13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.8.2 El pronom feble en



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

El pronom feble en té un caràcter partitiu que el relaciona amb la preposició de, que pot estar present o implícita en el constituent que substitueix. Desenvolupa funcions molt diverses, com es recull i exemplifica en el quadre 13.13.

a) El pronom en pot representar el subjecte posposat no definit d’una construcció inacusativa (Hi ha dos creuers al port i demà n’arribaran dos més) i el complement directe no definit de la majoria de verbs transitius prototípics (Jo tinc dos fills i ell en té quatre).

El pronom en pot pronominalitzar tot el sintagma o només el nom que fa de nucli i algun dels seus complements. En el segon cas, si queda sense pronominalitzar-se un modificador que no sigui un sintagma preposicional, aquest va precedit de la preposició partitiva deEll va comprar un pis gran i tu n’has comprat dos de petits (equivalent a ...i tu has comprat dos pisos petits); Ell ha perdut dos llibres teus i tu n’has estripat un de seu (equivalent a ...i tu has estripat un llibre seu). n

També apareix la preposició de en casos de dislocació d’un sintagma nominal (o part del sintagma) que fa de complement directe o de subjecte posposat d’un verb inacusatiu: De gent curiosa en trobaràs arreu; Ens en queda molta, de feina per fer.

En aquestes oracions el constituent o els constituents representats pel pronom en poden equivaler al nucli del sintagma nominal indefinit (N’espremerem unes quantes, de llimones), al nucli i un complement (N’espremerem unes quantes, de llimones del meu hort) o al nucli i més d’un complement (N’espremerem unes quantes, de llimones madures del meu hort). A més, el pronom en pot representar el nucli nominal i un dels seus complements i deixar l’altre en posició postverbal: De llimones madures n’espremerem unes quantes del meu hort; N’espremerem unes quantes de madures, de llimones del meu hort.GIEC

La concordança entre el pronom en i el participi dels temps verbals compostos, que està en clara recessió en la majoria de parlars, es manté viva en baleàric i en menor mesura en els parlars septentrionals: Avui no n’ha faltada cap, de professora; N’he trobats molts, d’esclata-sangs; Que n’han passades, de coses!

b) El pronom en pot representar un sintagma preposicional introduït per la preposició de que faci de complement del nom, si el sintagma nominal que conté el complement del nom representat per en no es troba dins d’un sintagma preposicional, és a dir, si fa la funció de complement directe, de subjecte posposat d’un verb inacusatiu, d’atribut nominal o de predicatiu: Jo també havia vist l’obra, però qui en recordava tots els detalls eres tu; No puc corregir les proves, me’n falten les dues primeres pàgines; Ell et podria explicar el projecte perquè en va ser el promotor; Si t’interessa aquest centre excursionista, fes-te’n soci.GIEC

Afavoreix la presència del pronom en el caràcter no humà del sintagma nominal a què pertany, malgrat que també és possible quan aquest designa humans. Així, en Encara se’n conserven mapes, en pot representar l’objecte o tema (de l’Atlàntida), l’època o procedència (del segle XIV), però també l’autor dels mapes (d’Abraham Cresques) o el posseïdor o usuari (d’aquell almirall). En el cas dels sintagmes nominals humans és més habitual l’ús del possessiu, com en Sempre ens quedarà el seu record i Encara es conserven mapes seus.

Amb noms com por, temor, mania o raó, que poden dur una preposició diferent de de ((la) por a/de la foscor, (la) mania a/de les clavellines, (la) raó per/de l’ingrés hospitalari), alguns parlars mostren una certa resistència a pronominalitzar el complement amb en, mentre que d’altres, per exemple el baleàric, l’admeten: Ell tenia por de la foscor, però jo no en tenia por (o Ell tenia por de la foscor, però jo no). És general, en canvi, no representar el complement del nom temps en contextos com No tinc temps {per a / de} dinar: diem No tinc temps i no pas No en tinc temps.

Quan el sintagma nominal és definit, en és optatiu, però cal que s’estableixi una relació semàntica de part a tot entre el nom del sintagma nominal i el seu complement: Del plàtan ja només (en) queda la pela; Vam anar a Tarragona a veure(’n) el teatre romà. Si el complement queda prou clar pel context, és possible o forçós no representar-lo: Vull llegir aquesta novel·la perquè he conegut l’autor (al costat de Vull llegir aquesta novel·la perquè n’he conegut l’autor); S'han menjat tots els bombons i només (en) queda la capsa; Vam anar a la Generalitat i vam poder saludar el president.

En general, quan expressa una relació de part a tot, el pronom en sovint alterna amb els possessius i amb el pronom de datiu, en cas de referir-se a persones. Així, parlant de les traduccions fetes per un traductor, podem dir En publicaran totes les traduccions, Publicaran totes les seves traduccions i Li publicaran totes les traduccions.

c) El pronom en pronominalitza complements verbals introduïts per la preposició de (Li han robat la cartera, però no se n’ha adonat). Pel que fa a la pronominalització dels complements de règim, cal tenir en compte que l’elisió de la preposició de, quan el complement és una oració subordinada substantiva en forma finita, no té efectes sobre la pronominalització. És per això que No se n'ha adonat pot equivaler a No s'ha adonat de la teva absència o a No s'ha adonat que te n'havies anat. n Els predicats verbals implicats en la pronominalització d’un complement de règim són de naturalesa  diversa i seleccionen un complement introduït per de.GIEC Poden ser verbs pronominals, com adonar-se, burlar-se, fiar-se, queixar-se o recordar-se, verbs no pronominals, com parlar, renegar o dubtar o verbs que seleccionen un locatiu d’origen, com ara sortir o eixir: El menystenen i no se n’adona; Hauríem de parlar de la feina, però tu no en vols parlar mai; Costa renegar-ne, de la família; De la consulta encara no n’ha sortit/eixit ningú.

Hi ha altres verbs que poden construir el seu complement amb dues preposicions diferents, però, pel que fa a la pronominalització d’aquest complement, en general domina una de les dues. Així, ensenyar a/de llegir i aprendre a/de conduir es pronominalitzen amb en: N’ensenya als pàrvuls; N’ha après fàcilment.

També admeten la pronominalització per en els complements amb de seleccionats per verbs transitius com ara inundar, omplir, carregar, untar o farcir: Han editat un fullet de propaganda i n’han inundat els carrers; D’aquest vi n’hem omplert noranta ampolles; Hem comprat una partida d’ordinadors i n’hem carregat dues furgonetes; Qui oli remena els dits se n’unta; Hem farcit el braç de gitano de crema i n’hem guardat també per acompanyar les maduixes.

El pronom en pronominalitza, opcionalment, un adjunt causal: Et felicito per aquests dos articles: et/te’n felicito de cor; L’objectiu fou assolit, però ell (en) sofrí moltíssim. En altres casos similars són naturals tant en com hi, i fins i tot la manca de pronom: Avui ja no mor tanta gent de sida (amb l’adjunt causal de sida) dona Avui ja no en/hi mor tanta gent, de sida i Avui ja no mor tanta gent, de sida (més natural). Altres vegades l’adjunt causal només admet en o manca de pronom: Si volem tirar endavant aquest projecte d’urbanització, ens cal saber quines terres (en) queden afectades.

d) El pronom en pot representar un atribut amb algunes restriccions i sovint en alternança amb ho o hi. Pot fer de pronom de represa en oracions amb un atribut dislocat que indiqui una propietat graduable sempre que l’especificador no es traslladi: De simpàtics en són poc, en aquell bar; N’estan molt, d’interessats en el negoci.

La llengua presenta dues estratègies diferents a l’hora de dislocar l’atribut, segons els parlars: en una, el constituent dislocat va introduït per la preposició partitiva de (De preocupats per tu, ho estàvem molt poc; Ho ha estat, de malalt), i en l’altra, no (Rics, ho són molt). Aquesta segona estratègia és característica dels parlars baleàrics i valencians, mentre que la primera és pròpia del central i el septentrional i, en menor mesura, del nord-occidental, els quals també fan ús de la segona. La presència de la preposició de davant de l’atribut dislocat afavoreix l’aparició del pronom en com a pronom de represa. Per això, en els parlars del Principat de Catalunya és normal que el pronom en ocupi el lloc de ho en casos de dislocació: Avui no n’estic gaire, de content; D’eixerida n’és més que les seves germanes; No n’és pas, de tard.GIEC

A més, en els parlars que introdueixen l’atribut dislocat amb de, el pronom en és el preferit quan una oració atributiva conté un quantificador de modalitat exclamativa, com ara que (Que llest!) o si (Si ho sé jo, això!), o bé un element de polaritat emfatitzador (sí que): Que n’ets, de llest! (cf. Que llest que ets!); Si n’ets, de bo!; Sí que n’és, de llicenciat (però Sí que ho és, el meu advocat, aquell d’allà).

Menys freqüentment, en representa un atribut no dislocat, com en La Berta és de Girona, però els seus pares no en són pas. Quan representa un atribut locatiu d’origen o un atribut de pertinença es dona l’alternança entre ho i en: Ell és d’Alcoi, però jo no ho/en soc; És de segon curs, però jo no ho/en soc pas.

En alguns parlars, també s’usa el pronom en en oracions amb el verb ser com les següents: —Quants en són, en aquest despatx? —En són tres.

e) El pronom en pot representar el complement d’un atribut adjectival introduït per de en atributives amb ser (No n’era conscient ‘conscient de la importància que tenia’; En són còmplices ‘còmplices de l’assassinat del cònsol’) o amb estar (N’estaven ben tips, de tanta pluja; N’estem molt cofois, dels fills).

f) El pronom en apareix lexicalitzat amb certs verbs i predicats com tenir-ne prou/massa i haver-n’hi prou/massa: Amb dos plàtans jo ja en tinc prou; N’hi haurà massa, amb tres plàtans.GIEC Els verbs dir-ne, estar-ne i sortir-se’n funcionen amb un sintagma introduït per de en posició perifèrica: D’aquesta planta se’n diu roser gàl·lic; N’està molt, de la seva filla; No sé pas si ens en sortirem, d’aquesta situació. En anar-se’n, el pronom en amb valor locatiu d’origen està plenament lexicalitzat: Se n’ha anat fa cinc minuts; Ja no viu amb els pares; se’n va anar quan va fer divuit anys; Se’n va anar de casa quan va fer divuit anys.

En valencià també presenten aquest grau de gramaticalització verbs com eixir-se’n, baixar-se’n, pujar-se’n o riure-se’n: Se’n van eixir de classe; Se n’ha baixat del cotxe en marxa; Se n’ha pujat a casa; Se’n riu de tothom.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona