13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.7.6 L'alternança entre un pronom personal i un possessiu



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

Els pronoms personals comparteixen la propietat gramatical de persona amb els possessius. El pronom tu i el possessiu teu, per exemple, fan referència al receptor de l’acte de parla, igual que el pronom jo i el possessiu meu designen l’emissor. Aquesta propietat de persona també apareix en la flexió verbal com a tret de concordança amb el subjecte. La forma parles, per exemple, s’usa en oracions en què el subjecte designa el receptor independentment que es tracti d’un subjecte explícit amb el pronom tu (Tu sempre parles massa) o d’un subjecte implícit (Sempre parles massa).

El fet que els possessius designin les persones del discurs els permet alternar en certs contextos amb els pronoms personals, com recull i exemplifica el quadre 13.10.

a) L’alternança entre pronoms personals forts (precedits de la preposició de) i possessius es dona en certs sintagmes preposicionals: Ho han posat damunt {de nosaltres / nostre}; Caminaven davant {de tu / teu}; Seien {a la vora de nosaltres / a la nostra vora / a la vora nostra}. L’alternança es produeix igualment amb la locució en contra i, menys freqüentment, amb la preposició contra: Tot anava en contra {de mi / meu}; Són problemes que es poden tornar contra vosaltres/vostre.

b) També alternen un pronom personal fort de tercera persona (precedit de la preposició de) i un possessiu en posició de complement del nom (He convidat un amic d’ella i un amic meu) i d’atribut de tercera persona (Aquestes claus són d’ell/seves).

En les oracions atributives, quan es tracta de la primera i segona persona, el complement de l’atribut només pot ser un possessiu: Aquell home era conegut meu/teu/nostre/vostre. Amb la tercera persona del plural, si bé poden alternar el possessiu i el pronom fort, no és possible el possessiu llur: Són d’ells/seves (però no Són llurs).

c) El pronom de datiu també pot aparèixer en lloc d’un possessiu o d’un pronom personal fort precedit de la preposició de quan complementen preposicions i locucions, com ara (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor. Així, en lloc de Va caure damunt meu (o de mi) o Anava a favor d’ella (o seu) podem dir amb el mateix significat Em va caure damunt o Li anava a favor. Amb aquestes preposicions i locucions, a més dels pronoms de datiu de tercera persona (li/els) es pot usar també hi, sobretot si el complement és inanimat: Hi va caure damunt; Hi anava a favor, de la proposta.

d) Els pronoms de datiu poden ser emprats per a designar el posseïdor en una relació de possessió o pertinença al costat dels possessius i també del pronom en. De fet, el pronom de datiu és el preferit a l’hora d’expressar la possessió inalienable. En Et bull la sang, el pronom et representa el posseïdor de la sang (que és la part d’un tot). Si comparem les oracions T’han analitzat la sang? i Han analitzat la teva sang i el resultat és tranquil·litzador, veurem que en aquesta darrera la sang és tractada com un objecte autònom, que ja no és part del cos de l’interlocutor, encara que en provingui. La presència del datiu de possessió depèn, doncs, del tipus de verb de l’oració i de la relació sintàctica que aquest estableix amb el sintagma nominal de possessió inalienable, que ha de ser de complement directe o de subjecte de verb inacusatiu.

e) El posseïdor animat pot ser expressat per un datiu o per un possessiu quan el sintagma nominal designa un objecte de l’esfera personal (com ara les pertinences, els objectes relacionats amb la casa, la feina, etc.): Et passejaré el gos / Passejaré el teu gos; La moto se m’ha espatllat / La meva moto s’ha espatllat.

f) Amb els noms de parentiu, també trobem el datiu de possessió, alternant amb el possessiu, amb verbs com casar-se, néixer/nàixer o morir-se (però no morir): Se li ha casat la filla / S’ha casat la seva filla; Se m’ha mort una cunyada / S’ha mort una cunyada meva.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona