12.4.4 Els quantitatius comparatius



construcció partitiva
indefinit
numeral
quantificador
quantificador nominal
quantificador universal
quantitatiu

Els quantitatius comparatius més i menys quantifiquen tot expressant addició i subtracció, respectivament: Van venir més alumnes; Ara tenim menys aules. El quantitatiu tant, per la seva banda, expressa igualtat: Avui fa tant (de) fred com ahir.

L’element comparatiu que se suma o resta pot ser implícit, com en els exemples anteriors, o explícit com en Van venir vint alumnes més dels cinquanta que s’havien preinscrit; Ara tenim tres aules menys de les trenta que teníem.

Notem que més i menys porten de obligatòriament quan van davant del nom i aquest, precedit de numeral cardinal, fraccionari o col·lectiu, indica la quantitat inicial a la qual cal sumar-ne o restar-ne una altra: Tenen més/menys de deu finques; Ell sol s’ha begut més de mig porró; Hi ha menys d’una vintena d’inscrits. En canvi, si es tracta de la quantitat que ha de ser sumada o sostreta, el quantificador quantitatiu se situa darrere del nom: Tenen deu finques més/menys. En aquest cas, la preposició de encapçalarà el sintagma que expressa la quantitat prèvia a la qual cal afegir o treure les deu finques: Tenen deu finques més/menys de les que van heretar.

Aquests quantificadors poden combinar-se amb un altre quantitatiu (bastant, força, gaire, massa, molt i poc) i fins i tot amb l’indefinit algun o qualque. En aquests casos, el quantificador indefinit ocupa la mateixa posició que el cardinal i, per tant, precedeix el nom: alguns grams més (però no alguns més grams). Amb els quantitatius, en canvi, més i menys poden aparèixer davant o darrere del nom: bastants més trens, bastants trens més. Quan el nom és no comptable, més i menys el precedeixen sempre: molta menys feina, força més escalfor. Notem que els quantitatius bastant, molt i l’indefinit algun dels exemples precedents concorden amb el nom. Amb els quantitatius un xic de, una mica de, un pessic de, etc., més i menys apareixen davant de la preposició de: un xic més de pa, una mica menys d’olives, un pessic més de sucre.

En els parlars baleàrics, septentrionals i en alguerès, la forma manco pot substituir menys com a quantitatiu nominal: Com més gros és un càrrec, manco feina; Foren exportats amb més o manco èxit; Tenim vint alumnes manco. En mallorquí i els parlars septentrionals també hi ha el quantitatiu pus (‘més’), usat solament en contextos negatius, interrogatius o en la pròtasi d’una condicional: No vull pus sopa; En vols pus?; Si en voleu pus, ja m’ho direu.

Pel que fa a tant, convé destacar que és un quantitatiu amb flexió completa (tant, tanta, tants, tantes) i que el nom quantificat pot aparèixer enllaçat amb el quantificador per mitjà de la preposició de, especialment si és masculí singular: Comencen a fer tant (de) soroll com l’altre dia; Vol menjar tanta sopa com tu; Disposem de tants diners com vosaltres; L’Olga té tantes amigues com qualsevol altra persona.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona