12.3.5 Els numerals ordinals



construcció partitiva
indefinit
numeral
quantificador
quantificador nominal
quantificador universal
quantitatiu

Els ordinals són numerals basats en els nombres naturals que expressen l’ordre de col·locació, aparició o prioritat d’una entitat en relació amb altres entitats de la seva classe que formen una seqüència o sèrie ordenada: quinzè (‘el que fa quinze’), sisena (‘la que fa sis’). Per tant, no quantifiquen el nom i no es comporten com a quantificadors sinó com a adjectius. Aquests numerals presenten flexió de gènere i nombre, tal com s’indica en el quadre 12.5.

Els quatre primers ordinals tenen formes bàsiques específiques: primer, segon, tercer i quart (i les variants flexives de gènere i nombre). En els altres casos, es formen d’una manera general a partir dels cardinals i el sufix /-ena, com els fraccionaris (com ara cinquè, sisè, setè; vint-i-unè, trenta-dosè, quaranta-tresè, cinquanta-quatrè; centè, cent vint-i-cinquè, dos-centè, milè), llevat del cas de deu, en què per raons històriques tenim desè i desena.

Hi ha alguns ordinals que presenten una segona forma. Entre els ordinals que tenen formes derivades en -è/-ena, presenten variants simples els corresponents als cardinals cinc, sis, set, vuit i deu (quint, sext, sèptim, octau, dècim) i variants amb el sufix ‑èsim/‑èsima els corresponents a les desenes (vigèsim, trigèsim, etc.), a cent (centèsim) i a mil, milió, bilió, etc. (mil·lèsim, milionèsim, bilionèsim, etc.). En general, són preferibles els ordinals en ‑è/‑ena a les formes simples corresponents, mentre que els ordinals en ‑èsim/‑èsima són d’ús poc freqüent (normalment es diu el bicentenari o el segon centenari i alternativament el dos-centè aniversari, però no s’acostuma a dir el dos-centèsim aniversari) i solen tenir un valor indefinit (T’ho repeteixo per mil·lèsima/milionèsima vegada). Com en el cas dels derivats en -è/-ena, segueixen les convencions gràfiques dels cardinals els múltiples de mil·lèsim, milionèsim, bilionèsim, etc.: deu mil·lèsim, cent milionèsim, mil bilionèsim, etc.

Des d’un punt de vista gràfic, els ordinals que provenen de la combinació de diferents numerals segueixen les mateixes convencions que els cardinals, de manera que s’escriu un guionet entre els constituents de les formes que representen les desenes i les unitats, tant si apareixen coordinats (vint-i-dosè, vint-i-tresè) com si estan juxtaposats (trenta-dosè, trenta-tresè), i entre les unitats i les centenes (dos-centè, tres-centè), però no en la resta de casos (cent dosè, cent tresè, dos milè). n

Des d’un punt de vista sintàctic, els numerals ordinals són adjectius que poden precedir un nom comú (el tercer capítol) o seguir-lo (el capítol tercer). En general, se situen davant del nom: de primera qualitat, primers auxilis, en segon pla, en tercera persona del plural, un sisè sentit, el setè art, el desè any consecutiu. En aquesta posició els ordinals van generalment precedits d’un article definit (el vuitè classificat, la tercera simfonia de Mahler), però també és possible l’article indefinit (una segona oportunitat, un cinquè pis), un demostratiu (aquesta cinquena conferència), un possessiu (la seva tercera filla) o un altre quantificador, concretament, un numeral cardinal (dos quarts premis), i més rarament fraccionari (una mitja segona residència) o multiplicatiu (una doble segona part), o un quantitatiu (algunes primeres edicions).

Els ordinals apareixen posposats en els encapçalaments dels capítols o articles d’una obra o d’un document legal: capítol sisè, article vintè, disposició primera. Entre un i deu, també apareixen darrere dels noms dels segles i de noms propis de reis, prínceps regnants o emperadors i papes; gràficament, en els casos anteriors, es representen en xifres romanes: el segle III (tercer), Enric VIII (vuitè), Maximilià (primer), Ramon Berenguer VI (quart), Joan Pau II (segon).

En exemples com els anteriors, l’ordinal posposat forma part de la denominació del segle, rei, emperador o papa i contrasta amb l’ordinal anteposat, que estableix una posició circumstancial que pot variar segons el criteri d’ordenació adoptat: El segle vi es considera el primer segle de l’edat mitjana.

En sintagmes nominals que expressen un esdeveniment, l’ordinal va davant del nom: Segona Guerra Mundial, XII Pujada al Montcabrer (dotzena), XXX Fira de l’All (trentena, trigèsima), VI Simposi d’Ecologia Microbiana (sisè). Els ordinals més baixos alternen amb els cardinals en casos com capítol sisè/sis, segle setè/set, però segle vint-i-u (segle XXI) i no pas segle vint-i-unè.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona