12.4 Els quantitatius



construcció partitiva
indefinit
numeral
quantificador
quantificador nominal
quantificador universal
quantitatiu

Els quantitatius són quantificadors que designen un valor aproximat (proumoltsuna munió) en una escala de graus que va des de l’absència d’entitats (gens) fins a una quantitat elevada (moltforça) o excessiva (massa).

Els quantitatius tenen un comportament força variat des del punt de vista morfològic i sintàctic.

a) Des del punt de vista estrictament morfològic, els quantitatius poden ser variables o invariables tant pel que fa al gènere com al nombre. Presenten flexió completa molt, poc, quant i tant i també bastant. En canvi, gaire té flexió de nombre, però no de gènere.

El quantitatiu bastant era inicialment invariable en gènere (bastant farina, bastants gallines), ús que es manté en alguns parlars i en els registres formals al costat de l’ús variable (bastanta farina, bastantes gallines). També el quantitatiu gaire era inicialment invariable, ús que es manté en parlars baleàrics: No tenim gaire coses a dir. n

No presenten flexió els quantitatius més, menys, prou, massa, força, gens i que (Que gent que hi ha!). També és invariable el quantificador tot quan s’usa com a quantitatiu amb un significat proper a molt o força: tot de gent, tot de bassals, tot de lluminàries. Això el distingeix del quantificador universal tot, que sí que és variable (totes les persones de la sala), i també del quantificador universal distributiu tot (tota persona matriculada), que només presenta flexió de gènere.GIEC

En els registres informals, però, es constata una certa tendència a dotar alguns d’aquests quantitatius invariables de flexió de nombre. Aquest és el cas de prou, massa i força, amb els plurals analògics prous, masses i forces: No té mai prous diners; No som prous, les interessades; En va portar masses, de llibres; L’he vist forces vegades. Aquesta variació de nombre és habitual en central, nord-occidental i septentrional, però no es dona en els altres parlars. Són formes que s’eviten en els registres formals. A més, el quantitatiu prou presenta, en els registres informals de certs parlars, flexió de gènere amb les formes analògiques prouta i proutes (Ja tinc prouta feina, jo!), formes que s'eviten en els registres formals.

b) La majoria dels quantitatius poden quantificar noms comptables i no comptables (moltes garses, molta fam, tot de llibres, tot de fang). Tenen un comportament particular els quantitatius de polaritat negativa gens i similars (com gota o molla), que van amb noms no comptables (gens de vi, gota de vent, molla de memòria).

c) El nom quantificat pot aparèixer enllaçat amb el quantitatiu per mitjà de la preposició de. Aquesta preposició és obligatòria amb els quantitatius gens i gota (No fa gens de vent; No tenim (ni) gota de paciència), amb l’invariable tot (Hi havia tot de gent) i amb els noms quantitatius: una mica, un xic, un munt, un tros, un litre, etc. (S’ha aixecat una mica d’aire; Pots espessir la salsa amb un xic de farina; Hi han acudit un munt de persones; Les onades s’han endut un tros de platja; Necessito un litre de llet). Amb poc, molt, bastant, prou, quant i tant, i amb menor freqüència d’ús amb força, la preposició de és optativa: Ha menjat poc/molt/bastant/prou (de) pa; Quants (de) clients heu tingut?; Hem tingut tants (de) clients com ahir.

La presència d’aquesta preposició és més habitual en baleàric i en valencià que en els altres parlars. En baleàric, la trobem en qualsevol gènere i nombre amb els quantificadors bastant, molt i tant (bastants de plats, molt de pa, moltes de dones, tants de problemes), però no amb poc. En valencià és habitual en masculí singular (molt de peix, poc de vi, prou de moviment, quant de pa, tant de temps).

Els quantitatius gaire, massa, més i menys no admeten la preposició de com a enllaç: Té gaires pretensions?; Hi havia massa feina; Hi ha menys/més quadres de Monet en aquest museu.

Els quantificadors més i menys porten de obligatòriament en les construccions en què el quantificador precedeix un nom quantificat per un numeral cardinal: Hi han estat més/menys de dues setmanes (cf. Hi han estat dues setmanes més/menys). En casos com una mica més de calma i un 7 % menys d’inversions, la preposició depèn dels quantificadors una mica o un 7 % i no pas de més o menys.

d) Hi ha quantitatius que admeten ser modificats per un altre quantificador. És el cas de poc, que pot ser graduat per molt (molt pocs dies), més (més poca gent), ben (ben poques festes) i massa (massa poca gent).

De fet, el quantitatiu que expressa escassetat és la combinació massa poc (massa poca llimona). Massa també acompanya expressions del tipus un xic per a expressar excés en un grau baix: un pèl massa, una mica massa, etc. En aquests casos, la preposició de reclamada pel primer element (un xic, un pèl, una mica, etc.) apareix entre massa i el nom: un xic massa d’oli, un pèl massa d’aire, una mica massa de febre.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona