12.4.2 Els quantitatius absoluts



construcció partitiva
indefinit
numeral
quantificador
quantificador nominal
quantificador universal
quantitatiu

Els quantitatius absoluts expressen una escala de quantitat (tot, molt, quant, que, força, bastant, poc, gaire, gens), com s'exemplifica en el quadre 12.6.GIECEls quantitatius absoluts positius molt, bastant, força i poc situen en una escala de quantitat que no coincideix ni amb la totalitat ni amb l’absència d’elements.

Bona cosa, tot i tot ple són altres exemples de quantitatius de grau elevat. Tots porten la preposició d’enllaç de i poden quantificar tant noms comptables com no comptables: Van trobar bona cosa de bolets; A l’acte de presentació hi van assistir tot de dones policies; Hi havia tot ple de deixalles i ferros vells.

A més dels quantitatius absoluts positius, hi ha gens i gaire, que són termes de polaritat negativa i, per tant, només poden aparèixer en construccions negatives o en contextos no assertius com ara oracions interrogatives o la pròtasi d’una condicional: No ens queda gens d’oli; Que trigarà gaire?; Si tens gaire gana, pots menjar una poma.

Cal esmentar també els quantitatius quant, que té la propietat de ser exclamatiu (Quants (de) regals que té!) o interrogatiu (Quants (de) regals té?), i que, que pot fer de quantitatiu exclamatiu (Que aigua que cau!).

Certs parlars, entre els quals hi ha els nord-occidentals, tenen el quantitatiu qui-sap-lo i flexió, equivalent a l’expressió d’ús més general qui sap quant (‘una quantitat considerable’). Tant qui-sap-lo com qui sap quant expressen un grau molt elevat que els ve del sentit exclamatiu que tenien originalment: Hi havia qui-sap-les persones; De raïm en collien qui-sap-lo; Passa qui-sap-lo temps cada dia amb el diari als dits; Això els suposarà qui sap quants beneficis i qui sap quantes preocupacions.

En menorquí trobem el quantificador quantitatiu amb valor interrogatiu o exclamatiu com a què de equivalent a quant, que no transcendeix als registres formals: Com a què de cireres voleu?; Com a què de disbarats!GIEC

Generalment, els quantitatius absoluts funcionen com a especificadors de noms comptables i no comptables: Aquesta empresa té molts treballadors; Ha vingut poca gent; Tenien força ordinadors; D’això ja fa bastant (de) temps; Tens prou diners?; No gaires persones ho haurien fet. Només gens està restringit a noms no comptables: No hi havia gens d’egoisme en el seu comportament.

En la posició de complement directe de determinats verbs, com fer, tenir i aconseguir, els quantitatius positius presenten el comportament sintàctic d’un pronom: Has fet poc per tirar endavant el negoci; A casa seva tenien molt; Van aconseguir bastant.

Si l’oració és negativa, el quantitatiu és substituït pel pronom res i no pas per l’adverbi gens (No has fet res per nosaltres), al revés del que passa quan el quantitatiu és un adverbi, com en S’interessa molt pels esports, però gens per la política, o amb els verbs de mesura, com ara costar (Costa molt d’obrir, però no costa gens de tancar).

Els quantitatius absoluts molt, poc, bastant, força, gens i gaire presenten certes particularitats, que s’especifiquen a continuació:

a) Els quantificadors molt i poc poden aparèixer en un sintagma nominal definit modificat per una oració de relatiu: És famosa per les moltes pel·lícules que ha protagonitzat; Els pocs llibres que he llegit sobre aquesta qüestió me n’han donat una idea força clara. D’altra banda, els quantificadors absoluts molt, poc, bastant i força (com també el relatiu massa) poden dur una oració de relatiu restrictiva si no els precedeix cap article: Té bastants llibres que són veritables joies; Vol un ram amb força poncelles que estiguin a punt d’obrir-se.

b) En la majoria de parlars, bastant expressa que una certa quantitat o nombre és lleugerament superior al considerat normal (entès com el que hom esperaria en funció d’una norma), mentre que el quantitatiu relatiu prou expressa quantitat mínima o suficient per a un fi (explícit o implícit). Aquesta diferència es veu bé en una oració que els contingui tots dos, com ara Té bastants diners, però no en té prou per a poder comprar el local. La distinció semàntica entre bastant i prou es manté en els quantitatius no nominals (bastant cuit, prou cuit; Camina bastant; Per l’edat que té, camina prou).

c) Força, de significació ben pròxima a molt, expressa una quantitat, nombre o grau per damunt de bastant: La notícia ha creat força expectació. En la major part del valencià, força no s’empra espontàniament i és substituït per bona cosa i molt: Va treballar bona cosa (en comptes de força); Estava molt contenta (en comptes de força contenta).

d) Els quantitatius absoluts gens i gaire apareixen en construccions negatives o en contextos no assertius. En contextos negatius, el quantificador gens indica el grau més baix (zero) de l’escala, i el quantificador gaire, una quantitat més aviat baixa: No tinc gens de fred, més aviat tinc calor; No hi havia gaires gravats antics: no crec que arribessin a mitja dotzena.

En oracions declaratives no negatives, l’adverbi de negació no (o un element equivalent, com sense) precedeix obligatòriament el quantificador gaire i opcionalment el quantificador gens: És un plat calent, però {amb no gaire suc / sense gaire suc}; És un plat amb verdures i (no) gens de greix (‘sense greix’).

En oracions interrogatives, en pròtasis condicionals i en les oracions substantives subordinades dependents d’un predicat que expressi dubte o desconeixença, oposició, impediment, mancança, temor o emocions negatives, gens indica el grau mínim possible: Si tingués gens de febre, ja avisaríem el metge; Que té gens de sal, aquesta amanida?; Neguen que estiguin gens molestos. Pel que fa a gaire, en les interrogatives no marca cap punt en l’escala, sinó que pregunta sobre el grau que cal assignar a una entitat: Tens gaires diners?; Hi havia gaire gent? En les condicionals i en les subordinades substantives amb els predicats esmentats, gaire expressa un grau destacable, proper a força: Si tingués gaire febre, aviseu el metge; Dubto que tinguin gaires ganes d’explicar-t’ho.

Hi ha altres equivalents de gens, com ara brenca, gota, mica i molla: No n’he vist brenca; Ha arribat sense gota de gana; Es comporta sense mica de contenció; No tens molla de seny. També hi ha formes complexes, com gens ni mica i gens ni gota. Gens alterna amb cap mena o simplement amb cap, quantificador de polaritat en principi reservat a noms comptables, davant de certs noms, com importància, cas (en fer cas de o fer-ne cas), valor, mal, , gràcia (en fer gràcia o tenir gràcia) o interès: No té {gens / cap mena} d’importància; No et faré {gens de / cap} mal.

Els parlars que no usen espontàniament gaire, com el valencià i el tortosí, usen molt: —N’hi ha molt? —Ni poc ni molt. Tanmateix, cal notar que, en els registres formals, tant gaire com força i la distinció entre bastant i prou progressen també en aquests parlars.

Actualització: 24/04/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona