13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.4.2 La forma dels pronoms febles



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

Atenent a la forma i a la grafia dels pronoms febles, tradicionalment es parla de formes plenes, reduïdes, reforçades i elidides, com recull el quadre 13.4.

Hi ha formes pronominals de quatre tipus:

— Les formes plenes (me, te, se, lo, la, nos, vos, los i ne) se situen darrere de verb acabat en consonant (pren-lo) o diftong (escriu-me). També es consideren formes plenes les, li, ho i hi, que només tenen una forma.

— Les formes reduïdes (’m,’t, ’s, ’l, ’ns, ’ls i ’n) se situen darrere d’un verb o d’un altre pronom acabat en una vocal que no sigui una u amb valor semivocàlic (perdona’ns, te’ls comprarem, però perdoneu-nos).OIEC També es considera reduïda la forma us, que pot anar darrere i davant del verb.

— Les formes reforçades (em, et, es, el, ens, els i en) se situen davant de verb començat per consonant (es distreu) i quan la combinació se situa davant del verb en el cas de ens i els (ens en penedim, els la donaré).

— Les formes elidides (m’, t’, s’, l’ i n’) se situen davant d’un verb o d’un altre pronom començat per vocal, precedida o no de h (t’adorms, s’ha despertat, acosta-t’hi).OIEC

En la llengua antiga, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los, nos i vos també s’usaven davant de verb començat per consonant: Molt més ne tenia ell; Suplicaven los donàs victòria. Algunes d’aquestes formes han perviscut en expressions fixades (tant me fa, tant se val, Déu vos guard) i es mantenen amb més o menys vitalitat en diferents parlars: les formes me, te, se i ne, en part del baleàric, del valencià, del gironí i en algun altre parlar (me parla, te mira, se cansa, ne tinc); les formes lo i los davant del verb, en parlars nord-occidentals i del valencià septentrional en els registres informals (A les tres lo tindré; Al calaix los guardava; Los agafaré després); la forma vos, en valencià, en baleàric i en altres parlars, tant davant del verb (vos comprenc) com darrere de verb acabat en vocal (escriure-vos). La forma plena vos es pot usar en tots els contextos. Tanmateix, en els registres formals, davant del verb són preferibles les formes reforçades corresponents i la reduïda us.

No perviu, en canvi, la forma nos, però sí la variant mos, que en parlars nord-occidentals, valencians, baleàrics i en alguerès s’usa tant anteposada com posposada al verb (mos mira, mira-mos). La forma mos no transcendeix a l’escriptura i s’evita en els registres formals. L’ús de les altres formes plenes davant del verb és acceptable en els parlars en què es mantenen: Com te dius/diuen?; Quants ne compraràs? En els registres formals, però, s’usen les formes reforçades o reduïdes paral·leles: et dius, em diuen, en compraràs.

En el quadre 13.5 s’indiquen i exemplifiquen les diferents formes gràfiques que adopta cada pronom d’acord amb la posició respecte al verb i el caràcter vocàlic o no vocàlic del segment verbal amb el qual està en contacte.

Segons la forma i la possibilitat de formar síl·laba amb el verb que els segueix o els precedeix, els pronoms febles es poden classificar en els grups següents: aem, et, es i en; bel, els i ens; cus; dla; eles i li; fho i hi.

a) Els pronoms em, et, es i en es redueixen a la consonant del radical (m, t, s, n) si s’anteposen a un verb o a un altre pronom començat per vocal, precedida o no de h (m’agafa, t’ha dit, treu-l’en, m’hi pensaré), o si es posposen a un verb o a un altre pronom acabat en una vocal que no sigui una u amb valor semivocàlic (agafa’t, se’m queixa, però mou-te), ja que en aquests contextos la consonant forma síl·laba amb la vocal inicial o final del verb. Si entren en contacte amb una consonant inicial o final del verb, aleshores no és possible la formació de síl·laba i prenen una e de suport, que ocupa una posició externa al grup format pel pronom i el verb. La vocal de suport, doncs, apareix davant de la consonant del pronom si aquest va anteposat al verb (es va agafar) i darrere si hi va posposat (agafant-ne).

En comptes de la forma reforçada es, se sol usar la forma plena se davant de verb començat per [s] per a evitar el contacte de sibilants: Se sentien molts crits; La festa se celebra demà. Aquesta forma, de fet, és la més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l’ús de es: Sempre es citaven al mateix lloc. n

b) Si poden formar una síl·laba amb el verb, els pronoms el, els i ens es redueixen a la consonant del radical, en el cas de el (l), i a la consonant del radical seguida de la marca de plural -s, en el cas de els i ens (ls, ns). Més concretament, el pronom el es redueix tant si s’anteposa a un verb començat per vocal (l’agafa) com si es posposa a un verb acabat en vocal (agafa’l), i els altres pronoms només en aquest segon cas (agafa’ls, agafa’ns). Si no poden formar síl·laba amb el verb, prenen una e de suport davant la consonant del radical quan s’anteposen al verb (els agafa, ens va agafar) i una o darrere de la consonant del radical quan s’hi posposen (agafant-lo, agafant-los, agafant-nos).

c) El pronom us presenta un radical amb la forma u i la marca de plural quan s’anteposa al verb (us agafa, us mira) i quan es posposa a un verb acabat en vocal (entendre-us). Posposat a un verb acabat en consonant o semivocal, adopta la forma vos: mirant-vos, gireu-vos.

La forma vos, en valencià, en baleàric i en altres parlars, s’usa tant darrere de verb acabat en vocal (escriure-vos) com davant del verb (vos comprenc); en els registres formals, i especialment en la llengua escrita, davant del verb és preferible l’ús de la forma reduïda us: Us/Vos vindré a trobar; Vindré a trobar-vos.

d) El pronom la es redueix quan s’anteposa a un verb començat per vocal (que pot anar precedida gràficament de la lletra h muda), excepte en el cas de i o u àtones: l’agafa, l’escolta, l’honora, l’usa, l’infla.OIEC Si el verb comença per i o u àtones també és habitual l’elisió oralment, tot i que no transcendeix a l’escriptura. En els registres formals és preferible mantenir la forma la i aleshores la i o la u es pronuncien com a semivocals: la utilitza [əw] o [aw], segons el parlar; la indemnitza [əj] o [aj]. n En la resta de contextos presenta igualment la forma la: agafa-la, la mira, mirant-la.

e) Els pronoms les i li es mantenen invariables en tots els contextos: les agafa, agafa-les, les mira, mirant-les; li agafa la mà, agafa-li la mà, li va agafar la mà, agafant-li la mà.

f) Els pronoms ho i hi es mantenen invariables en l’escriptura,GIEC tot i que poden rebre pronúncies diferents segons el context: ho agafa, agafa-ho, ho mira, mirant-ho; hi entén, entendre-hi, hi mira, mirant-hi .

En els parlars orientals i nord-occidentals, en els registres informals s’usa la combinació els hi en lloc del pronom de datiu plural els: Als pares no els hi hem dit res; Quan elles vindran, els hi agrairem la visita. Aquesta forma de datiu plural (els hi) s’evita en els registres formals: Als pares no els hem dit res; Quan elles vindran, els agrairem la visita.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Segona edició - juny 2020

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona