12.5.2 Els quantificadors universals



construcció partitiva
indefinit
numeral
quantificador
quantificador nominal
quantificador universal
quantitatiu

Els quantificadors universals són indefinits que s’apliquen al conjunt d’entitats que presenten una determinada característica. Aquests quantificadors poden ser especificadors i, doncs, modificar un nom (cada dia, tota persona) o un sintagma nominal definit (tots aquells dies); en alguns casos, també apareixen separats del constituent que quantifiquen (Els meus amics han arribat tots bé, equivalent a Tots els meus amics han arribat bé). A més, n’hi ha que funcionen com a pronoms, i formen tots sols un sintagma nominal (tothom, cadascú o cada u), o que poden aparèixer en construccions de caràcter partitiu (cadascun dels meus amics).

En el quadre 12.9 s’inclouen els quantificadors universals i s’explicita els que fan de pronom.

a) El quantificador universal tot variable en gènere i nombre va seguit d’un sintagma nominal definit amb el qual concorda (tota la família, tots els pobles de la Terra). Pot afectar, igualment, una subordinada relativa sense antecedent (tot el que jo sé), un nom propi (tot Elx, tot Òmnium Cultural), un pronom demostratiu (tot això, tot allò) i un pronom personal (Totes nosaltres ho sabíem; Els tinc tots). També pot ser usat com a pronom (Tot és tan car!) i pot referir-se al pronom ho o a un pronom personal de tercera persona, que, en aquesta mena de construcció, és d’aparició obligatòria: Qui tot ho vol tot ho perd; Ho sap tot (i no Sap tot); Els van vendre tots (i no Van vendre tots).

El quantificador tot pot acompanyar un adjectiu que predica una propietat del sintagma nominal: Els alumnes, tots enrojolats, no sabien on mirar; La nena estava tota sola. En aquest cas s’obté un sentit proper al d’un quantificador de grau elevat, com ara completament o ben.

Davant d’un topònim, tot pot quantificar tant la població del lloc com l’extensió geogràfica, sovint en un sentit hiperbòlic: Com a representant comercial va recórrer tot Lleida (‘tot el territori’); Tot Pineda era a la inauguració (‘la totalitat de la població’). El quantificador tot s’acostuma a usar en masculí singular davant de topònims que no duguin article (Hi va acudir tot Castelló), o que en duguin, però el puguin suprimir (S’han passejat per tot Gran Bretanya); si duen article i es manté, aleshores tot sol mostrar concordança: totes les Illes Balears, tota la Gran Bretanya. n

Hi ha topònims que no admeten la supressió de l’article amb aquest quantificador: tot l’Alfàs del Pi, tot/tota l’Escala, tot/tota sa Pobla, tot el Saler. En el cas que l’article sigui plural i no suprimible, el quantificador és masculí singular: tot els Pallaresos, tot ses Salines, tot els Poblets, tot les Preses. Però hi ha casos en què espontàniament es recorre a perífrasis del tipus tot el poble de, tota la gent de.

En alguns parlars, entre els quals hi ha el valencià, es tendeix a utilitzar tota quan el topònim és femení singular: tota València, tota Catalunya, tota Mallorca, tota Callosa d’en Sarrià (però tot Banyeres de Mariola).

Quan tot quantifica topònims estrangers que adaptats al català porten article, aquest pot mantenir-se o no: tot els Estats Units o tot Estats Units. En el cas que l’article no sigui fruit de l’adaptació, es manté necessàriament: tot Las Vegas.

Els sintagmes formats per un cardinal i el nom (cinc blocs de pisos) precedits de tots són sintagmes definits sense que hi sigui necessària (o possible) la presència de l’article definit: tots cinc blocs de pisos. També apareix tot sense article en expressions preposicionals com a tot arreu, de tot tipus, de tota mena, de tots colors, en totes direccions, de totes mides.

Els sintagmes nominals tots dos productes, totes vint exportacions, tots tres lleidatans, etc. tenen un sentit de grup o totalitat que no necessàriament expressen els sintagmes els dos productes, les vint exportacions, els tres lleidatans, etc. La construcció «tot(e)s + cardinal + nom» no és pròpia de tots els parlars. Quan el nom i els seus complements queden sobreentesos, formen el sintagma amb «tot(e)s + cardinal»: Prendran la paraula tots dos; Vindran totes vuit. En canvi, quan només queda sobreentès el nom, però no el seu complement, tot(e)s no hi és admès: Prendran la paraula els dos {del partit radical / més actius}.

Tot pot aparèixer separat del nom o sintagma que especifica: Els jugadors van acabar tots ben xops; Els jugadors van acabar ben xops tots; Aquesta coca és tota per a tu; Les teves cartes han arribat totes; La vols tota? (però no són possibles Han arribat les teves cartes totes ni Vols la coca tota?).

b) El quantificador universal tot - tota, emprat en singular, va seguit de nom comú comptable i té un valor distributiu: Tot periodista té dret a la llibertat d’opinió i expressió d’idees; Està prohibida l’entrada a tota persona que no tingui autorització.GIEC

c) El pronom tothom té un valor equivalent a tota la gent; però també pot tenir un àmbit més limitat i designar ‘tota la gent del nostre ambient, tots els del lloc, etc.’: Tothom té dret a una vida digna; Em vas dir que no ho diries a ningú i ho vas dir a tothom; Aquí tothom procura per ell.GIEC

A vegades el significat de tothom s’acosta al de tots quan aquest apareix sol i se sobreentén que quantifica un sintagma nominal definit o un pronom de tercera persona del plural: Tothom ho sabia; Tots ho sabien. Però aquest tots també pot quantificar un conjunt conegut, que sovint comprèn l’emissor, el receptor o l’un i l’altre: Es va sentir un gran terrabastall i tots {ens vam / us vau} espantar. També totes pot usar-se tot sol com a quantificador d’un conjunt conegut de persones de sexe femení (Totes pensem el mateix).

d) El quantificador universal cada té un sentit distributiu, ja que designa per separat la totalitat dels membres d’un conjunt: cada dimecres, cada carrer. A més, cada quantifica noms comptables en singular (cada ponent, cada tipus de blat), però també pot aplicar-se a sintagmes nominals formats per un cardinal superior a un seguit d’un nom en plural: Contractaran un professor més per a cada dues classes. En aquest darrer cas, el nom pot ser el·líptic: Abans venia cada tres setmanes, ara cada dues. Aquest quantificador és invariable, com mostren els exemples anteriors.

Un subjecte format per una coordinació de sintagmes nominals encapçalats pel quantificador distributiu cada pot dur el verb en singular o en plural: Cada comarca, cada contrada, cada poble té/tenen aquest costum.

El quantificador cada apareix també en construccions partitives, en el constituent que designa el conjunt o el tot: dos de cada deu estudiants. El subconjunt que extraiem del conjunt ve expressat per un numeral: un de cada classe, dos de cada deu enquestats, vint de cada cent (turistes).GIEC

El quantificador cada també es pot fer servir amb un sentit ponderatiu en construccions consecutives: He sentit cada cosa que m’he quedat parat.

e) Les formes cadascun o cada un designen els membres del conjunt com a entitats individuals, és a dir, distributivament: cadascuna de les condicions requerides, cada un dels meus amics. Pel seu significat, només presenten formes de singular. En una oració com Defensareu una esmena cadascuna de vosaltres, el conjunt a què es refereix (de vosaltres) pot quedar sobreentès. Aquests quantificadors poden anar separats del seu complement: Els llenyataires portaven una destral cada un. Els pronoms cadascú i cada u són formes relacionades que es refereixen a persones: Cadascú (o cada u) sap què li convé.

f) El quantificador ambdós és definit, presenta flexió de gènere (ambdues) i es combina amb noms comptables, explícits o implícits: Ambdós són de Crevillent (‘ambdós homes’); Això s’ha de comunicar a ambdues candidates. També pot anar separat del seu complement: El pare i la mare van rebre ambdós una carta de l’escola. Aquest quantificador és propi dels registres formals. El sentit de ambdós és el mateix que el del sintagma format pel quantificador universal tots i el cardinal dos: tots dos (‘l’un i l’altre’).

Ambdós i tots dos fan referència a dos elements esmentats prèviament. Es diferencien de ells dos perquè tenen significat distributiu: tant en l’oració Enguany ambdós diputats han defensat una esmena com en Enguany tots dos diputats han defensat una esmena interpretem que cada un ha defensat una esmena diferent; en canvi, l’oració Enguany ells dos han defensat una esmena té un sentit col·lectiu i no pas distributiu (interpretem que els dos han defensat una esmena conjuntament). Així mateix, si el predicat expressa una relació simètrica, només «ells + numeral» en podrà ser el subjecte: Elles dues s’assemblen. No direm, en canvi, Totes dues s’assemblen o Ambdós són semblants (cf. Totes dues s’hi assemblen, al seu avi; Ambdós són semblants al que vas recitar tu).

El quantificador invariable sengles va sempre seguit d’un nom en plural i té un sentit distributiu (‘un per a cada una de dues o més entitats’): Detenen dos homes per sengles robatoris a Mataró i Badalona; Les seves deixebles publicaran enguany sengles tesis doctorals. És una forma pròpia dels registres formals, que equival a l’expressió d’ús més general cadascun (o cada un): Els van atorgar sengles premis; Els van atorgar un premi a cada un.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona