11.1 Introducció



demostratiu
dķctic textual
possessiu
possessiu ąton
possessiu tņnic

Els demostratius i els possessius són mots que típicament delimiten l’extensió referencial del sintagma nominal, d’una manera semblant a com ho fa l’article definit.GIEC La majoria funcionen com a determinants, és a dir, especifiquen un nom explícit (Aquests nois t’esperen; Han triat el seu conte) o sobreentès (Aquests t’esperen; Han triat dos contes, però no el seu). Alguns demostratius funcionen com a pronoms (açò, això, allò) o com a adverbis (ací, aquí, allí, allà) i els possessius en posició postnominal funcionen com a modificadors del nom (coses seves, un llibre nostre).

Els determinants demostratius i els possessius concorden en gènere i nombre amb el nom (aquesta taula, els seus llibres) i solen precedir-lo, tot i que en alguns casos poden aparèixer posposats (la feina aquella, a casa seva).

Els demostratius i els possessius de primera i segona persona, igual com els pronoms personals, es relacionen amb la dixi. S’interpreten per referència a les persones que intervenen en l’acte de parla, és a dir, són díctics. Així, en Passa’m aquell llibre, aquell designa un llibre allunyat de l'emissor i en He trobat el teu poema, el teu es refereix al receptor del missatge. Els possessius de tercera persona són anafòrics, és a dir, s’interpreten per relació a un element aparegut prèviament en el discurs, com en He preguntat pel fisioterapeuta i m’ha donat el seu telèfon, en què seu s’interpreta com a equivalent a el fisioterapeuta.

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona