13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.5.3 Combinacions de dos pronoms



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

En aquest apartat es comenten les formes de les combinacions de dos pronoms davant i darrere el verb prenent com a referència el pronom que ocupa el primer lloc en la combinació.GIEC El quadre 13.7 mostra les principals combinacions binàries de pronoms febles.

a) El pronom es, en la forma plena (se) o elidida (s’), es combina amb tots els altres pronoms febles: Se m’acosta; Se’ns va acostar; Vol acostar-se’t; Se us va acostar; Pot endur-se’l; Se la beu; Se’ls emporta; Vol beure-se-les; S’ho espera; Va treure-se’n un; S’hi miren; Se li fa tard; Se’ls obre.

El pronom es es combina amb el pronom ho quan té valor reflexiu (Això s’ho pensa ell), però no quan té valor impersonal. En aquest darrer cas, se silencia el pronom ho (Això crema, s’ha d’agafar amb un drap).

b) Els pronoms de primera i segona persona en les formes plenes (me, nos; te, vos), elidides (m’, t’), reforçades (em, ens; et, us) o reduïdes (’ns, us), es combinen amb els d’acusatiu de tercera persona (el, la, els, les) i amb ho, en i hi: Me’l menjava; Porta’ns-la; No pots creure-te’ls; Us les enviarem; M’ho imagino; Ens n’han portat; T’hi entretens.

Les combinacions dels pronoms de primera i segona persona amb els datius de tercera persona (li i els) presenten més restriccions. Si bé són possibles combinacions amb li (No me li doneu berenar; Porteu-me’ls una mica de berenar; Pots asseure-te-li més a prop; Us li criden), són menys usuals les paral·leles amb el pronom els (No ens els doneu berenar; Puc portar-te’ls una mica de berenar; Pots asseure-te’ls més a prop; Us els criden).

D’altra banda, els pronoms de segona persona (et, us) es poden combinar amb els de primera persona (em, ens). El pronom et apareix amb la forma plena (te) i es combina amb la forma reduïda o elidida de em (’m, m’) i amb la reduïda de ens (’ns): No te’m posis al davant; Te m’has posat al davant; Te’ns has posat al davant. El pronom us apareix amb la forma plena o reduïda (vos, us) i es combina amb la forma reforçada o elidida de em (em, m’) o amb ens: No us em poseu al davant; Us m’heu posat al davant; Avanceu-vos-ens, ja coneixeu el camí.

A vegades aquestes combinacions poden resultar forçades o ser ambigües, com ara amb els verbs de la classe de presentar o recomanar, que seleccionen un complement directe i un d’indirecte. En aquests casos, especialment si el verb està en tercera persona, en comptes d’utilitzar la combinació del pronom feble de segona persona amb el de primera, molts parlants prefereixen emprar només un pronom feble per al complement directe i un pronom fort per al complement indirecte (Em van recomanar a tu).

c) La combinació de datiu de tercera persona (li, els) i acusatiu de tercera persona (el, la, els, les) o els pronoms ho i en presenta diferències segons els parlars, com es mostra en el quadre 13.8.

En la llengua antiga, el pronom de tercera persona d’acusatiu s’anteposava al de datiu singular de tercera persona, i en aquesta combinació el pronom li acabà adoptant la forma hi. Així, d’una oració com Ell la li donà es va passar a una altra com Ell la hi donà. Aquest ordre, amb la variant hi, s’ha mantingut en els parlars orientals i nord-occidentals. En valencià, en canvi, s’ha adoptat l’ordre «datiu + acusatiu» amb la variant li del datiu singular: Ell li la donà. Totes dues solucions són igualment acceptables en els parlars respectius.      

En les combinacions de la hi, oralment és habitual l’elisió de la -a del femení (L’hi donà), però en els registres formals és preferible mantenir la vocal: La hi donà. n 

En els parlars que empren la variant de datiu singular hi en substitució de li, aquesta forma també tendeix a generalitzar-se en les combinacions amb el pronom en i amb el pronom ho, que en aquest cas és representat per l (com si es tractés del pronom d’acusatiu el): N’hi donaré (, de pastís, al teu germà); L’hi donaré (, això, a la mare). Les dues combinacions són acceptables, però en els registres formals és més habitual l’ús de les combinacions amb li: Li ho donaré; Li’n donaré. n

Igualment, en les combinacions del pronom de datiu plural de tercera persona (els) amb un pronom d’acusatiu de tercera persona (el, la, els, les) o bé amb els pronoms ho, en i hi, en els registres formals s’utilitzen les formes tradicionals, amb el pronom de datiu (els o les variants -los i ’ls) anteposat als altres pronoms: Els el donaré (, el disc, als teus germans); Podríem donar-los-la (, la cartera, als teus germans); Porta’ls-els (, els llibres, als teus amics); Els les donaré (, les pomes, als teus avis); Volem donar-los-ho (, això, als teus veïns); Dona’ls-en (, de pastís, als teus convidats); Els hi deixaré la roba (, als teus germans, a l’armari).

En els parlars que empren la variant de datiu singular hi en substitució de li, també s’usa la seqüència els hi (o -los-hi o ’ls-hi, segons el context) per a totes les combinacions anteriors, amb el pronom en, generalment intercalat, en el cas de la combinació del datiu plural amb aquest pronom (Els n’hi donaré, de pastís, als teus germans; Els n’hi portaré; Porta’ls-n’hi). En els registres formals, s’evita aquest ús: Els en donaré, de pastís, als nens; Els en portaré; Porta’ls-en.

En aquests parlars, també s’usa la combinació els hi en lloc del pronom de datiu plural els: Als meus amics no els hi direm res. Aquesta forma de datiu plural (els hi) s’evita en els registres formals: Als meus amics no els direm res.

Els pronoms d’acusatiu de tercera persona (el, la, els, les) es combinen amb hi, locatiu o predicatiu: L’hi he vist (hi = ‘a tal lloc’ o ‘de tal manera’); Posa-l’hi (hi = ‘a tal lloc’ o ‘de tal manera’); La hi he posat; Posa-la-hi; Els hi puc posar; Puc posar-los-hi; Posa’ls-hi; Les hi he posat; Posa-les-hi. En canvi, no es poden combinar amb ho.

d) Quan en una oració hi ha un complement directe de primera o segona persona (representat per em/ens, et/us) i un complement indirecte de tercera persona, aquest es representa o bé per mitjà d’un pronom fort (no duplicat per un de feble), com en Us vaig recomanar a ella, o bé pel pronom hi, en lloc de li o els, com en Us hi vaig recomanar.

Aquest ús de hi com a datiu es dona amb els verbs que seleccionen complement directe i indirecte, com delatar, lliurar, oferir, portar, presentar, recomanar o vendre: Als mossos d’esquadra t’hi va delatar un familiar teu, no pas nosaltres; A la família i a la feina, m’hi havia lliurat plenament; El tutor ja us hi ha hagut de portar tres vegades, al director (en comptes de Als mossos d’esquadra te’ls va delatar un familiar teu, no pas nosaltres; A la família i a la feina, me’ls havia lliurat plenament; El tutor ja us li ha hagut de portar tres vegades, al director).GIEC

e) La combinació d’un pronom personal amb el pronom en, en la forma reduïda (’n), elidida (n’) o reforçada (en), resulta possible si pronominalitza un complement o adjunt introduït per de amb el valor d’origen amb un acusatiu de primera i de segona persona (em, ens, et, us): A mi no me’n trauran, del pis; No ens en poden excloure, de les llistes de damnificats; A tu no te’n trauran, del pis; Us en vindran a treure aquesta tarda. També es combina amb hi sense restriccions: N’hi afegiré una altra; Afegeix-n’hi unes quantes més. En canvi, generalment, se silencia el pronom en d’origen quan es combinaria amb un pronom d’acusatiu de tercera persona (el, la, els, les).

Això es pot produir amb el verb treure o traure, i també amb altres verbs transitius que exigeixen un complement introduït per la preposició de, com allunyar, baixar, excloure, expulsar, extreure, obtenir, portar, pujar o tornar. Tenim, doncs, que Traieu {el iogurt / la crema / els plàtans / les cireres} de la nevera dona normalment Traieu-lo/la/los/les (sense referència pronominal a l’origen).

f) En combinació amb el pronom ho, se sol silenciar el pronom hi amb valor locatiu o predicatiu: Si ho he de dur al magatzem, ja ho duré demà; Si ho vols posar plantat, posa-ho; Diu que així és feliç, però jo no ho seria. Ara bé, també es dona el cas que, representant el complement directe, ho pren la forma l (com ocorre amb el pronom el) davant de hi: Si ho he de dur al magatzem, ja l’hi duré demà; Si ho vols posar plantat, posa-l’hi.

La presència de ho no és possible quan hi assumeix una funció impersonalitzadora: —Aquí hi diu això, n’estic segur (i no Aquí ho hi diu, n’estic segur ni tampoc Aquí l’hi diu, n’estic segur).

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona