12.2 Característiques dels quantificadors nominals i classes



construcció partitiva
indefinit
numeral
quantificador
quantificador nominal
quantificador universal
quantitatiu

Els quantificadors nominals són mots que serveixen per a mesurar entitats comptables (com tres, pocs i uns quants en tres finestres, pocs llibres i uns quants cavalls), i no comptables (com molta i prou en molta gent i prou aigua); normalment se situen davant del nom.

Afecten el sintagma nominal d’una manera diferent a com ho fan els determinants. Així, per exemple, la casa fa referència a una entitat coneguda en el discurs, mentre que alguna casa o moltes cases estableixen l’existència d’una o diverses entitats, però no les identifiquen.

Els quantificadors nominals presenten una sèrie de propietats, entre les quals destaquen les següents:GIEC

a) Els quantificadors nominals poden funcionar com a especificadors nominals, quan precedeixen un nom explícit, implícit o prononominalitzat (Cap alumne nou no ha fet tard; Cap de nou no ha fet tard; En tinc molts de petits), o bé com a pronoms (Tothom va fer tard). Quan el nom és implícit o ha estat pronominalitzat, cal la presència de la preposició de. Els pronoms quantificadors denoten persones (algú, qualsevol, ningú, hom, un - una, cada u, cadascú, tothom) o entitats no animades (quelcom, res).

b) Alguns quantificadors nominals manifesten concordança amb el nom en gènere i nombre (poques coses). Altres són invariables, com més o gens (més pa, més diners; gens de pa, gens de diners), i n’hi ha de defectius, com ara cada, que és inherentment singular (cada dia), o ambdós, sengles i els cardinals diferents de un, que són inherentment plurals (ambdós resultats, sengles llibres, quatre cops).

c) Amb certs quantificadors, l’element quantificat va introduït per la preposició de (gens de pa, tot de regals, un terç de la població, una trentena de maletes); amb altres, pot anar-hi o no, segons els parlars (molt (de) temps, molta (de) paciència, prou (de) remor), i n’hi ha que no l’admeten mai, com els numerals cardinals, algun i cert (tres cases, alguna cosa, certes amistats).

d) Alguns quantificadors poden coaparèixer amb un determinant (aquells pocs llibres que vas llegir) o amb algun altre quantificador (totes vint publicacions).

e) Hi ha alguns quantificadors que poden aparèixer separats de l’element quantificat: Els participants van quedar tots molt contents (‘tots els participants’); Els estadants tenien una clau {cadascun / cada un} (‘cadascun dels estadants o cada un dels estadants’); Els pares del nuvi van agafar ambdós (o tots dos) la grip; Els meus alumnes tenen mòbil la majoria.

f) Alguns quantificadors formen part de construccions partitives, és a dir, de sintagmes nominals que denoten una part d’un tot o d’un conjunt: tres dels veïns afectats, molts dels presents a la sala, la meitat dels documents.GIEC Aquestes construccions inclouen un quantificador (tres, molts) o un nom que actua com un quantificador (meitat), que expressa la part quantificada, i un complement introduït per la preposició de, que correspon al tot o al conjunt d’entitats i sol estar format per un sintagma nominal definit en plural: els veïns afectats, els presents a la sala, els documents.

Si el quantificador nominal mostra flexió, ha de concordar en gènere amb el nom del sintagma preposicional: dues de les meves cosines, molts dels llibres que vaig regalar. No hi ha, en canvi, concordança en nombre: una de les meves cosines, algun dels meus llibres. En el cas del subjecte format per expressions partitives com un dels seus fills o cap dels meus amics, la concordança amb el verb és en singular: Un dels seus fills estudia a París; No ha vingut cap dels meus amics.

Segons el tipus de quantificació que duen a terme, es diferencien tres classes de quantificadors nominals: numerals, quantitatius i indefinits, com recull el quadre 12.1.

Els numerals expressen una quantitat numèrica exacta (sis hores), els quantitatius designen un valor en una escala de graus (molta gent) i els indefinits assenyalen existència o inexistència (algun llibre, cap llibre).

Entre els numerals, cal esmentar els ordinals (capítol segon, tretzè lloc), que indiquen posició en una sèrie i sintàcticament es comporten com a adjectius. Per tant, en sentit estricte, no són quantificadors; tanmateix, per la relació amb la resta de numerals, els tractarem dins de l’apartat dedicat a aquests.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona