13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.7.1 Els pronoms d'acusatiu



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

Els pronoms d’acusatiu (em, ens, et, us, el, la, els, les i es) poden fer d’argument del predicat o d’atribut. També poden fer de pronom de represa o trobar-se incorporats al verb.

a) Bàsicament, funcionen com a complement directe de verbs transitius: El vaig localitzar aviat; M’ha mirat; Les regalarà als fills; Això els complaurà.

En determinades construccions causatives amb els verbs fer o deixar i amb els verbs de percepció veure o sentir, els pronoms personals d’acusatiu poden representar el subjecte d’un verb en infinitiu que no sigui transitiu: En Pasqual fa ballar la seva filla / En Pasqual la fa ballar (en què la representa la seva filla, l’argument agent de ballar); El mestre no deixava sortir els nens al pati / El mestre no els deixava sortir al pati; Tota la nit que hem sentit tossir la veïna / Tota la nit que l’hem sentida tossir.

Els pronoms febles de tercera persona poden concordar en gènere i nombre amb el participi dels temps verbals compostos quan funcionen com a complement directe: No l’hem reconeguda, la teva germana; Els he trobats aquest matí; Les has pogudes comprar?; L’han haguda d’operar. n Aquesta concordança, que era general en estadis anteriors de la llengua, encara és vigent en una part important dels parlars actuals i se sol mantenir en els registres formals. Tanmateix, ha perdut terreny a favor de la construcció amb el participi invariable en masculí singular (Les he regat jo mateix).

També és possible la concordança quan el pronom d’acusatiu representa el subjecte animat d’un verb en infinitiu en les construccions causatives i amb verbs de percepció: Les han fetes recular de mala manera; A ella l’hem sentida riure; Els havíem vistos banyar-se en aigües gèlides.

En els parlars que mantenen la concordança, és més habitual quan el pronom és femení (L’he comprada avui; Les hem comprades avui) que quan és masculí plural (Els cavalls, ja els hauríem ensellats/ensellat, si ens haguéssiu avisat). En el cas del masculí singular hi ha coincidència amb la solució invariable (Feia poc que l’havia comprat, l’ordinador).

La concordança també es dona en aquells casos en què el verb que va en participi és un verb modal (poder, gosar, haver de, deure) o proper a un modal (voler, saber), o bé un verb causatiu (fer, deixar): Finalment les hem pogudes obrir; No l’havia sabuda contestar; Me l’ha deixada portar.

b) A més de representar un argument verbal intern d’un verb predicatiu, els pronoms d’acusatiu de tercera persona s’han utilitzat, en alternança amb ho, com a representants de sintagmes nominals definits en funció d’atribut en oracions copulatives d’identificació. Així, al costat del pronom ho en una oració com És el degà o no ho és, aquest professor?, l’atribut pot ser expressat pel pronom personal el: Sí que l’és, el degà.

En alguns parlars del català central i nord-occidental, els pronoms ho i el pronom personal d’acusatiu de tercera persona alternen en l’expressió de les hores del rellotge, però només quan el numeral és plural: Encara no ho/les són, les tres; Ja ho/els són, dos quarts de dotze; però Encara no ho és, {la una / un quart de dues}. També existeix la doble possibilitat, amb predomini de ho, quan l’atribut és un numeral: D’entrada havien de ser cinquanta a dinar, però no els/ho eren pas.

c) Els pronoms febles d’acusatiu també poden fer la funció de pronom de represa en oracions amb elements dislocats, en què el pronom representa dins l’oració un element que, per qüestions de presentació de la informació, es troba en la perifèria oracional, sigui en la perifèria esquerra o en la dreta: A tu no t’han avisat; Ja l’he rentat, el cotxe; La menystenia, a la Bruna.

d) Els pronoms femenins la i les a vegades apareixen lexicalitzats, sense que tinguin, doncs, un antecedent. Es tracta, generalment, d’expressions col·loquials, com ballar-la (‘passar dificultats’) o compondre-se-les (‘arranjar a conveniència’): Ja la ballarem, si escasseja l’aigua!; Quan se li van morir els pares, va haver de compondre-se-les tot sol. En tots aquests casos, el pronom d’acusatiu altera el significat del verb.

Altres casos freqüents són: endevinar-la (‘tenir encert’), haver-se-les i tenir-se-les (‘barallar-se’), no tenir-les totes (‘estar insegur, intranquil’) o vessar-la (‘equivocar-se’): L’heu endevinada de ple, llogant aquesta casa;  En aquella casa se les tenen dia sí dia també; Quan es va quedar sola en aquell casalot, no les tenia pas totes; L’heu ben vessada, contestant això a l’examen! En algun cas, com en dinyar-la (‘morir’), el verb no existeix sense el pronom la incorporat (La pobra dona la va dinyar per Pasqua).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona