11.3.3 Els possessius fora del sintagma nominal



demostratiu
dķctic textual
possessiu
possessiu ąton
possessiu tņnic

Fora del sintagma nominal, els possessius poden formar part del complement d’una preposició locativa (Va caure damunt meu) i de determinades locucions verbals (S’ha sortit amb la seva), a més de fer d’atribut o predicatiu obligatori (Aquests diners són meus; Te’ls has fet ben teus).

a) Les preposicions de relació espacial damunt, davall, davant, darrere, sobre, sota, dins, dintre, entorn, vora, prop, arran i alguna altra, com contra, a més de locucions prepositives com a l’entorn, al voltant, a la vora o en contra, admeten un possessiu com a complement: davant seu, a prop nostre, darrere meu, damunt vostre, al voltant seu, en contra nostra.

En lloc del possessiu és igualment possible l’ús del pronom personal precedit de la preposició de i aquesta opció és la més habitual en parlars valencians: davant d’ella, dins de nosaltres, prop de tu.

L’alternança entre l’ús del pronom fort de tercera persona precedit de la preposició de i el possessiu també es dona en tot un conjunt de locucions prepositives que contenen un nom seguit de la preposició de, com ara a càrrec de, a costa de, en lloc de, a despeses de o a risc de. En canvi, els pronoms forts de primera i segona persona del singular ofereixen més resistència; així, diem Li donaré records de part teva i no de part de tu i és normal dir No se t’ocorri fer això en vida d’ell, però no en vida de mi.

En el quadre 11.5 s’apleguen i s’exemplifiquen diferents possibilitats d’aparició d’un possessiu amb les principals preposicions o locucions prepositives.

El possessiu adopta, en general, la forma de masculí singular i se situa darrere de la preposició o la locució prepositiva (damunt teu), però pot anar també davant si es tracta d’una locució amb l’article definit (al teu damunt). Amb vora sol adoptar forma femenina, especialment si el possessiu se situa davant (Va seure a la meva vora), i es pot usar en femení o en masculí amb en contra (No hauries d’actuar en contra meva/meu).

En el cas de davant i darrere, quan són emprats en les locucions al davant i al darrere, poden dur el possessiu després de l’article: al meu davant, al seu darrere, tot i que també el trobem després de la preposició. Passa el mateix en les locucions a la vora, al voltant o al costat: a la vora meva (o meu) / a la meva vora, al voltant teu / al teu voltant, al costat nostre / al nostre costat. Altres locucions no locatives, com a favor, en contra o de part, admeten com a complement un pronom possessiu que concorda amb el nom contingut en la locució: a favor seu, en contra teva, de part vostra.

b) Els possessius poden aparèixer en la forma de femení singular precedits de l’article definit en certes locucions verbals: fer la seva (Tu sempre fas la teva), dir-hi la seva (Jo també hi vull dir la meva), anar a la seva (Aneu massa a la vostra), sortir-se amb la seva (Al final us heu acabat sortint amb la vostra). En aquestes construccions, el possessiu té com a antecedent el subjecte i, per tant, adopta la forma corresponent a la mateixa persona que el subjecte.

c) El possessiu pot fer també la funció d’atribut i de predicatiu obligatori: Això és meu; Se l’imaginava seu, aquell cotxe (‘S’imaginava que era seu, aquell cotxe’).

Les formes del possessiu tònic poden representar el complement adjunt que expressa l’agent en determinades oracions passives principalment en els parlars baleàrics i en gironí. Aquestes construccions duen verbs de creació (brodar, cosir, escriure, fer, pintar) i tenen un sentit atributiu: Aquelles tovalles eren brodades meves; Això és fet nostre. Els possessius de tercera persona poden alternar amb un pronom tònic precedit de la preposició de: El dibuix és fet seu (o d’ell/d’ella/d’ells/d’elles). El possessiu també pot representar l’experimentador del verb conèixer en participi i alterna amb el pronom personal tònic quan és de tercera persona: El senyor Pi era conegut seu/d’ells/d’elles. Aquesta construcció té una major extensió territorial que l’anterior.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona