12.5.1 Els indefinits existencials



construcció partitiva
indefinit
numeral
quantificador
quantificador nominal
quantificador universal
quantitatiu

Els indefinits existencials positius són quantificadors que indiquen l’existència de l’entitat a què fan referència. Formen part d’aquest grup d’indefinits els especificadors algun, altre, cert, diferents, diversos i uns quants i els pronoms algú, (un) hom, un - una i quelcom, a més de qualsevol, que pot funcionar com a especificador o pronom. Els indefinits existencials negatius neguen l’existència d’una entitat i són l’especificador cap i els pronoms ningú, referit a persones, i res, referit a entitats no animades o situacions. El quadre 12.8 recull i exemplifica els indefinits existencials.

Com veurem, alguns indefinits, a més de funcionar com a especificadors de caràcter quantificador, poden funcionar com a adjectius, cosa que implica canvis de significat i de comportament sintàctic. Així, podem diferenciar altre quantificador (A més d’aquesta novel·la, ha escrit altres llibres ‘més llibres’) i altre adjectiu (Ha tingut un accident i ha de comprar-se un altre cotxe ‘un cotxe diferent’).

a) Els quantificadors indefinits algun i cert precedeixen noms comptables i expressen l’existència concreta d’unes entitats sense acabar de dir quines són: Em sembla que s’hi pot trobar alguna dada interessant; Us ha sobrat alguna taronja?; Hi ha certs aspectes de la qüestió que el preocupen.

Algun té un significat proper al de l’article indefinit un, amb el qual pot alternar en determinats contextos (Un/Algun dia tot això serà vostre), però algun, en singular, sol ser preferible a un quan té un valor no específic i no es fa referència necessàriament a una única entitat: L’ajudarà algun conegut seu; Potser he dit algun disbarat. Aquest indefinit també pot combinar-se amb altre i més: algun altre país, algun país més. També és possible la combinació amb menys (algun llibre menys), tot i que hi ha altres expressions més usades (no tants (de) llibres).

Com a sinònim de algun existeix l’indefinit qualcun (i les variants flexives qualcuna, qualcuns, qualcunes), que en mallorquí i menorquí s’empra quan no va seguit directament d’un nom, sinó que aquest queda sobreentès o és representat pel pronom feble en: M’agradaria ballar amb qualcuna (‘d’aquestes senyores’); N’he vist qualcuna, de pel·lícula polonesa (però no He vist qualcuna persona). Amb el mateix valor hi ha també l’indefinit qualque (i l’expressió indefinida qualque cosa), que en parlars baleàrics s’usa en singular: qualque fillet (però no qualques fillets). Tanmateix, l’indefinit qualque presenta flexió de nombre (qualque i qualques) en els parlars septentrionals.

El quantificador indefinit cert, per la seva banda, quantifica un nom comptable que pot anar modificat per una oració de relatiu en mode indicatiu: Conduirà el debat certa presentadora que tots respecten.

Cert també pot fer d’adjectiu. És adjectiu quan va precedit de l’article indefinit i expressa un grau indeterminat (equivalent semànticament a una mica): Hi havia un cert caos; Cal una certa paciència. D’altra banda, quan apareix posposat al nom (una dificultat certa) o fa d’atribut (Aquesta observació és certa) o predicatiu (Aquesta afirmació no es considera certa), cert és un adjectiu qualificatiu que indica caràcter vertader. n

Semblantment a cert, determinat es comporta com un quantificador indefinit quan va en plural encapçalant un sintagma nominal (determinades persones, determinats moviments) o bé davant del nom gent (determinada gent). Quan ocorre acompanyat d’article o darrere del nom, la seva funció és la d’un adjectiu que col·labora a especificar el referent: una determinada feina, unes feines determinades.

b) El pronom existencial algú s’aplica a persones, mentre que quelcom, propi dels registres molt formals, s’aplica a entitats no animades i a situacions: Segur que hi acudirà algú; Hi ha quelcom en la seva carta que m’inquieta. n

En parlars baleàrics i septentrionals hi ha també el pronom qualcú, sinònim de algú (Hi ha qualcú?).

Amb el mateix valor de quelcom és més habitual, segons els parlars, alguna cosa o qualque cosa. En general, cosa (o cosa {al / en el} món) també pot funcionar com res amb haver-hi en contextos negatius (No hi ha cosa (al món) que li agradi més) i en l’expressió per cosa en el món (‘per res del món’).

c) Els indefinits diferents i diversos es presenten en plural i davant del nom: Presentaran diferents/diversos programes (‘més d’un’); Cal preveure diverses situacions (‘més d’una’). Són, en canvi, adjectius qualificatius quan van en singular i funcionen com a complement del nom o com a predicat secundari (atribut o predicatiu): Presentaran programes diferents (‘variats’); Són situacions diverses (‘variades’); Aquest poble és divers culturalment (‘variat’); Ara els fan diferents que abans (‘de distinta mena’). Tanmateix, divers té valor de quantificador indefinit quan introdueix el nom gent (diversa gent).

La forma varis - vàries és un adjectiu sinònim de l’adjectiu diversos - diverses (Damunt el taulell s’hi veien teles de tonalitats vàries/diverses) i com a tal es posposa al nom, però no pot substituir diversos - diverses com a quantificador indefinit, és a dir, en el sentit de ‘més d’un’: Ja ho han arreglat diverses vegades (però no Ja ho han arreglat vàries vegades). n

El quantificador complex uns quants precedeix noms comptables i s’usa en plural: uns quants dies, unes quantes persones. També s’usa en singular amb el nom no comptable temps en les expressions d’un quant temps ençà i fa un quant temps: D’un quant temps ençà, han canviat les coses.

Entre uns quants i alguns hi ha proximitat semàntica, en la mesura que alguns expressa l’existència d’almenys dos elements i uns quants expressa l’existència d’un nombre no elevat d’entitats: {Alguns / Uns quants} economistes ho defensen. El quantificador uns quants funciona com un existencial, però, probablement pel fet d’estar format per quants, té un deix quantitatiu que el fa més adient que no pas alguns quan s’expressa l’existència d’una quantitat d’elements ni alta ni baixa. Així, és pertinent l’ús de uns quants en oracions com He d’anar al banc a treure uns quants euros, Encara hi havia unes quantes veïnes fent petar la xerrada o Ja té uns quants anys. En canvi, en Hi trobaràs molts músics i alguns escriptors joves, però ben pocs no resultaria natural l’ús de uns quants.

d) El mot altre pot ser un quantificador indefinit o un adjectiu semànticament proper a diferent. Com a quantificador, afegeix al sentit existencial un valor additiu, equivalent a més: Ha construït (uns) altres edificis a més de simples blocs de pisos (‘Ha construït més edificis que simples blocs de pisos’). Pot anar precedit de la preposició partitiva de (d’altre i d’altres) i també d’article indefinit, de numeral cardinal i d’un altre indefinit o d’un quantitatiu: Encara serem a temps a presentar {(unes) altres / d’altres} al·legacions; Té dues altres filles de la primera dona; Vam decidir que ho consultaríem a algun altre advocat; Serà difícil fer servir qualsevol altre cotxe; Li van retreure la seva gasiveria i moltes altres coses.GIEC

El mot altre pot ser també un adjectiu: Ha deixat l’altra carrera que feia. En una oració com He comprat un altre diari, podem interpretar altre com a quantificador (un diari més) o com a adjectiu (un diari diferent).

Com a adjectiu, altre apareix en sintagmes nominals definits (l’altra feina, aquella altra feina) o indefinits (una altra feina). Amb aquest valor el nom pot no explicitar-se, si és interpretable pel context: Emporta’t aquesta caixa i aquella altra. Quan altre va precedit d’article indefinit es pot produir ambigüitat entre la interpretació quantificada i l’adjectiva: Explica’ns una altra rondalla (‘una més’ o ‘una de diferent’). Notem que, si hi afegim perquè aquesta ja la sabem, el valor de altra és adjectival.

La llengua també posseeix el pronom altri, equivalent a els altres: Malaurat qui ha de treballar per a altri. Per extensió, és equivalent a el proïsme: No cobejaràs els béns d’altri. Antigament tenia diversos usos, però avui dia altri ha quedat limitat a fer de complement amb de, i de vegades amb per a, tot i que en els registres molt formals és possible trobar-lo fent altres funcions (Aquells en seran els propietaris, encara que altri efectuï la captura; Els mecenes encarregaven obres als artistes per gaudir-ne personalment o per meravellar altri). També l’expressió els altres, sense nom explícit, pot referir-se al proïsme: Aquella situació li feia sentir vergonya pels altres.

e) El quantificador indefinit qualsevol denota una entitat entre altres sense triar-la, sigui quina sigui. Pot funcionar com a especificador nominal (Menjaré qualsevol cosa; Qualsevol nit pot trobar-se la porta de casa tancada; Envieu-ho des de qualsevol oficina de correus) o com a pronom (Qualsevol no pot escriure un llibre). La marca de plural en aquest quantificador recau sobre qual, que inicialment era un pronom (qual + se + vol): qualssevol. n

La forma del singular i la del plural tenen, però, la mateixa pronunciació, cosa que segurament ha afavorit la formació d’un plural analògic, i no acceptable, qualsevols.

Aquest indefinit també presenta la forma arcaïtzant qualsevulla (i qualssevulla en plural), aplicable indistintament al masculí i al femení. Amb el sentit de a qualsevol lloc i de qualsevol manera hi ha les formes arcaïtzants onsevulga, onsevol i onsevulla, i comsevulla, respectivament: Onsevulga que vagis et trobaran; Comsevulla que sigui, ens trobem davant d’un fet definitiu.

Aquest quantificador pot aparèixer darrere del nom si el sintagma nominal va encapçalat per un o un numeral, i és en aquest context en què s’usa bàsicament la forma de plural: un dia qualsevol, dues revistes qualssevol. En aquest cas, el nom pot ser representat pel pronom en: Porta-me’n una qualsevol. Qualsevol existeix també com a pronom aplicable a persones: Qualsevol li ho pregunta!; Aquesta criatura se n’aniria amb qualsevol.

f) Els pronoms hom (i també un hom) i un (i la forma femenina una) són aplicables només a humans i donen a l’oració un sentit proper al de les oracions impersonals: Després de la guerra, hom li assignà una altra missió; Un ha de dir sempre la veritat; Aquí una es podrà esplaiar. El pronom hom fa gairebé sempre la funció de subjecte, mentre que un - una pot fer altres funcions, com en Quan a un li critiquen la feina, s’ha de defensar, en què fa de complement indirecte.

En parlars valencians, en els registres informals, l’indefinit un també presenta en el masculí la variant sense nasal u, paral·lela a altres pronoms indefinits acabats en -u tònica (algú, ningú): U ha de dir sempre la veritat. En els registres formals és preferible usar la forma més general un.

A més del sentit existencial, hom (i la variant un hom) pot tenir un sentit genèric, equivalent a la gent, que pot incloure la persona que parla o referir-s’hi exclusivament: Pel setembre hom verema; Quan un hom arriba a una certa edat, ja no es planteja algunes qüestions. El pronom hom és propi dels registres molt formals. Són molt més usuals les construccions amb el pronom es (Pel setembre es verema) i les oracions amb el subjecte en tercera persona del plural (Pel setembre veremen) o amb el predicat existencial haver-hi (Pel setembre hi ha la verema).

L’ús de hom és un recurs a l’abast quan la construcció amb es no és possible, com ara amb els verbs pronominals adonar-se, pensar-se o penedir-se: Aleshores hom s’adonà del que havia passat.

A diferència de hom, l’indefinit un - una  inclou sempre l’emissor: Quan a un/una l’ataquen, s’ha de defensar. Si s’empra en masculí, pot ser que l’emissor sigui un home o una dona: Què ha de fer un quan és ignorat sistemàticament?; en canvi, si s’usa en la forma femenina, exigeix que l’emissor sigui una dona: Què ha de fer una quan és ignorada sistemàticament? De vegades es refereix exclusivament a l’emissor, sovint presentant-lo com una persona qualsevol: Un s’esforça a fer-te content i així (m’)ho agraeixes.

g) Els quantificadors indefinits negatius són el pronom ningú, que s’aplica a persones; el pronom res, que s’aplica a entitats no animades i situacions, i l’especificador cap, que es combina amb noms comptables en singular i s’utilitza en construccions partitives.GIEC Com altres elements de polaritat negativa, apareixen en contextos negatius: Ningú no ho veu com tu; No sento res; No té cap ofici; No ens han ensenyat cap dels baixos per llogar. També s’usen en interrogatives, en pròtasis de condicionals i amb verbs com dubtar o rebutjar, en què tenen un valor no negatiu (equivalent, segons el cas, a qualsevol o a algú, algun i alguna cosa o quelcom): Heu parlat amb ningú del consell? (‘amb qualsevol/algú del consell’); Si necessites res, avisa’m (‘si necessites qualsevol/alguna cosa’); Dubto que vulgui fer-hi cap referència (‘qualsevol/alguna referència’).

El mateix valor presenten en construccions en què un adverbi com difícilment, rarament o una expressió equivalent (amb prou feines, rares vegades) ocupa una posició inicial dins l’oració: Amb prou feines hi entrava ningú; Difícilment farà res; Rares vegades en contesta cap.

L’indefinit res pot anar precedit de no, per exemple com a resposta a —Què passa?No res.

A més del pronom res, hi ha la locució no res, amb una distribució sintàctica limitada, que és pròxima a l’expressió qualsevol nimietat (No res el preocupa; Et preocupes per no res) i forma part d’expressions com de no res (‘insignificant’) o en un (tres i) no res (‘en un instant’): Hi tenim una caseta de no res; S’ha omplert la plaça en un no res. Hi ha, encara, el nom no-res, que significa ‘absència de tota cosa’: La noció del no-res va lligada a la negació de l’ésser. També en el cas de ningú trobem la locució no ningú, que s’usa precedida de un amb el significat de ‘persona sense valor’: Però llavors vaig veure qui era, un no ningú.

Cap pot acompanyar noms no comptables com cas, culpa, gràcia, importància, interès, etc.: En cap cas es retornaran els diners de la inscripció; Ell no en tenia cap culpa; Això no li farà cap gràcia; El teu error no té cap importància; No sembla que hi tinguin cap interès. En aquests casos, cap equival a cap mena/tipus de.

Un subjecte format per una coordinació de sintagmes nominals encapçalats per l’indefinit cap pot dur el verb en singular o en plural: Cap excusa ni cap raonament no pot/poden justificar aquest comportament.

Finalment, cal esmentar l’indefinit antic ningun (i la forma femenina ninguna), que en singular es fa servir en els registres informals en valencià, en eivissenc i en alguerès, juntament amb l’indefinit cap, general en els registres formals i informals. En els registres formals, s'evita aquesta forma i s'usa la forma general cap: No ha vist cap amic (i no No ha vist ningun amic); No té cap importància (i no No té ninguna importància).

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona