13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.8.1 El pronom feble ho



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

El pronom ho representa complements directes de naturalesa neutra (és a dir, mancats de gènere) i l’atribut d’un verb copulatiu o quasicopulatiu, com mostra el quadre 13.12.

a) El pronom ho representa un complement directe quan aquesta funció és desenvolupada pels demostratius açò, això o allò o per una oració subordinada substantiva amb verb en forma finita o no finita, les quals estan mancades de gènere: Ja sé que no volies dir això, però ho has dit; Els heu aconsellat {que facin excursions / (de) fer excursions} o no els ho heu aconsellat? Aquest pronom feble també representa els pronoms indefinits quelcom o res en oracions com ara Si vols quelcom/res d’aquí, agafa-ho tu mateix, però ho no pot actuar com a pronom de represa d’aquests pronoms indefinits. Així, diem No t’ho quedis, això, i no No t’ho quedis, quelcom.

Si un pronom demostratiu (açò, això o allò) va acompanyat del quantificador tot, aquest pot no quedar representat per ho. Comparem —Et menjaràs tot això? —I tant que m’ho menjaré amb —Et menjaràs tot això? —Sí. M’ho menjaré tot.

Generalment es prescindeix del pronom de complement directe ho en les construccions en què hi ha el determinant tal seguit del relatiu com: La reunió va resultar difícil, tal com ja sospitava el secretari; Tal com hem indicat, ara només falta signar el document. En aquestes oracions, tal té el sentit de ‘aquesta cosa, això’ que trobem en l’oració arcaïtzant No faré tal. No és estrany, doncs, que pugui fer de complement directe. La presència de tal pot ser silenciada i aleshores com encapçala una relativa lliure: La reunió va resultar difícil, com ja sospitava el secretari.

b) El pronom ho reemplaça un atribut del verb ser en copulatives de caracterització o d’identificació. En les copulatives de caracterització substitueix un sintagma adjectival, preposicional, nominal o adverbial: Ara són rics, però no ho eren pas quan es van casar; Aquesta camisa és de cotó, però aquesta altra no ho és; El Manel és notari, però el seu fill no ho és; —És tard? —Sí que ho és. En copulatives d’identificació substitueix una oració subordinada: Viure no és patir, o no ho hauria de ser.

El pronom ho pot alternar amb els pronoms personals d’acusatiu (el, la, els, les) quan es tracta de representar un sintagma nominal definit en una copulativa d’identificació (Aquella dona l’era o no l’era, la teva veïna?); amb tot, és més habitual el pronom ho (Aquella dona ho era o no ho era, la teva veïna?).GIEC

El pronom ho és el pronom més general amb el verb estar si l’atribut és adjectival (Els pares estaven preocupats, però els fills encara ho estaven més). També pot representar l’atribut dels verbs quasicopulatius modals semblar i parèixer (La corbata era de seda, però no ho semblava/pareixia; A mi també m’ho sembla/pareix, que farem tard) i dels aspectuals resultar i esdevenir (—Ha resultat enriquidora, l’experiència? —Sí que ho ha resultat; Si no era rossellonesa de naixement, ho esdevingué d’adopció).

Quan l’atribut d’un verb quasicopulatiu modal és un adverbi de manera, resulta més natural la repetició de l’atribut: Em sembla bé tot el que dius; i encara que no em semblés bé, pots publicar-ho.

D’altra banda, els verbs resultar i esdevenir mostren una certa resistència a deixar pronominalitzar el seu atribut. A més, en el cas de resultar també el trobem substituït pel pronom hi quan es construeix amb datiu: Tot allò era estrany, però a mi no m’hi resultava.

c) Trobem el pronom ho lexicalitzat en el predicat fer-ho, que pot representar un sintagma verbal format per un verb d’acció, tant si és un verb intransitiu com si té un o més complements: Va dir que no ploraria i ho va fer; Si tu parles amb la mestra, jo també ho faré; Havíem pensat regalar un ram de roses a l’àvia, però els meus cosins no ho volen fer. Hi ha altres casos de lexicalització, com ara passar-s’ho bé/malament i compondre-s’ho o endegar-s’ho (‘arranjar a conveniència’): Ara s’ho passen bé, però l’han ballada magra durant molts anys; Si la inauguració és pel maig, m’ho compondré per anar-hi; Han sabut endegar-s’ho per tal de sortir endavant.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona