16.7 Els adverbis de grau



adverbi d'aspecte
adverbi de lloc
adverbi de manera
adverbi de temps
adverbi focal
adverbi modal

Els adverbis de grau assenyalen el valor amb què es presenta una determinada propietat o situació en una escala gradual. Poden modificar un verb (Tot això em molesta molt) i també un adjectiu (És molt alt), un adverbi (Han discutit molt acaloradament) o una preposició intransitiva (Viuen molt lluny), sempre que siguin graduables. Així, són graduables adjectius com alt, baix i llest, adverbis com tranquil·lament i intensament i preposicions intransitives com lluny i prop, però no adjectius com setmanal o inanimat o adverbis com alfabèticament o inversament.

Entre els adverbis de grau, destaquen aquells que coincideixen formalment amb el masculí singular dels quantificadors nominals (molt, poc, gaire, etc.). Tenint en compte la manera com expressen la gradació, els quantitatius es poden classificar en absoluts, relatius i comparatius. A més, hi ha altres adverbis que també poden indicar grau, però no corresponen a quantificadors nominals. El quadre 16.6 exemplifica aquestes classes d’adverbis.

a) Els adverbis de grau absoluts indiquen gradació d’una manera independent, és a dir, sense relació amb cap altra quantitat o entitat quantificable. Inclouen els quantificadors molt, força i poc (Treballa molt; Està força bé; Últimament ens veiem poc) i els quantificadors negatius gaire i gens (No m’agrada gaire; Si t’estimes gens el teu germà, ajuda’l). Els negatius apareixen en oracions negatives (No ha menjat gaire; No m’ajuda gens) i també en altres contextos, com les oracions interrogatives, la pròtasi d’una condicional o les subordinades substantives dependents d’un predicat que expressi dubte: Pateix gaire?; Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès; Dubto que el teu nebot ens apreciï gaire. D’una manera semblant al que ocorre amb els quantificadors nominals paral·lels, en el primer cas tenen un sentit negatiu i en el segon, un sentit positiu.GIEC

En els parlars en què gaire ha perdut vitalitat, com el valencià i el tortosí, s’usa en aquests contextos el quantificador molt: No ha menjat molt; Pateix molt? En certs contextos, gaire pot alternar amb massa: Si t’hi acostes gaire, et mossegarà; Si t’hi acostes massa, et mossegarà. Cal tenir en compte, però, que massa expressa excés i, doncs, no massa solament és vàlid com a terme contrari de massa. Així, diem El tren no era gaire ràpid i la guia no era excessivament simpàtica i no El tren no era massa ràpid i la guia no era excessivament simpàtica. n 

Amb un valor equivalent al de molt, s’usen locucions com ara d’allò més, bona cosa, qui-sap-lo, o a manta, i reforçant el valor negatiu de gens, locucions del tipus gens ni mica o (gens) ni gota: Sempre s’abriga d’allò més; Estudia bona cosa; Enguany han guanyat qui-sap-lo; Publica articles a manta; El soroll no el va espantar gens ni mica; Aquesta exposició no els interessa (gens) ni gota.

b) Els adverbis de grau relatius indiquen gradació respecte a una quantitat que es pren com a normal o adequada i assenyalen en quin grau s’adeqüen a aquesta quantitat. Tenen un valor relatiu els quantitatius massa (‘en excés, més que no cal’), prou (‘suficientment’) i bastant (‘més que regular’): Li’n dones massa: no s’ho menjarà; Ja heu jugat prou: ara a estudiar; Ara es troba bastant bé. Amb un valor relatiu s’usa també la locució a bastament (‘en quantitat suficient’): Parlarem d’aquestes qüestions a bastament.

c) Els adverbis de grau comparatius estableixen una comparació implícita o explícita entre entitats, propietats o situacions. Són comparatius els quantificadors més, menys i tan o tant. Els dos primers són comparatius de desigualtat i indiquen superioritat (més) i inferioritat (menys): Com més practicaràs, menys et cansaràs. Amb un valor d’inferioritat s’usa també la combinació més poc: Ara menja més poc (o menys) que abans. El comparatiu d’igualtat adopta la forma tan quan modifica un adjectiu o un adverbi i la forma tant quan modifica un verb: Era tan alta com tu; Fes-ho tan {ràpid / de pressa} com puguis; Ara ja no fuma tant. n També són comparatius els adverbis de manera millor i pitjor, comparatius que incorporen lèxicament el significat del quantificador i que equivalen a més bé i més malament, respectivament: Et trobo {millor / més bé}; Aquests candidats s’expressen {pitjor / més malament} que els d’ahir.

Els comparatius de desigualtat més i menys o les formes sintètiques millor i pitjor són graduables i, per tant, poden ser modificats per un altre quantitatiu: molt més bé, molt millor, força millor, força més, un poc més avall, no gaire més lluny, no massa menys.

En els parlars baleàrics i en alguerès, la forma manco pot substituir menys com a adverbi de grau, especialment quan modifica un verb: En el meu temps es xerrava manco; La brusa verda és la que costa manco.

d) Hi ha, a més, adverbis de grau que no corresponen a quantificadors nominals. Inclouen alguns adverbis en -ment i altres elements que assumeixen en certs casos un valor quantitatiu, com ara l’adverbi ben i els quantificadors tot i mig. Els adverbis de grau en -ment poden estar formats a partir de numerals multiplicatius (doblement, triplement), o de certs adjectius, com doblement, terriblement, escassament, completament o suficientment: Us estem doblement agraïts; Estaven terriblement indignats; Els interessa escassament el foment de la lectura; La vam trobar completament fora de si; No t’esforces suficientment.

Amb un valor paral·lel al dels adverbis en -ment també s’usen algunes locucions adverbials com ara del tot, de cap a peus, per complet, en absolut o ben bé: Es troba malament del tot; És un plantejament equivocat de cap a peus; L’enemic va ser batut per complet; És una decisió mancada en absolut de fonament; No era ben bé de dia.

En certs contextos també poden indicar grau altres elements com ara l’adverbi ben (Va sortir ben content de l’entrevista; Està ben malament) o els adverbis tot i mig (Van arribar tot sobtadament; Estaven mig adormits).

Tal com passa amb adverbis del tipus completament o totalment, l’indefinit tot no indica grau sinó totalitat en combinació amb adjectius no graduables com nu (Estava tot nu ‘nu completament’) o amb certs substantius, com en Va recórrer tot Europa.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona