13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.3.2 Els pronoms reflexius forts



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

Els pronoms reflexius són pronoms personals que tenen com a antecedent el subjecte de l’oració en què apareixen. Els pronoms personals de primera persona mi i nosaltres i tots els de segona persona (tu, vosaltres, vostè, vostès i vós) poden actuar com a reflexius: Quan vaig comprar la casa pensava en nosaltres dos; No ets gaire indulgent amb tu mateix.

Per a la tercera persona, hi ha tant el pronom si, invariable pel que fa al gènere i el nombre, com els pronoms ell, ella, ells i elles, amb variació de gènere i nombre: Els teus veïns sempre parlen de si mateixos; La Sílvia i la Marta només s’ocupen d’elles mateixes.

El pronom si és una forma pròpia dels registres formals, enfront de les formes variables ell, ella, ells i elles. Amb aquests matisos, l’un i els altres són intercanviables en la majoria de contextos amb antecedent humà (o animat). Amb tot, el pronom si va acompanyat tot sovint del reforç mateix, mentre que ell i els altres pronoms forts reflexius poden no dur l’adjectiu mateix quan són part d’un complement de règim: La Cinta només confia en ella (mateixa); No penses mai en tu (mateix)? n

El reforç mateix permet evitar l’ambigüitat d’una oració com Només pensava en ella, que admet una interpretació reflexiva, segons la qual el subjecte i el pronom del complement són correferencials (Només pensava en ella mateixa), i una interpretació no reflexiva, segons la qual es designen persones diferents (Només pensava en la Joana).

Si l’antecedent del reflexiu és inanimat, s’incrementa l’ús de si en diversos contextos: s’usa d’una manera exclusiva quan el subjecte és un pronom demostratiu, com açò, això o allò (Això és interessant en si mateix) o el pronom indefinit quelcom (Existeix quelcom per si mateix?), i també s’usa quan el subjecte té un sentit indefinit, com passa en les oracions d’infinitiu sense un antecedent a la principal (Cal conèixer-se a si mateix).

Amb inanimats resulta obligatori el reforç amb mateix tant amb el pronom si com amb el pronom ell, excepte amb el sintagma preposicional en si, en què és opcional: Aquestes portes s’obren per {si mateixes / elles mateixes} quan hi passes a la vora; però L’antropologia estudia l’individu en si (mateix)La declaració en si (mateixa) constitueix una prova del seu estat mental. n

També és obligatori si en unes quantes expressions lexicalitzades, en les quals si no va seguit de mateix: Pensava entre si que l’enganyaven (‘interiorment, sense manifestar-ho’); Aquest llegum dona molt de si (‘ret molt’); Li va costar dues hores de tornar en si (‘recuperar la consciència’); No li diguis res, que està fora de si (‘està descontrolat’). Les expressions tornar en si i estar fora de si s’usen amb referència a la tercera persona. Per a les altres persones és més normal recórrer a altres possibilitats: recobrar el sentit, estar trasbalsat.

Els pronoms reflexius forts poden aparèixer com a complements d’una preposició en sintagmes preposicionals amb funcions diverses.

a) Els sintagmes preposicionals amb un pronom reflexiu fort funcionen sovint com a complement de règim (L’Elisenda sempre parla de si mateixa), però són igualment possibles altres funcions, com la d’adjunt del predicat (Tot el que faig ho faig per a mi mateix; La Terra gira sobre ella/si mateixa). En aquests casos els pronoms forts reforçats amb mateix solen ser correferents amb el subjecte de l’oració.

b) Els sintagmes preposicionals amb un pronom reflexiu poden aparèixer també dins un sintagma nominal. Aleshores, el pronom reflexiu és correferent amb el complement seleccionat pel nom que desenvoluparia la funció de subjecte en una oració. Així, en l’odi de la Rosa envers/contra si mateixa, l’antecedent de si mateixa és la Rosa (i tot el sintagma nominal implica que la Rosa s’odia a si mateixa); en la fotografia d’en Lluc d’ell mateix, l’antecedent de ell mateix és en Lluc (i tot el sintagma nominal implica que en Lluc ha fet o té una fotografia d’ell mateix).

c) Precedits de la preposició a, els pronoms reflexius forts poden duplicar un pronom reflexiu feble en les diferents funcions que aquest desenvolupa, especialment en la funció de complement directe (T’has d’escoltar més a tu mateix) i indirecte (T’has de fer més regals a tu mateix).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona