13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.5.1 L'ordre dels pronoms



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

La posició dels pronoms quan es combinen entre si segueix unes pautes fixes que s’esquematitzen en el quadre 13.6, on els pronoms que es troben en la mateixa casella no es poden combinar entre si.

Quadre 13.6
Ordenació dels pronoms febles quan es combinen entre si


Així, per exemple, el pronom es apareix en primer lloc en qualsevol combinació (Se’t repenja; Se’ns acosta; Se’ls presenta; Se la menja; S’ho sap; Se’n va; S’hi acosta; Va repenjar-se’t; Va acostar-se’ns; Va anar-se’n), mentre que hi apareix sempre en darrer lloc (T’hi acostaré; Els hi durà; N’hi ha; Va acostar-t’hi).

No són pròpies dels registres formals ordenacions que es donen en alguns parlars, com ara l’anteposició del pronom d’acusatiu de tercera persona (el, la, els, les) als pronoms de primera o segona persona en funció de complement indirecte que es dona en mallorquí (Porta-les-me en comptes de Porta-me-les; El me donen en comptes de Me’l donen) i l’anteposició dels pronoms de primera i segona persona al pronom reflexiu se, que trobem en parlars septentrionals i valencians (Me se fa tard en comptes de Se’m fa tard; Te se tanca la porta en comptes de Se’t tanca la porta). Aquestes ordenacions s’eviten en els registres formals.

La combinació de pronoms febles té algunes particularitats, que comentem a continuació:

a) En parlars orientals i nord-occidentals, el datiu li en combinació amb un acusatiu de tercera persona (el, la, els, les) pren la forma hi i aleshores ocupa la darrera posició, com ocorre amb el pronom adverbial hi. Comparem, per exemple, l’oració La hi vaig trobar, l’Alícia al concert, en què el pronom hi és un locatiu (‘al concert’), amb l’oració La hi vaig donar, la carta a l’Alícia, en què el pronom hi és una variant formal del datiu li (‘l’Alícia’). En valencià, en canvi, es manté la combinació: Li la vaig donar, la carta a l’Alícia.GIEC

b) Encara que desenvolupi funcions diferents, no es pot repetir un mateix pronom. En El mag treia coloms del barret no és possible pronominalitzar alhora el complement directe partitiu per en i el locatiu d’origen també per en: a partir d’aquesta oració podem tenir El mag en treia del barret (en = ‘coloms’) i El mag en treia coloms (en = ‘del barret’), però no podem tenir dues ocurrències del pronom en i, per això, no és gramatical una oració com El mag ne’n treia.

En canvi, el pronom en pot representar dos complements. En Abans treien alcohol de la fusta, però ara ja no en treuen el pronom en vol dir ‘alcohol de la fusta’.

Sí que és possible combinar el pronom de datiu els i el pronom d’acusatiu els, com ocorre en Els els deixaré, a ells, els apunts, en què el primer pronom és de datiu (els = a ells) i el segon és d’acusatiu (els = els apunts).

Malgrat que són pronoms diferents, tampoc no és normal la concurrència de la variant hi del datiu de tercera persona i el pronom adverbial hi. Per aquest motiu, a partir d’una oració com Enviaré al Jaume el document per missatger, resultaria forçada una pronominalització com la de L’hi hi enviaré, amb un primer hi datiu i un segon hi adverbial, i s’opta, per tant, per L’hi enviaré.

c) En general, no es pot combinar el pronom ho amb els pronoms d’acusatiu de tercera persona ni amb els adverbials en i hi (—Treu això del calaix. —Ara ho trec.). Notem que, en aquest exemple, ho pronominalitza això, i que el complement d’origen del calaix, que s’hauria de pronominalitzar amb en, queda silenciat.

Tanmateix, en els registres informals, sobretot en alguns parlars baleàrics, es poden trobar exemples com Se n’ho va dur ell (que en la llengua general correspondria a S’ho va endur ell). En algun altre parlar es troba fer-se-n’ho tot (‘perdre-ho, dilapidar-ho tot’): Cada dia s’endarreria més i més, fins a fer-se-n’ho tot de mala manera.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona