16.4 El adverbis de lloc



adverbi d'aspecte
adverbi de lloc
adverbi de manera
adverbi de temps
adverbi focal
adverbi modal

Els adverbis de lloc indiquen posició o situació. Segons com s’interpreten, es classifiquen en adverbis demostratius (ací, aquí, allí i allà), adverbis amb valor universal i existencial (pertot, onsevulga, enlloc, etc.) i adverbis de relació espacial (amunt, avall, etc.).

a) Els adverbis demostratius ací, aquí, allí i allà designen un lloc per referència a l’espai en què se situen els interlocutors de l’acte de parla (Veniu aquí; Deixeu la maleta allà). Comparteixen aquest valor amb els determinants i pronoms demostratius, amb els quals els estudiem.

Des d’un punt de vista interpretatiu, els adverbis demostratius tenen un significat variable. L’adverbi aquí (o ací), per exemple, pot designar el lloc mateix en què es produeix l’acte de parla, però també un espai o territori major que l’inclogui, com es pot constatar en Aquí ha plogut molt darrerament, en què aquí podria referir-se, per exemple, a ciutat de Palma, a Mallorca, a les Balears, etc. Els mateixos valors podria tenir l’adverbi allí en l’oració Allí ha plogut molt darrerament, sempre que l'emissor es trobi fora del territori designat.

b) Els adverbis de lloc amb valor universal tenen un valor semàntic paral·lel al dels quantificadors universals tot i tothom. El més representatiu d’aquest tipus d’adverbi és pertot: Hi havia roba escampada pertot.

c) Entre els adverbis de lloc amb valor existencial, semànticament propers als quantificadors indefinits existencials com qualsevol i ningú, destaquen l’adverbi de caràcter literari onsevulga (i les variants onsevol i onsevulla), amb un valor paral·lel a qualsevol, i l’adverbi enlloc, amb un valor paral·lel a ningú: Onsevulga que pregunteu us ho indicaran; No l’hem vist enlloc. L’adverbi enlloc s’usa amb un valor negatiu en oracions negatives, però també pot tenir un valor no negatiu, en contextos com les oracions interrogatives, la pròtasi de les condicionals o les subordinades substantives dependents d’un predicat de dubte: L’has vist enlloc?; Si ho trobes enlloc, avisa’m; Dubto que hagis provat aquest vi enlloc.

d) Els adverbis de relació espacial expressen distincions de caràcter antònim vinculades a diferents eixos espacials, com recull el quadre 16.3, en què es classifiquen aquests adverbis de lloc tenint en compte l’eix o dimensió espacial a què fan referència.

Els adverbis de relació espacial generalment indiquen destinació (Va deixar els seus companys arrere) i fan referència a una dimensió espacial, ja sigui horitzontalitat (avant, endavant, arrere, enrere, endarrere), verticalitat (amunt, avall, baix, enlaire), interioritat (endins, endintre, enfora) o distància (ençà, enllà). La majoria es relacionen amb preposicions intransitives, que, com a tals, poden anar seguides d’un complement i indiquen localització: El van veure darrere dels seus companys.

Observem que diverses formes adverbials tenen paral·lels preposicionals. Així, les formes adverbials amb a‑ i en‑ alternen amb les formes preposicionals amb da‑, de‑ o sense prefix: avant (o endavant) / davant, arrere (o enrere) / darrere (o rere), amunt/damunt, avall/davall, endins (o endintre) / dins (o dintre), enfora/fora, ençà/deçà, enllà/dellà.   

Aquests adverbis tenen un significat parafrasejable per ‘en direcció a’ o ‘amb orientació a’ i, d’acord amb aquest significat, poden usar-se tots sols o ser seleccionats per la preposició cap: Tireu amunt, que ja hi arribareu; Mireu cap avall/arrere/amunt. En ambdós casos, admeten com a especificador un adverbi de grau (més, tan, ben, etc.): Poseu-vos una mica més cap ençà; Posa’t un poc més avall; No l’aixequis tan amunt; Es troba ben enllà.

La majoria d’adverbis de relació espacial s’usen en una sèrie de construccions espacials, temporals o de manera:GIEC

— Tots els adverbis de relació espacial es poden emprar posposats a noms sense determinant que denotin el lloc per on es realitza el moviment: Navegàvem riu avall; La sensació de fred li pujava esquena amunt; Ens van entaforar cova endins/endintre; La barca va anar a parar mar enfora. En aquest cas l’adverbi designa la direcció del moviment.

També s’interpreten com un sintagma locatiu que indica destinació quan aquest sintagma va encapçalat per la preposició per: S’hi accedeix pel riu amunt des del molí.

Més esporàdicament, la construcció pot designar una simple localització (Vaig deixar la moto carrer avall) o tenir un valor metafòric (Aquesta assignatura se’m fa costa amunt; Té coll avall que li concediran la beca). 

— Els adverbis de relació espacial també s’usen, precedits en certs casos de en, en correlació amb un sintagma preposicional precedent amb de.GIEC La construcció pot tenir un valor espacial, i fer referència a l’extensió d’espai que es considera (D’ací (en) avant ja no hi ha pins), o temporal, i fer referència a un període de temps (D’ara en endavant tancarem a les set); No em saluda {de l’any passat / de la boda del teu germà} ençà). Així mateix, pot tenir un valor metafòric (De l’alcalde en avall, tots anaven en cos de camisa; De portes enfora, no s’ha de saber res del que hem parlat aquí; L’associació s’ha de reorganitzar més bé de cara endins; Del senyor Turó ençà, tots els presidents d’escala han acabat el seu mandat).

— Alguns adverbis de relació espacial també poden usar-se en construccions espacials o temporals amb valor comparatiu. Es tracta de construccions en què l’adverbi, precedit en certs casos de més, apareix posposat a un sintagma nominal quantificat o a un nom en plural sense determinant: un quilòmetre més amunt, molts anys arrere/enrere, uns metres ençà/enllà, pàgines arrere/enrere/endarrere, dies arrere/enrere/endarrere. A causa del valor comparatiu d’aquestes construccions és possible explicitar el segon terme de la comparació introduint-lo amb la conjunció que o amb la preposició de: Va pujar tres metres més amunt que jo; Ho podem lliurar dos dies amunt/avall de la data prevista (o dos dies més amunt/avall de la data prevista).

Notem que el sintagma quantificat o el nom en plural que precedeix la construcció indica la diferència espacial o temporal existent entre els dos termes comparats: la diferència de tres metres en el primer exemple i de dos dies en el segon.

 A més dels adverbis de relació espacial, que indiquen localització dinàmica o destinació, hi ha els adverbis baix i enlaire, que indiquen localització estàtica en l’eix vertical.

Baix (o a baix) s’usa sense complement i sempre es comporta, per tant, com un adverbi, però admet l’aposició d’un altre locatiu introduït per la preposició a: Espera’t (a) baix; És (a) baix al carrer; Els trobaràs (a) baix, a la porta de casa.

Aquest locatiu presenta en certs casos, més o menys fixats, un complement introduït per la preposició de: La corda no arriba a baix de tot perquè és curta; Barra de ferro que va de dalt a baix de la porta (definició de barralleva); Els homes es repartien a dalt i a baix de l’obra. Més enllà d’aquests casos, l’ús de baix amb un complement introduït per de té més o menys incidència segons els parlars: A baix de l’escala se senten passes; Des de baix de la torre va cridar la Florineta; Baix del bancal hi ha una bassa. En parlars valencians i en eivissenc, baix també s’usa en els registres informals amb el valor de sota o davall amb un complement introduït per la preposició de (baix de la taula). Aquest ús s’evita en els registres formals. n

L’adverbi enlaire i d’altres com amunt o avall poden seguir un nom que designa una part del cos (boca, panxa, cara, cames, mans, etc.): El van trobar cames enlaire; Dormia cara amunt; Estava ajaguda panxa avall. L’adverbi expressa l’orientació que pren la part del cos designada amb el nom precedent.

Actualització: 17/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona