13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.4.2 La forma dels pronoms febles



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

Atenent a la forma i a la grafia dels pronoms febles, tradicionalment es parla de formes plenes, reduïdes, reforçades i elidides, com recull el quadre 13.4.

Hi ha formes pronominals de quatre tipus:

— Les formes plenes (me, te, se, lo, la, nos, vos, los i ne) se situen darrere de verb acabat en consonant (pren-lo) o diftong (escriu-me). També es consideren plenes les, li, ho i hi, que només tenen una forma gràfica.

— Les formes reduïdes (’m,’t, ’s, ’l, ’ns, ’ls i ’n) se situen darrere d’un verb o d’un altre pronom acabat en una vocal que no sigui una u amb valor semivocàlic (perdona’ns, te’ls comprarem, però perdoneu-nos).OIEC També es considera reduïda la forma us, que pot anar darrere i davant del verb.

— Les formes reforçades (em, et, es, el, ens, els i en) se situen davant de verb començat per consonant (es distreu) i quan la combinació se situa davant del verb en el cas de ens i els (ens en penedim, els la donaré).

— Les formes elidides (m’, t’, s’, l’ i n’) se situen davant d’un verb o d’un altre pronom començat per vocal, precedida o no de h (t’adorms, s’ha despertat, acosta-t’hi).OIEC

En la llengua antiga, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los, nos i vos també s’usaven davant de verb començat per consonant: Molt més ne tenia ell; Suplicaven los donàs victòria. Algunes d’aquestes formes han perviscut en expressions fixades (tant me fa, tant se val, Déu vos guard) i es mantenen amb més o menys vitalitat en diferents parlars: les formes me, te, se i ne, en part del baleàric i del valencià i en algun altre parlar (me parla, te mira, se cansa, ne tinc); les formes lo i los davant del verb, en parlars nord-occidentals i del valencià septentrional en els registres informals (A les tres lo tindré; Al calaix los guardava; Los agafaré després); la forma vos, en valencià, en baleàric i en altres parlars, tant davant del verb (vos comprenc) com darrere de verb acabat en vocal (escriure-vos). La forma plena vos es pot usar en tots els contextos; tanmateix, en els registres formals, i especialment en la llengua escrita, davant del verb és preferible l’ús de la forma reduïda us.

No perviu, en canvi, la forma nos, però sí la variant mos, que en parlars nord-occidentals, valencians, baleàrics i en alguerès s’usa tant anteposada com posposada al verb (mos mira, mira-mos). La forma mos no transcendeix a l’escriptura i s’evita en els registres formals. L’ús de les altres formes plenes davant del verb és acceptable en els parlars en què es mantenen: Com te dius/diuen?; Quants ne compraràs? En els registres formals, però, s’usen les formes reforçades o reduïdes paral·leles: et dius, em diuen, en compraràs.

En el quadre 13.5 s’indiquen i exemplifiquen les diferents formes gràfiques que adopta cada pronom d’acord amb la posició respecte al verb i el caràcter vocàlic o no vocàlic del segment verbal amb el qual està en contacte.

Segons la forma i la possibilitat de formar síl·laba amb el verb que els segueix o els precedeix, els pronoms febles es poden classificar en els grups següents: aem, et, es i en; bel, els i ens; cus; dla; eles i li; fho i hi.

a) Els pronoms em, et, es i en es redueixen a la consonant del radical (m, t, s, n) si s’anteposen a un verb o a un altre pronom començat per vocal, precedida o no de h (m’agafa, t’ha dit, treu-l’en, m’hi pensaré), o si es posposen a un verb o a un altre pronom acabat en una vocal que no sigui una u amb valor semivocàlic (agafa’t, se’m queixa, però mou-te), ja que en aquests contextos la consonant forma síl·laba amb la vocal inicial o final del verb. Si entren en contacte amb una consonant inicial o final del verb, aleshores no és possible la formació de síl·laba i prenen una e de suport, que ocupa una posició externa al grup format pel pronom i el verb. La vocal de suport, doncs, apareix davant de la consonant del pronom si aquest va anteposat al verb (es va agafar) i darrere si hi va posposat (agafant-ne).

En comptes de la forma reforçada es, se sol usar la forma plena se davant de verb començat per [s] per a evitar el contacte de sibilants: Se sentien molts crits; La festa se celebra demà. Aquesta forma, de fet, és la més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l’ús de es: Sempre es citaven al mateix lloc. n

b) Si poden formar una síl·laba amb el verb, els pronoms el, els i ens es redueixen a la consonant del radical, en el cas de el (l), i a la consonant del radical seguida de la marca de plural -s, en el cas de els i ens (ls, ns). Més concretament, el pronom el es redueix tant si s’anteposa a un verb començat per vocal (l’agafa) com si es posposa a un verb acabat en vocal (agafa’l), i els altres pronoms només en aquest segon cas (agafa’ls, agafa’ns). Si no poden formar síl·laba amb el verb, prenen una e de suport davant la consonant del radical quan s’anteposen al verb (els agafa, ens va agafar) i una o darrere de la consonant del radical quan s’hi posposen (agafant-lo, agafant-los, agafant-nos).

c) El pronom us presenta un radical amb la forma u i la marca de plural quan s’anteposa al verb (us agafa, us mira) i quan es posposa a un verb acabat en vocal (entendre-us). Posposat a un verb acabat en consonant o semivocal, adopta la forma vos: mirant-vos, gireu-vos.

La forma vos, en valencià, en baleàric i en altres parlars, s’usa tant darrere de verb acabat en vocal (escriure-vos) com davant del verb (vos comprenc); en els registres formals, i especialment en la llengua escrita, davant del verb és preferible l’ús de la forma reduïda us: Us/Vos vindré a trobar; Vindré a trobar-vos.

d) El pronom la es redueix quan s’anteposa a un verb començat per vocal (que pot anar precedida gràficament de la lletra h muda), excepte en el cas de i o u àtones: l’agafa, l’escolta, l’honora, l’usa, l’infla.OIEC Si el verb comença per i o u àtones també és habitual l’elisió oralment, tot i que no transcendeix a l’escriptura. En els registres formals és preferible mantenir la forma la i aleshores la i o la u es pronuncien com a semivocals: la utilitza [əw] o [aw], segons el parlar; la indemnitza [əj] o [aj]. n En la resta de contextos presenta igualment la forma la: agafa-la, la mira, mirant-la.

e) Els pronoms les i li es mantenen invariables en tots els contextos: les agafa, agafa-les, les mira, mirant-les; li agafa la mà, agafa-li la mà, li va agafar la mà, agafant-li la mà.

f) Els pronoms ho i hi es mantenen invariables en l’escriptura,GIEC tot i que poden rebre pronúncies diferents segons el context: ho agafa, agafa-ho, ho mira, mirant-ho; hi entén, entendre-hi, hi mira, mirant-hi .

En els parlars orientals i nord-occidentals, en els registres informals s’usa la combinació els hi en lloc del pronom de datiu plural els: Als pares no els hi hem dit res; Quan elles vindran, els hi agrairem la visita. Aquesta forma de datiu plural (els hi) s’evita en els registres formals: Als pares no els hem dit res; Quan elles vindran, els agrairem la visita.

Actualització: 29/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona