16.5 Els adverbis de temps



adverbi d'aspecte
adverbi de lloc
adverbi de manera
adverbi de temps
adverbi focal
adverbi modal

Els adverbis de temps localitzen temporalment la situació expressada pel predicat, com ahir en Vam parlar ahir. L’adverbi i el temps verbal interactuen; per exemple, amb el verb en temps present, com en Se’n van, l’oració s’interpreta com de futur si hi ha un adverbi com demà (Se’n van demà); en canvi, té interpretació de present si hi ha un adverbi com ara (Se’n van ara) o si no n’hi ha cap.

Els adverbis de temps poden ocupar diferents posicions dins l’oració: inicial (Demà jo no tinc festa), final (S’han de reunir ara) o parentètica (Nosaltres, actualment, rebem molts encàrrecs). D’altra banda, en una mateixa oració pot aparèixer més d’un adverbi de temps, sempre que l’ordre d’aparició reprodueixi l’ordre d’inclusió (i el primer designi un període que inclou el segon): Demà de matí arribaran; Arribaran demà de matí; Els trens, demà de matí, arribaran puntualment; i també Demà arribaran de matí.

Pel que fa a la forma, els adverbis de temps poden estar constituïts per un únic mot (ahir) o per locucions, formalment i semànticament heterogènies (a hores d’ara, d’hora, demà passat, etc.).

Com ocorre amb altres classes d’adverbis, els de temps estan integrats per una diversitat d’elements que van des dels adverbis que s’interpreten per relació amb l’acte de parla (ara, demà) i els que s’interpreten a partir d’un moment anterior al de l’enunciació (llavors, aleshores) als que expressen una relació de distància temporal (aviat, tard), assenyalen una quantificació temporal universal (sempre, mai) o expressen la manera com es produeixen temporalment diverses situacions (alhora, simultàniament), com recull el quadre 16.4.

a) Els adverbis de temps díctics localitzen la situació expressada per l’oració indicant si aquesta és simultània, anterior o posterior al moment de l’acte de parla. L’adverbi ara, per exemple, indica que la situació expressada per l’oració es produeix en el moment de l’acte de parla (Ara són les sis), en un interval que inclou l’acte de parla (Ara les coses ens van molt més bé) o en un moment immediatament anterior o posterior a aquest (No tardaran gaire a arribar: ara acabaven de sopar; Ara traurem el xampany). Passa semblantment amb avui (o hui en parlars valencians). En l’oració Avui no hi ha classe, l’adverbi designa el dia de l’acte de parla, però en l’oració Avui els joves tenen més difícil trobar feina que abans té el valor de ‘actualment’. S’interpreten també en relació amb el moment de parla altres adverbis o locucions adverbials com ara actualment, recentment, antigament, ara per ara, avui dia, ahir, abans-d’ahir (o despús-ahir en parlars valencians) o anit.

En els parlars valencians, és freqüent l’ús de l’adverbi adés com a sinònim d’abans, així com de l’adverbi anit, en comptes del sintagma adverbial ahir a la nit: Com hem dit adés, caldrà parlar-ho un altre dia; Anit va ploure molt.

b) Els adverbis de temps anafòrics localitzen la situació expressada per l’oració indicant si aquesta és simultània, anterior o posterior a un moment que es pren com a referència. Són anafòrics els adverbis llavors i aleshores. En l’oració El conseller exposarà l’estat de comptes i llavors l’oposició podrà prendre la paraula, l’adverbi llavors situa temporalment la segona oració en el moment a què es refereix el verb de la primera.

Alguns adverbis temporals díctics i els anafòrics, igual com els adverbis demostratius locatius, presenten comportaments típicament nominals i en aquest punt s’equiparen als sintagmes nominals del tipus aquest matí, l’endemà, l’any passat o la setmana que ve.GIEC Entre d’altres, pertanyen a aquesta classe ara, avui, ahir, demà, enguany, llavors o aleshores. Així, aquests adverbis de temps poden ser seleccionats per una preposició (des de llavors fins ara) i poden ser modificats també per una oració de relatiu: ara que estem junts, avui que hi som tots. També admeten el modificador mateix posposat, que aporta un valor emfàtic o exemplificador: Demà mateix l’he de veure (‘precisament demà’); Podem parlar quan puguis, demà mateix si et va bé (‘per exemple demà’). A més, els adverbis que fan referència a un dia (avui, ahir, demà, demà passat) poden dur en aposició altres expressions temporals que restringeixen el període o moment designat (avui a les tres, ahir al vespre, demà de vesprada).

c) Hi ha adverbis temporals que poden tenir valor díctic o anafòric i, per tant, poden localitzar l’oració tant respecte a l’acte de parla com respecte a un altre moment de referència. Aquest és el cas, per exemple, de tot seguit, que té el valor de ‘immediatament després de l’acte de parla’ en T’ho diré tot seguit i de ‘immediatament després d’un moment de referència passat’ en M’ho va dir tot seguit. El mateix significat tenen de seguida, tantost i en acabat o en acabant. També tenen aquesta doble possibilitat els adverbis amb valor duratiu mentrestant o entretant i l’adverbi anteriorment.

d) Hi ha adverbis de temps sense propietats díctiques ni anafòriques que aporten significats propers a valors aspectuals o de manera. Aquests adverbis poden expressar relacions de distància, assenyalar una quantificació temporal universal o expressar la manera com es produeixen temporalment diverses situacions.

— Entre els adverbis de temps que expressen relacions de distància trobem aviat, prompte (usat sobretot en parlars valencians i nord-occidentals i en tortosí) i prest (usat en parlars baleàrics), i les locucions d’hora i de (bon) matí, que assenyalen distància curta i tenen el valor de ‘passat poc de temps’ (Vindran aviat), tot i que també s’usen en algun cas amb el valor de ‘abans del temps establert o normal’ (Enguany la collita vindrà més aviat que altres anys; Els dies de festa encara es lleva més aviat).

Amb aquest segon valor hi ha la locució d’hora (‘a una hora relativament poc avançada’) i, referides al matí, les locucions de matí (‘aviat al matí’) i de bon matí (‘molt de matí’): Sempre es lleva d’hora; A les onze serà massa tard: veniu més de matí; L’accident ha ocorregut de bon matí.

L’adverbi tard assenyala distància llarga i equival a passat molt de temps: Heu arribat tard: el tren ja ha sortit; Els dies de festa es lleven molt tard. Aquests adverbis admeten els quantificadors de grau (molt aviat, molt més tard, més d’hora) i en alguns casos també tenen forma diminutiva (de matinet, tardet) o superlativa (tardíssim).

— Entre els adverbis de temps que assenyalen una quantificació temporal universal trobem sempre, tostemps, tothora i mai, i les locucions a tota hora i a totes hores, que estableixen unes oposicions semblants a les de certs quantificadors nominals. Amb l’excepció de mai, tenen un valor universal equivalent al de tots i tothom: Sempre pensa en tu; Estava tothora atrafegat amb les llistes electorals; Aquest establiment està obert a tota hora. L’adverbi mai, per la seva banda, és un indefinit negatiu i estableix paral·lelisme amb el quantificador ningú. Com aquest, s’usa amb un valor negatiu en oracions negatives (No he parlat mai amb ell), però també s’usa amb un valor no negatiu, en contextos com les oracions interrogatives, la pròtasi d’una condicional o les subordinades substantives dependents de predicats de dubte: Si mai el veus, avisa’m; Dubto que hi hagi anat mai.

— Entre els adverbis de temps que impliquen la manera com es produeixen temporalment diferents situacions relacionades trobem adverbis del tipus alhora, simultàniament, alternativament o successivament: Es va posar a ploure i, alhora, se’n va anar la llum; Van intervenir en la reunió alternativament.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona