13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.3.3 Els pronoms personals forts de tercera persona referits a entitats no humanes



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

Els pronoms forts de tercera persona ell, ella, ells i elles s’interpreten, en general, en relació amb entitats humanes. No s’usen referits a entitats no humanes quan el pronom fa de complement directe o indirecte i el seu ús és força restringit quan fa altres funcions. n

Notem que l’ús del pronom fort permet atribuir un caràcter personalitzat a entitats no humanes, com ara als animals: Li diem Tro, i pensa que és com una personeta: quan ell t’avisa, és que passa alguna cosa.

Tanmateix, l’ús d’un pronom fort amb antecedent no humà és possible en determinats casos, sobretot en els registres formals o en llenguatge tècnic.

a) Els pronoms de tercera persona ell, ella, ells i elles, en alternança amb la solució més freqüent amb el pronom si, poden designar entitats no animades quan funcionen com a reflexius, sovint reforçats amb l’adjectiu mateix: Un automòbil és un vehicle que es mou per ell/si mateix; Els nombres 3 i 4 són nombres primers entre ells/si.

Fora de l’ús reflexiu, la presència d’elements focalitzadors com sol o tot propicia també l’ús del pronom fort: Aquesta circumstància és, ella sola, decisiva en aquest cas; És una superfície que es troba tota ella continguda en una altra.

b) Els pronoms forts de tercera persona poden aparèixer en el complement d’una construcció partitiva, introduït per la preposició de, alternant a vegades amb l’elisió, que sovint resulta preferible: Analitzarem diferents substàncies, {la majoria d’elles / la majoria} col·loidals.

c) En textos de caràcter formal, el pronom fort es troba sovint en els complements que no poden ser substituïts per cap pronom feble: Aqueixa virtut és la que tens i per ella t’has fet mereixedor d’aqueix benefici (o bé Aqueixa virtut és la que tens i per {aquesta / la dita} virtut t’has fet mereixedor d’aqueix benefici). Notem que la preposició entre és de les que són més freqüents amb el pronom fort: Hem corregit els descuits del text, entre ells, els ortogràfics (o bé Hem corregit els descuits del text, entre altres, els ortogràfics).

d) Hi ha altres casos en què la presència d’un possessiu no permetria identificar amb claredat l’antecedent i es recorre al pronom fort encara que es tracti d’un antecedent inanimat: Definim veu com el so que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l’aire expel·lit pels pulmons s’obre pas a través d’elles. En aquest cas també podem recórrer a un demostratiu (Definim veu com el so que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l’aire expel·lit s’obre pas a través d’aquestes).

Com veiem pels exemples anteriors, en comptes d’un pronom fort, segons el context, es poden usar altres mecanismes:

— Un pronom feble: Vaig veure una fotografia de la guerra a Síria i hi vaig pensar tot el dia.

— Un demostratiu, generalment seguit d’un nom: Vaig veure una fotografia de la guerra a Síria i vaig pensar tot el dia en aquesta fotografia.

— Una elisió: És una superfície que es troba tota continguda en una altra.

— Un sintagma nominal definit amb adjectiu anafòric: El secretari va presentar un llarg escrit a l’assemblea. En l’escrit esmentat donava compte de la seva gestió dels últims mesos.

— Un sintagma nominal definit seguit d’una relativa: El secretari va presentar un llarg escrit a l’assemblea, en el qual donava compte de la gestió dels últims mesos.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona