12.3.1 Els numerals cardinals



construcció partitiva
indefinit
numeral
quantificador
quantificador nominal
quantificador universal
quantitatiu

Els numerals cardinals són quantificadors que designen una quantitat d’una manera exacta i precedeixen sempre el nom que quantifiquen: Han repatriat nou-cents soldats; Hi hem estat quaranta dies. Poden anar precedits d’un determinant definit (aquests tres horts, els dotze mesos de l’any) o indefinit (uns vint companys de la feina) i del quantificador tots: Tots quatre fills hi van acudir; Vindran tots tres.

Amb un determinant indefinit, la quantificació és aproximada, com en uns vint companys de la feina, en què la quantificació expressada per vint se situa al voltant d’aquesta xifra.

Els numerals cardinals no admeten flexió de gènere ni de nombre, excepte un i dos (i les combinacions de numerals en què apareixen), que tenen flexió de gènere (un llibre, una caixa; dos llibres, dues caixes; vint-i-un quilòmetres, vint-i-una propostes; trenta-dos mesos, trenta-dues unitats), i cent, que adopta formes de plural i té flexió de gènere (dos-cents articles, dues-centes persones) quan segueix les unitats, però no quan les precedeix (cent-cinc articles, cent-trenta persones).

En els registres formals és preferible mantenir la variació dos - dues, per a masculí i femení, respectivament, encara que en alguns parlars, especialment però no exclusivament els valencians, s’usa la forma dos com a invariable. n

Els cardinals poden tenir una forma simple (vint) o composta, amb dos constituents coordinats (vint-i-nou) o juxtaposats (cinquanta-cinc).OIEC

a) Són mots simples els cardinals que es recullen en el quadre 12.3.

Són simples els cardinals que corresponen als nombres que van de l’1 al 16, i també vint, cent i mil. Els cardinals disset, divuit, dinou presenten dos constituents fusionats: el primer es refereix a la desena (di-) i el segon, a la unitat (-set, -vuit, -nou). En el cas de les desenes, a partir de la tercera desena els cardinals presenten la terminació -nta (trenta, quaranta, cinquanta, etc.). 

També són mots simples els noms que designen potències de base 10 i exponent enter positiu (milió, miliard, bilió, etc.) o una quantitat nul·la (zero).

Certs cardinals presenten variants segons els parlars. En parlars valencians, tenen formes particulars els numerals corresponents als nombres 8 (huit, pronunciat [wít]), 17 (dèsset, pronunciat [dἐsɛt]), 18 (díhuit, pronunciat [díwit]), 19 (dènou, pronunciat [dἐnͻw], i sovint en els registres informals [dἐnɛw]) i 80 (huitanta, pronunciat [witánta]). En parlars baleàrics, en alguerès i en algun parlar nord-occidental, igualment, tenen formes particulars els numerals 17 (desset, pronunciat [desἐt]) i 19 (denou); en parlars baleàrics i en algun de nord-occidental, també té una forma pròpia el numeral 18 (devuit). En septentrional, en els registres informals hi ha les formes desesset, desevuit i desenou.

b) Són mots compostos els cardinals que s’obtenen per coordinació o juxtaposició dels numerals simples, com s’indica en el quadre 12.4.

Del 21 al 29 el procediment de formació del numeral és el de la coordinació de la desena i la unitat: vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou. En la resta de casos, el procediment és la simple juxtaposició: trenta-nou, cent sis, quinze mil.

Des d’un punt de vista gràfic, s’escriu un guionet entre els numerals que representen les desenes i les unitats, tant si estan coordinats (vint-i-dos, vint-i-tres) com si estan juxtaposats (trenta-dos, trenta-tres), i entre les unitats i les centenes (dos-cents, tres-centes), però no en la resta de casos (cent dos, dos mil, dos milions cent mil). n

Les xifres amb decimals s’expressen amb la construcció «cardinal + unitat + amb/i + cardinal + subunitat»: trenta-set euros amb cinc cèntims (37,05 €), quaranta-set metres i seixanta centímetres (47,60 m). Quan es tracta de nombres inferiors a la unitat, se solen expressar solament les subunitats: cinquanta-cinc cèntims (0,55 € = 55 ¢), setanta-tres centímetres (0,73 m = 73 cm).GIEC

En certs casos es tendeix a no desglossar els decimals en subunitats i s’opta per expressar la quantitat en unitats, separant la part entera de la decimal mitjançant el nom coma. Aquesta és la solució habitual en l’expressió de coeficients (amb un índex de Gini del zero coma tres-cents onze (0,311)), valors en una escala (un terratrèmol de(l) 6,3 en l’escala de Richter (sis coma tres)) o percentatges (un pendent del quinze coma set per cent (15,7 %)) i precedint els noms vegada o part (dues coma set vegades la velocitat del so (2,7), zero coma quinze parts per milió (0,15 ppm)).

A més del seu ús com a quantificadors, els cardinals poden ser emprats també com a noms per a designar els nombres naturals i els números i les xifres corresponents: El tres i el cinc són nombres imparells; Li han fet un descompte del 15 % (del quinze per cent); Tot nombre primer altre que u (o l’u); Calça el 35 (trenta-cinc); De música ha tret un deu, però té un cinc d’anglès. En aquest cas, presenten flexió: Aquest número de telèfon té cinc sisos. També poden designar altres entitats numerades, amb l’entitat explícita o implícita: l’autobús 70 (setanta) o el 70, la talla 52 (cinquanta-dos) o la 52, el dia 1 d’agost (u) o l’1 d’agost, l’any 1936 o el 1936, els anys seixanta o bé els seixanta o la dècada dels (anys) seixanta.GIEC

Aquests noms prenen, en la majoria de contextos, la forma masculina dels cardinals, i en el cas de un adopta de vegades la forma u: u, vint-i-u, trenta-u. Així mateix, poden aparèixer precedits de l’article o altres especificadors i, com mostren els exemples anteriors, també poden estar en aposició al nom número o a un altre nom: el número 3 (tres), l’habitació 101 (cent u), la pàgina 2 (dos, i no dues).

Notem que, quan ens referim als nombres naturals, sovint són igualment possibles les formes u i un (Dos per u/un (són) dos; Les apostes van tres a u/un), per bé que és més habitual la forma u quan s’expressa el resultat d’una operació matemàtica i no hi ha el pronom en: Quinze i setze fan trenta-u; Tres per set (són) vint-i-u. n

Els noms de nombres apareixen posposats en el cas dels segles (el segle XXI 'vint-i-u') i a partir d’onze també apareixen posposats a noms de reis o emperadors i papes com a part indestriable del nom propi, en substitució dels ordinals i representats en xifres romanes: Lluís XIV (catorze), Joan XXIII (vint-i-tres). En aquest cas, els noms de nombres poden alternar amb els adjectius ordinals, especialment els que no estan formats per la combinació de diferents numerals, que els substitueixen en els primers llocs de la sèrie: Jaume I (primer), Pau VI (sisè).

Actualització: 29/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona