16.6 Els adverbis d'aspecte



adverbi d'aspecte
adverbi de lloc
adverbi de manera
adverbi de temps
adverbi focal
adverbi modal

Els adverbis d’aspecte es refereixen a la durada d’una situació (Vam parlar llargament/breument), a la repetició o la freqüència amb què es dona una situació (Es troben {diàriament / sovint / a vegades / de tant en tant}) o a la fase en què es troba una situació (Encara dorm; Ja han arribat), com mostra el quadre 16.5.GIECa) Els adverbis de durada indiquen l’interval temporal en què es produeix la situació que expressa el predicat que modifiquen: Vam parlar breument/llargament; S’han paralitzat momentàniament les obres.

b) Els adverbis de repetició tenen un caràcter quantitatiu i indiquen que una situació es torna a produir (novament, de nou, de bell nou) o es repeteix d’una manera més o menys constant (sovint, habitualment, normalment): Haureu de cantar de nou la cançó; L’avi em telefona sovint.

c) Els adverbis de freqüència indiquen cada quant de temps es repeteix una situació i es poden classificar segons que denotin freqüència precisa (quinzenalment, mensualment, anualment, etc.) o imprecisa i, en aquest darrer cas, segons que la freqüència sigui alta (sovint, freqüentment i habitualment, nit i dia, a cada moment) o baixa (esporàdicament, ocasionalment, a/de vegades, de tant en tant): Ens reunim {diàriament/setmanalment/mensualment}; {Habitualment / De tant en tant} sopem fora de casa.

En molts casos, a més, la freqüència es pot especificar per mitjà de quantificadors de grau: ben/tot/poc sovint, molt de tant en tant, més esporàdicament.

Entre els adverbis de freqüència també es poden incloure alguns usos de sempre i mai, que generalment són adverbis temporals i signifiquen ‘en tot moment’ o ‘en cap moment’, respectivament, com en Sigueu sempre humils, mai pedants. Sempre pot tenir un sentit proper a ‘habitualment’ (El carter sempre truca dues vegades) i mai pot significar que la freqüència amb què s’esdevé la situació expressada pel predicat és nul·la (Abans sempre dinàvem junts, però ara no ho fem mai). En aquesta darrera oració, abans i ara actuen com a expressions de temps, mentre que sempre i mai són aspectuals.

Els adverbis de freqüència, generalment, es posposen al verb (El tren arriba sovint amb retard), però també poden anteposar-se al sintagma verbal (El tren sovint arriba amb retard) o aparèixer a l’inici de l’oració (Sovint el tren arriba amb retard). Una mateixa oració pot contenir més d’un adverbi o construcció de freqüència, sempre que el primer indiqui repetició imprecisa i el segon, precisa: Habitualment parlem per telèfon {dia sí dia no / una vegada a la setmana}.

d) Els adverbis de fase es refereixen al moment de desenvolupament en què es troba la situació descrita en l’oració. L’adverbi encara té un valor pròxim al del verb aspectual continuar i indica que una situació que es dona amb anterioritat al moment designat es manté en aquest moment: Encara em fa mal el cap (‘em continua fent mal’). L’adverbi ja, al seu torn, indica l’inici d’una situació que no es donava en un temps anterior pròxim: Ja se n’han anat.

Tots dos adverbis es poden combinar amb la negació: Encara no han arribat; Ja no treballen en aquella empresa. A més, tots dos ocupen normalment una posició preverbal, però també admeten la posposició en oracions negatives, especialment en el cas de encara: No en tinc encara cap nova: em fan estar amb ànsia. En respostes amb no, d’altra banda, encara pot anteposar-se o posposar-se a la negació: —Ja han arribat? —{No encara / Encara no}.

Els adverbis i locucions com ara completament, per complet, totalment, del tot i parcialment fan referència al caràcter acabat o no d’un esdeveniment amb un punt final de culminació: Hem revisat {completament / del tot / parcialment} les canonades.

Amb un valor de totalitat també s’usa l’adverbi ben precedint un verb, generalment un participi o un infinitiu: T’han ben enganyat!; El van ben atrapar; T’ho ben assegurem; Ho pots ben creure. A més, els adverbis que indiquen totalitat també poden usar-se com a quantificadors de grau quan modifiquen un adjectiu, un sintagma preposicional o un adverbi graduable (Estava completament {nu / fora de si}; Era totalment debades).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona