13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.7.4 Els pronoms recíprocs



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

Els pronoms recíprocs (ens, us i es) són pronoms personals febles que prenen com a antecedent un subjecte que expressa una pluralitat d’entitats generalment humanes. Poden fer funció de complement directe, com en Els corredors s’espiaven amb gran malfiança, o de complement indirecte, com en Tu i ella us enviàveu cartes cada estiu. En el primer exemple, el subjecte és un sintagma nominal plural i en el segon, un sintagma nominal coordinat.

En alguns casos, com ara en L’Andreu i en Pol s’agraden, la interpretació pot ser recíproca (‘l’un a l’altre’) o bé reflexiva (‘cadascú a si mateix’). Generalment, el context o la coneixença de la realitat extralingüística permet resoldre l’ambigüitat: en Als nens els agrada molt fer-se la guitza, normalment no hi haurà una acció reflexiva (‘cadascú a si mateix’). Amb tot, si volem evitar l’ambigüitat i explicitar el valor recíproc podem reforçar els pronoms febles amb un element que evidenciï la idea distribucional pròpia d’aquestes construccions, com són la preposició entre seguida d’un pronom fort, l’adverbi mútuament (i l’adjectiu mutu), la construcció «l’un + preposició + l’altre» i expressions del tipus ells amb ells: Els amics s’ajuden {entre ells / entre si}; Les models es maquillaven {mútuament / les unes a les altres}; Aquests nois es tenen una gran estimació mútua; Els aristòcrates es casen ells amb ells.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona