16.9 Els adverbis modals i altres adverbis oracionals



adverbi d'aspecte
adverbi de lloc
adverbi de manera
adverbi de temps
adverbi focal
adverbi modal

Els adverbis modals són adverbis oracionals que fan referència a la possibilitat, la necessitat o el grau de veracitat d’allò que es diu en la resta de l’oració. Quan diem Potser la teva germana no hi ha anat o Segurament que el tren durà retard, indiquem, respectivament, que és una possibilitat o una probabilitat que la teva germana no hi ha anat i que el tren durà retard.

A més dels adverbis modals, hi ha altres adverbis oracionals que incideixen sobre el conjunt de l’oració: els avaluatius indiquen la valoració que en fa l'emissor (Lamentablement, no ho sabia), els temàtics expliciten el punt de vista que adopta (Teòricament, no ho sabia) i els enunciatius indiquen l’actitud que pren l'emissor o que demana al receptor (Sincerament, no ho sé).

Els adverbis oracionals solen situar-se al principi de l’oració (Evidentment, la teva germana no hi anirà), però també podem trobar-ne alguns, especialment els modals i els avaluatius, al final de l’oració (La teva germana hi anirà, naturalment; La teràpia va ser molt breu, sortosament) o en posició interna (La teva germana potser no hi anirà; La teràpia, sortosament, va ser molt breu).

Molts dels modals, a més, també poden usar-se com a resposta a una oració interrogativa total: —Assistiràs al ple de l’Ajuntament? —Segurament; —Assistiràs a la reunió? —Naturalment.

A causa del caràcter oracional, la majoria d’aquests adverbis no es veuen afectats per la negació (Lamentablement, no han desconvocat la vaga d’autobusos). Queden fora d’aquesta generalització els adverbis de necessitat, com es pot comprovar en l’oració Aquestes feines no necessiten forçosament funcionaris específics, equivalent a Aquestes feines no forçosament necessiten funcionaris específics.

El quadre 16.8 recull els diversos tipus d’adverbis oracionals.GIEC

a) Els adverbis epistèmics són adverbis modals que expressen possibilitat, probabilitat o dubte. Pertanyen a aquest grup els adverbis i locucions possiblement, potser, probablement, per ventura, si molt convé, tal vegada (o tal volta) o segurament: Potser arribarà demà; Que te l’ha fet per ventura, aquest favor?; Segurament ja us heu adonat del problema.

Amb independència del grau de veritat que s’atribueixi al contingut proposicional, les oracions amb aquests adverbis es construeixen amb el mode indicatiu: Potser no hi anirà; Probablement els trens passaran amb retard; Tal vegada ja s’han adonat dels problemes.

b) Els adverbis de necessitat són adverbis modals que presenten el contingut oracional com una situació necessària o obligatòria. Són adverbis i locucions del tipus necessàriament, forçosament, irremeiablement o per força: Hem de contestar necessàriament alguna cosa; La junta directiva es renova cada tres anys forçosament?; Per força li agradarà: és una jaqueta preciosa.

c) Els adverbis evidencials són adverbis modals que impliquen un compromís per part de l’emissor respecte al que s’assevera i donen a entendre que l'emissor té coneixements per a fer l’asseveració que fa. Dins d’aquest grup, hi ha adverbis i locucions que reforcen el valor de veritat de l’oració, com evidentment, realment, naturalment, indubtablement, lògicament, òbviament, veritablement (o verdaderament, vertaderament), de veritat, de veres, de debò o per descomptat: Indubtablement, no sabien res del que havia passat; Òbviament, aquest redactat és més entenedor. En canvi, n’hi ha que atenuen l’asserció, fet que els aproxima als epistèmics, com aparentment, suposadament, presumiblement, pel que es veu o segons sembla: Aparentment, tothom hi està d’acord; Suposadament, ens esperaven a les quatre.

Alguns adverbis i locucions que reforcen el valor de veritat de l’oració poden unir-se a l’oració que modifiquen a través de la conjunció que i aleshores aporten un matís emfàtic: Evidentment que hi havia la seva família; Naturalment que no hi anirem; Per descomptat que plourà (i també Evidentment que sí; Naturalment que no).

d) Els adverbis avaluatius indiquen la valoració de l'emissor respecte de la situació expressada per l’oració. Aquesta valoració pot tenir un caràcter positiu (afortunadament, feliçment, sortosament) o negatiu (desgraciadament, dissortadament, lamentablement) o fer referència a l’estranyesa, la sorpresa, la curiositat, etc., que li produeix (estranyament, sorprenentment, curiosament, etc.). Quan diem, per exemple, Afortunadament, som dones i Lamentablement, la mare no va sobreviure, indiquem, en el primer cas, que ser dona és un fet positiu, i en el segon, en canvi, que el fet que la mare morís és negatiu. També hi ha sintagmes preposicionals (per sort, per desgràcia) que poden tenir significat avaluatiu.

e) Els adverbis temàtics indiquen el punt de vista o l’enfocament a partir del qual ha de ser interpretada o avaluada l’oració (tècnicament, políticament, literàriament, genèticament, constitucionalment, legalment, demogràficament): Tècnicament, és un pont modèlic, però, artísticament, és vulgar. Amb el mateix valor trobem sintagmes preposicionals com ara des del punt de vista genètic, des de la legalitat constitucional, segons la llei o {pel que fa / quant} a la demografia.

f) Els adverbis enunciatius assenyalen l’actitud que adopta l’emissor en realitzar l’acte de parla o l’actitud que es demana al receptor. Pertanyen a aquest grup adverbis com honradament, francament, sincerament o confidencialment. Amb Francament, ella no en sabia res indiquem que som francs quan diem que ella no en sap res; amb Sincerament, cal que ho paguis tot tu? demanem al receptor que respongui amb sinceritat. També tenen un valor enunciatiu semblant sintagmes preposicionals com entre tu i jo (o entre nosaltres), en confiança, amb el cor a la mà, amb franquesa o sense embuts.

Entre els adverbis enunciatius, també s’hi poden incloure els adverbis que qualifiquen la forma de l’enunciat indicant que aquest és breu (breument), succint (succintament) o que és producte d’un resum (resumidament): Breument: hauries de ser més flexible; Succintament: cal millorar encara molt el producte; Resumidament: és un fet que tothom hauria de conèixer. Pel fet de tenir un valor enunciatiu, aquests adverbis equivalen semànticament a un modificador d’un verb de dicció referit a l’acte d’enunciació. Una oració com Honradament, no m’ho crec es pot parafrasejar com a ‘Et dic honradament que no m’ho crec’.

Pròxims als adverbis modals es troben els adverbis de polaritat negativa o adverbis de negació (no, no… pas) i els de polaritat positiva o adverbis d’afirmació (): No l’he vist (pas) avui; Sí que l’hem vist.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona