions comparatives de superioritat i d’inferioritat, l’ús de la negació expletiva es justifica per la idea de desigualtat a què fan referència, ja que dir que una cosa és més o menys que una altra implica que no són iguals. En conseqüència, la negació expletiva remarca la idea de desigualtat associada als quantificadors de grau comparatiu més i menys, als adjectius comparatius millor i pitjor, i als predicats que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. La negació expletiva únicament és possible en les codes introduïdes amb la conjunció que. En la majoria de casos té un caràcter optatiu i pot acompanyar-se de l’adverbi pas: L’altre equip ha marcat més gols que no (pas) el nostre; Gasta més diners que no (pas) en guanya; És pitjor empènyer-les que no (pas) estirar-les; S’estima més parlar amb nosaltres que no (pas) amb ells.

Tot i el caràcter optatiu de la negació expletiva, es considera l’opció preferible quan la coda de la construcció comparativa és una oració subordinada introduïda per la conjunció que i la negació expletiva permet evitar la confluència de dues conjuncions que seguides:GIEC Preferim que ens doneu ara la vostra opinió que no (pas) que calleu; S’estimava més que ho llencessin que no (pas) que m’ho donessin. n

Semblantment, la negació expletiva és opcional en construccions com Gasta més que (no (pas)) guanya i Beu més que (no (pas)) menja. Notem que en el primer exemple es compara la quantitat que es gasta i la que es guanya, i en el segon, la quantitat que es beu i la que es menja; per tant, la coda no fa referència a la mateixa dimensió o classe d’entitats que l’element modificat pel quantificador. Per això, la negació expletiva tampoc no és obligatòria, malgrat que la coda d’aquestes construccions pugui ser introduïda per de (Gasta més del que guanya; Beu més del que menja).

La negació expletiva és obligatòria, però no és possible la presència de pas, en alguns casos en què la coda amb que pot alternar amb una coda amb de: És més intel·ligent que no sembla (o És més intel·ligent del que sembla); Treballa més que no pot (o Treballa més del que pot). Concretament, es tracta d’aquelles construccions en què la coda fa referència a la mateixa dimensió o classe d’entitats que l’element modificat pel quantificador comparatiu (el grau d’intel·ligència en el primer exemple i la quantitat de treball en el segon). No passa el mateix quan la coda no fa referència a la mateixa dimensió o classe d’entitats que l’element modificat pel quantificador: És més murri que (no (pas)) intel·ligent i Treballes més que (no (pas)) jo.

c) La negació expletiva també pot aparèixer en les subordinades introduïdes per abans (que) i fins que. Amb abans la negació és optativa si la subordinada apareix precedida de que, però resulta obligatòria si no s’utilitza aquesta conjunció: Calia resoldre-ho abans que (no) fos massa tard; Parla amb ell abans no se’n vagi. Pel que fa a fins, la negació expletiva tan sols és possible si la principal és negativa: No entris a la consulta del metge fins que (no) t’avisin.

d) La negació expletiva apareix vinculada a les locucions de poc o per poc en oracions no subordinades que designen situacions que estaven a punt de produir-se i, per tant, expliciten la idea que finalment no ocorregueren. La negació té un caràcter optatiu en les construccions sense que (per poc, de poc), però fixat o obligatori en les construccions amb que (per poc que, de poc que): Vam tenir un accident i per poc (no) ens matem; Hi havia molta boira i de poc (no) ens perdem; Per poc que no ens insulten; De poc que no em maten de l’ensurt.

e) Finalment, la negació expletiva també pot aparèixer en oracions exclamatives encapçalades per un quantificador que designa un alt grau: Quantes hores (no) deu haver estudiat per aprovar les oposicions!; Quina cridòria (no) han organitzat!


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona