13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.3.1 Els pronoms de cortesia



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

En el cas de la segona persona discursiva, es diferencien els pronoms de cortesia vostè, vostès i vós, que introdueixen distincions basades en la distància social entre els interlocutors i la formalitat de l’acte de parla.GIEC Aquestes formes de cortesia s’utilitzen bàsicament entre persones que no tenen una relació d’amistat o familiaritat clara, o en situacions en què es prescindeix d’aquesta relació (entrevistes en mitjans de comunicació i parlaments dels locutors a l’audiència, escrits o al·locucions formals d’una empresa o entitat, relació epistolar, relació entre polítics i ciutadans, etc.).

De vegades, aquest tractament és asimètric; per exemple, quan una persona més jove usa la forma de cortesia amb familiars o persones més grans i aquestes, en canvi, els parlen de tu. Amb tot, darrerament s’empra d’una manera simètrica el tractament de tu, ja que ha adquirit una extensió considerable a causa del caràcter més informal que es tendeix a adoptar en les relacions.

a) Els pronoms vostè i vostès s’interpreten referencialment com a formes de segona persona del singular i del plural, respectivament, i designen, per tant, el receptor de l’acte de parla (vostè) o bé els receptors o un conjunt de persones entre les quals s’inclou almenys un receptor i s’exclou l’emissor (vostès). Quan funcionen com a subjecte, el verb hi concorda en tercera persona, amb independència que el pronom pugui no aparèixer explícit: (Vostè) ho sap millor(Vostès) ho saben millorn(Vostè) ho sap millor(Vostès) ho saben millor. També adopten la tercera persona els pronoms febles i els possessius quan s’usen com a formes de cortesia equiparables a vostè i vostès, com el en A vostè ja el vam avisar ahir o es i seva en Vostès es poden inscriure al matí o a la tarda, segons la seva conveniència.

Els pronoms de cortesia, igual com la resta de pronoms personals forts, s’ometen en posició de subjecte si no hi ha voluntat focalitzadora (M’alegro que estiguin còmodes, senyores) i, en tot cas, anirien anteposats si el context els fes necessaris, com ara en una inscripció en un mapa de situació d’una ciutat (Vostè és aquí, cas en què el simple És aquí mancaria de la referència clara al receptor), o bé dislocats en una interrogativa (Vostè anirà a votar?; Anirà a votar, vostè?). No és acceptable, excepte en casos contrastius, la posició posposada al verb, usual en altres llengües. La solució pròpia del català és l’elisió: Ha posat benzina sense plom (i no Ha posat vostè benzina sense plom); Tinguin en compte que demà és festiu (i no Tinguin vostès en compte que demà és festiu). n

En els casos en què la simple elisió del subjecte pogués causar ambigüitat, el tractament de vós o simplement un plural podrien ser una solució ((Vós) sou aquí). Com en el cas anterior, el pronom fort vós s’usa en funció de subjecte si volem focalitzar-lo: Vós em vau encomanar de vetllar pel vostre patrimoni.

b) El pronom vós també s’interpreta referencialment com una forma de segona persona del singular, però quan funciona com a subjecte el verb hi concorda en segona persona del plural, amb independència que pugui aparèixer explícit o no: Què en penseu (vós)? Els altres elements que hi concorden ho fan, però, en singular, com ocorre amb aquesta i trist en Fixeu-vos bé en la foto: vós sou aquesta d’aquí o Per què esteu tan trist? El pronom vós té com a formes de cortesia paral·leles el pronom feble us i el possessiu vostre: Us ho notificaran a vós i no pas al vostre soci.

Tradicionalment, el tractament de vós reflecteix respecte cordial i amistós i s’usa sobretot per a adreçar-se a persones d’edat. Aquest ús ha experimentat un retrocés important, especialment en les àrees urbanes, en favor del tractament de vostè. Tanmateix, en el llenguatge jurídic i administratiu és habitual l’ús d’aquestes formes de cortesia, incloent-hi també el de la segona persona del plural sense el pronom vós explícit. Aquestes formes s’associen a un grau de distanciament menor al del tractament de vostè: En resposta a la vostra carta del 17 de febrer, em plau agrair-vos l’interès que demostreu pel futur de l’entitat; Confiem que ens defensareu d’una manera adequada com a presidenta de la nostra associació. Aquestes formes de cortesia també són habituals en la formulació d’instruccions: Llegiu detingudament el manual instruccions d’aquest aparell abans de fer-lo servir; Pressioneu l’inhalador i continueu agafant aire per la boca.

Antigament, també usaven el pronom nos els alts dignataris civils i religiosos per a referir-se individualment a ells mateixos en l’exercici del seu càrrec. Referencialment, aquest ús, que es denomina plural majestàtic, es comporta com un pronom de primera persona del singular (equivalent a jo), però quan fa de subjecte, el verb hi concorda en plural: Nos pregarem per la vostra salvació. La resta d’elements que hi concorden ho fan en singular, com fill en També nos som fill d’ací. GIEC

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona