11.2 Els demostratius



demostratiu
dķctic textual
possessiu
possessiu ąton
possessiu tņnic

Els demostratius són determinants, pronoms o adverbis que tenen un valor díctic i, en l’ús més característic, expressen graus de proximitat o llunyania respecte al lloc en què se situen els interlocutors de l’acte de parla o al moment en què es realitza l’acte de parla.GIEC El demostratiu aquest, per exemple, té un valor díctic espacial en Agafa aquesta cistella (en què es designa una cistella pròxima als interlocutors). Si el nom és dia, any, moment, etc., el sintagma té un valor díctic temporal, com en Aquesta nit anirem al teatre (en què es designa la nit del dia en curs).

A més del valor díctic que els defineix, els demostratius també poden assolir un valor anafòric, com en l’exemple Em va proposar sopar junts, però no em va agradar aquesta idea, en què aquesta idea es refereix a sopar junts. És, doncs, un díctic textual pel fet que l’element assenyalat forma part del discurs entès com un espai.

També es pot considerar demostratiu l’anafòric tal.GIEC Aquest determinant no expressa proximitat o llunyania en l’espai, sinó que remet a una entitat del discurs. El demostratiu tal, que presenta flexió de nombre, expressa identitat qualitativa: Diuen que el va insultar, però ella nega haver fet tal cosa; En són els amos i actuen com a tals.

Els demostratius poden fer de determinants, com en els exemples anteriors, en què acompanyen un nom. També hi ha pronoms demostratius (açò, això, allò), que tenen un caràcter neutre, i adverbis demostratius (ací, aquí, allí, allà). En el quadre 11.1 es mostren les diferents formes dels demostratius segons la categoria gramatical i l’espai díctic que representen. Cal tenir en compte, però, que les formes de proximitat presenten variació en l’ús segons els parlars.

a) Els determinants demostratius delimiten el grau de proximitat en l’espai, el temps o el discurs respecte al substantiu al qual es refereixen. Concorden amb el nom que especifiquen i presenten, per tant, variació de gènere i nombre: aquest abric, aquests abrics, aquesta jaqueta, aquestes jaquetes. El nom modificat pel demostratiu pot no explicitar-se en aquells casos en què se sobreentén a partir del context discursiu o pragmàtic. En l’exemple Aquesta jaqueta abriga molt, però aquella és d’entretemps, el primer sintagma nominal conté el nom explícit (aquesta jaqueta) mentre que en el segon queda sobreentès (aquella).

Els pronoms demostratius designen proximitat o llunyania d’una entitat o una situació respecte al lloc en què se situen els interlocutors de l’acte de parla o en el discurs i no presenten variació morfològica: Açò que m’han servit no és el que jo havia demanat; Dona’m això; Què és allò?

Els adverbis demostratius, per la seva banda, designen un lloc per referència a l’espai en què se situen els interlocutors de l’acte de parla: Ací no plou mai; Veniu aquí de seguida!; Pots deixar la bossa allà.

Els determinants i pronoms demostratius poden ser l’únic constituent explícit de l’atribut en una copulativa d’identificació: Ell és aquest; Les setrilleres són això.

b) Tant els determinants com els pronoms demostratius poden anar reforçats per un adverbi demostratiu del seu mateix grau precedit de la preposició de: aquell llibre d’allà, aquests d’aquí, això d’aquí, allò d’allà. Aquest reforç permet precisar a quin objecte ens referim quan només podem emprar el demostratiu de llunyania: No vull aquell plat d’allà, vull aquell de més cap enllà.

Si l’entitat assenyalada és temporal (aquell any, aquesta tarda), el reforç ja no és possible. En canvi, un díctic de temps (ara, enguany) sí que pot reforçar un element demostratiu locatiu: això d’ara, aquestes inundacions d’enguany, aquella d’ahir.

c) Els sintagmes nominals amb un determinant o un pronom demostratiu admeten la modificació de mateix amb un valor intensiu o exemplificador. Té un valor intensiu en Aquestes mateixes paraules em va dir ell (i no unes altres) o en Això mateix em va dir ell (i no cap altra cosa), i un valor exemplificador en Posa’t {aquesta camisa / això} mateix (‘per exemple aquesta camisa, això’).

d) Els sintagmes nominals que contenen un determinant o un pronom demostratiu poden aparèixer amb una oració de relatiu explicativa o especificativa: Allò d’allà, que és un regal de l’Arnau, no sé per a què serveix; Aquestes dones que ara s’acosten treballen a l’hospital comarcal i aquelles altres que van més endarrerides també. Però no tots els demostratius es comporten igual.

Els sintagmes amb un demostratiu de proximitat només poden ser modificats per relatives especificatives en mode indicatiu, ja que estableixen una referència específica: Vull això que portes.

Si el demostratiu és de llunyania, en canvi, també admeten relatives en mode subjuntiu, les quals donen al sintagma una interpretació no específica: Aquells que hi estiguin interessats que aixequin la mà; Allò que no t’agradi, no ho prenguis. En aquest cas, però, els demostratius perden el valor díctic i equivalen a un article definit: el demostratiu aquell pot ser substituït per l’article definit del mateix gènere i nombre (Els que hi estiguin interessats que aixequin la mà) i el pronom allò equival a l’article amb valor individualitzador fixat en la forma de masculí singular (El que no t’agradi, no ho prenguis).GIEC

e) Els demostratius de llunyania poden encapçalar una construcció partitiva, sempre que vagin modificats per una relativa especificativa: N’efectuarà la difusió aquella de les dues parts que es consideri idònia; Se’n podran beneficiar aquells dels nostres clients que ho requereixin.GIEC

f) Els determinants demostratius poden aparèixer en posició postnominal. Aleshores el sintagma va precedit de l’article definit: La butaca aquesta és molt incòmoda; Si passes en vermell, el municipal aquell et veurà. En aquestes construccions, el valor definit del sintagma queda assegurat per la presència de l’article, mentre que el demostratiu en remarca la referència. Darrere del demostratiu pot haver-hi un sintagma preposicional, una oració de relatiu o un sintagma adjectival qualificatiu: la butaca aquesta de pell negra, la butaca aquesta que vam fer entapissar, la butaca aquesta tan incòmoda. Però els adjectius relacionals apareixen darrere del nom i abans del demostratiu: la butaca modernista aquesta, la punció medul·lar aquella.

En certs contextos, el sintagma amb demostratiu posposat pot adquirir un sentit pejoratiu, sobretot si s’aplica a persones: El tenor aquest ha fet unes declaracions sorprenents. De tota manera, aquest no és pas el seu sentit bàsic ni es dona sempre.

g) Els adverbis demostratius, per la seva banda, presenten una sèrie de propietats típicament nominals: poden ser seleccionats per preposicions (d’ací fins allà, per allí, cap allà), admeten el modificador mateix (Deixa-ho allí mateix, no pateixis), poden ser antecedent d’una oració de relatiu amb el pronom on (És allí on et vaig dir; Mira allà on vam deixar les cartes) i poden presentar una aposició (aquí dalt, allà baix; ací a València, allà a l’autopista).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona