16.2.2 Classes d'adverbis



adverbi d'aspecte
adverbi de lloc
adverbi de manera
adverbi de temps
adverbi focal
adverbi modal

D’acord amb la forma i la relació que mantenen amb altres classes de mots, es poden diferenciar diversos tipus d’adverbis i locucions adverbials, com recull el quadre 16.1.

a) Els adverbis acabats en -ment constitueixen la classe majoritària i més homogènia d’adverbis. Es tracta d’adverbis derivats d’adjectius en forma femenina seguits del sufix -ment. Per exemple, tranquil·lament, procedent de l’adjectiu tranquil·la, o fàcilment, procedent de l’adjectiu fàcil. A diferència d’altres classes d’adverbis, els adverbis en -ment constitueixen una classe oberta i són molts els adjectius dels quals podem obtenir un adverbi d’aquesta mena.

En l’edat mitjana, el català, com altres llengües, podia suprimir el sufix -ment a partir del segon adverbi (per viure alegrement e sana e profitosa). Actualment, la coordinació d’adverbis en -ment amb eliminació del segon sufix és un tret propi dels registres molt formals i en l’ús general se solen conservar les terminacions (per viure alegrement, sanament i profitosament) o bé es recorre a l’ús de perífrasis com «d’una manera + adjectiu» o «des del/d’un punt de vista + adjectiu»: Intentaven fer les obres d’una manera ràpida i silenciosa; Des dels punts de vista territorial, geològic, climatològic i hidrogràfic, es tracta de dues conques fluvials ben diferents. n

b) Els adverbis adjectivals coincideixen formalment amb els adjectius paral·lels en masculí singular: alt, clar, fort, etc. El mot clar, per exemple, és un adjectiu en un dia clar i uns dies clars (en què concorda amb el nom que modifica), però és un adverbi en Parla clar (en què modifica el verb i no estableix cap concordança).

c) Els adverbis de grau quantitatius coincideixen formalment amb els quantificadors nominals quantitatius (molt, poc, massa, etc.), però no presenten flexió: diem poc pa i poca farina (en què poc i poca són quantificadors nominals que concorden amb el nom que modifiquen), però La Martina parla poc i És poc alta (en què poc és un adverbi i, per tant, un mot invariable).

d) Els adverbis demostratius de lloc (ací, aquí, allí i allà) i de manera (així) tenen en comú el fet de presentar un radical que reapareix en altres determinants o pronoms demostratius, com mostra el paral·lelisme entre ací i açò, així i això, etc.

e) Alguns adverbis presenten una s final, anomenada s adverbial: corrents, debades, ensems, llavors, sols.

Aquesta s apareix també en certes preposicions (dins, fins), en la conjunció doncs i en l’adverbi compost mentrestant.

 f) Les locucions adverbials són expressions de més d’una paraula que funcionen com un adverbi. Des del punt de vista formal, les locucions adverbials són heterogènies: n’hi ha que estan formades per un sintagma adverbial (ben bé, ben just, demà passat (no) l’altre, avui per demà, mai de la vida, ça i lla), però la majoria tenen la forma d’un sintagma preposicional amb una preposició i un sintagma nominal (a pols, amb prou feines, de pressa, a punta de dia, amb pèls i senyals).

També n’hi ha de formades per una preposició i un adverbi, un adjectiu o un participi (per ara, en general, en descobert), per una construcció amb correlació de preposicions (de gom a gom, de bat a bat, de mica en mica), per un sintagma nominal (tal vegada, nit i dia) o per una construcció de participi (tot seguit). I a vegades tenen formes més particulars, com ara cames ajudeu-me

Tenint en compte el significat que expressen, els adverbis es classifiquen en adverbis de manera, de lloc, de temps, d’aspecte, de grau, focals, modals i el grup format pels avaluatius, temàtics i enunciatius, com recull i exemplifica el quadre 16.2 i es descriu en els apartats que segueixen.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona