13. Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi

13.8.3 El pronom feble hi



duplicació pronominal
pronom de represa
pronom feble
pronom fort
pronom personal
pronom recíproc
pronom reflexiu

El pronom hi pot representar qualsevol complement de règim introduït per una preposició altra que de, complements indirectes referits a inanimats i certs adjunts del predicat, atributs i predicatius, com mostra el quadre 13.14.

a) El pronom hi pot representar un complement de règim introduït per les preposicions a, en, amb, per i per a: Hem de contribuir a la despesa o no hi hem de contribuir?; L’estadística es basa en el cens de població i s’hi basa per imperatiu metodològic; Compta amb mi: compta-hi sense reserves; No s’hi decantarà, pel color blau; Diu que no hi vol treballar, per a l’empresa del seu cunyat.

La pronominalització es dona també quan el complement de règim conté una oració subordinada d’infinitiu o en forma finita, en què la preposició sol ser implícita: Acostuma’t a sentir bona música: acostuma-t’hi; Optareu per estudiar més hores i hi optareu perquè teniu sentit comú; Confiava que resoldríem el problema o no hi confiava?

Els verbs de dicció del tipus afegir, insistir o respondre es poden usar sense pronom hi corresponent al seu complement de règim com a introductors del discurs directe (equivalents de dir). Així, diem I tornà a insistir: «Per ara no canviarem de plans», Insisteixo: per ara no canviarem de plans, i també Hi insisteixo: per ara no canviarem de plans. La presència del pronom hi permet recalcar el que s’acaba de dir.

b) En certs casos el pronom hi pot funcionar com a pronom de datiu, en lloc de li o els. Trobem hi, per exemple, amb verbs del tipus lliurar, presentar o recomanar, que poden seleccionar un complement directe animat, com ara M’hi van presentar, {al director / als directors}. Segons els parlars, també pot aparèixer hi representant el complement indirecte en casos com A la festa major, les colles de joves hi/li donen molta importància; Dona-li/hi corda, al rellotge; A aquest taller, hi/li sobren encàrrecs. Hi ha altres verbs, com posar o dedicar, que poden admetre tots dos pronoms: Posa-hi/li sal, a l’enciam; A la segona proposta no hi/li dedicarem tant de temps.

c) El pronom hi pot representar un adjunt del predicat. El cas més prototípic és el dels adjunts locatius (En aquesta oficina, no s’hi pot treballar; Hi solc llegir el diari cada matí, a la terrassa; Per aquest terra no s’hi camina bé), però també trobem adjunts de manera, sigui quina sigui la categoria sintàctica que tinguin i la preposició que els introdueixi (incloent-hi de): Ara parla assenyadament, però abans no hi parlava; Talla-hi només el pernil, a daus; Camina amb les mans a les butxaques: hi camina perquè té fred; No hi parlis, d’aquesta manera. A més, pronominalitzen amb hi els adjunts de companyia i els instrumentals introduïts per amb o sense: Ella ha coincidit sovint amb l’alcaldessa, però jo no hi he coincidit mai; Jo no hi puc viure, amb aquest xicot; Amb aquestes tisores només hi tallem paper; Aquí no hi conduïm mai, sense casc.

Els adjunts admeten la pronominalització amb hi si són adjunts del predicat, però no si són adjunts oracionals. Comparem les dues oracions següents amb un adjunt locatiu: En aquella habitació, no dorm ningú: hi ha molt soroll i En aquella habitació no hi dorm ningú: t’hi pots quedar, si vols. En el primer cas, el sintagma en aquella habitació és un adjunt oracional que delimita el marc en què és certa l’oració i per això es pot parafrasejar per ‘quan algú tracta de dormir en aquella habitació no ho pot fer (a causa del soroll)’. En el segon cas, en canvi, el sintagma funciona com a adjunt del predicat (dislocat a l’esquerra) i expressa el lloc en què es produeix la situació designada.

Els altres adjunts del predicat presenten més resistència a la pronominalització. Amb els causals, tan sols és possible si estan introduïts per de, i aleshores hi pot haver en o hi o bé manca de pronom: De tabaquisme (hi/en) mor més gent que no et penses. Els adjunts temporals emmarquen el conjunt de l’oració i, com a norma, no admeten la pronominalització. En l’exemple següent, el temporal la setmana passada no és reprès per cap pronom: La setmana passada es van casar els meus veïns (cf. En aquesta ermita s’hi van casar els meus veïns).

d) El pronom hi pot pronominalitzar l’atribut dels verbs ser i estar, quan aquest és un sintagma preposicional o un sintagma adverbial locatiu: L’Antoni és {a casa / allà}, però fa una estona no hi era; Ara la Rosa ja no s’hi està, {a Maó / allà}.

En els parlars valencians els sintagmes preposicionals o adverbials només es pronominalitzen amb hi en els registres formals. En la resta de casos es recorre a altres opcions: Ramona està a Gandia i encara estarà allà una temporadeta.

Amb el verb estar, a més, s’utilitza el pronom hi per a pronominalitzar un atribut no locatiu format per un sintagma preposicional o un adverbi: Avui no hi estic, de broma; Aquest fragment no hi ha d’estar, en cursiva; Tu no hi estàs, així. A més, en una atributiva amb estar, el complement d’un adjectiu introduït per una preposició altra que de també és representat per hi: No hi estan gens conformes, amb això.

Hi ha algunes diferències entre parlars que resulten igualment acceptables. En els parlars baleàrics, s’usa el pronom hi amb els atributs adjectivals (Na Margalida sempre està contenta, però avui no hi està tant), pronom que també és possible en els parlars del Principat de Catalunya (—Encara està malalt?No, ja no ho/hi està). En aquests últims parlars també s’utilitza el pronom ho representant un sintagma preposicional o adverbial (Ell està de guàrdia avui i jo ho/hi estaré demà), pronom que apareix sempre en valencià: Pareixia que estaven en forma, però no ho estaven.

En alguns casos en què la preposició que introdueix el complement de l’adjectiu no és de podem trobar-hi en alternant amb hi: El seu pare no hi/n’era versat, en aquests temes; Hi/N’era addicte/aliè/contrari/procliu.

El pronom hi pronominalitza l’atribut dels quasicopulatius aspectuals anar, venir, restar, romandre, tornar(-se), quedar(-se), parar i acabar: Va com un figurí: hi va perquè té molts diners; Sembla que la jaqueta m’hagi {d’anar / de venir} estreta, però no m’hi va/ve; Va restar/romandre callada, com va dir que hi restaria/romandria si no atenien el seu prec; M’he quedat blanc: m’hi he quedat en sentir el meu nom; Pararàs/Acabaràs malalta i, si no descanses més, hi pararàs/acabaràs aviat. L’atribut pronominalitzat pot ser un sintagma adjectival o un sintagma preposicional, com mostren els exemples anteriors.

L’atribut adjectival de fer-se (amb el significat de ‘tornar-se’) es pot pronominalitzar amb en o amb hi: S’ha fet gran, {se n’ha fet / s’hi ha fet} en quatre dies.

e) Hi és el pronom que generalment representa un predicatiu, tant si el predicatiu és opcional (Això no va bé: avui heu servit el segon plat fred i ahir hi vau servir l’escudella) com si és obligatori (El nomenaran fill predilecte de la ciutat i diuen que també hi nomenaran altres persones). Aquests predicatius poden estar representats per un sintagma adjectival o nominal, com mostren els exemples anteriors, o per un sintagma preposicional (Com a protagonista de l’obra, en Nèstor només hi actuarà demà).GIEC

f) El pronom hi pot sumar-se a un verb, sense substituir cap complement, però modificant el significat i l’estructura dels verbs afectats. Així, el trobem incorporat a verbs com clissar, sentir, tocar o veure, amb els quals forma els pronominals corresponents clissar-hi, sentir-hi, tocar-hi, veure-hi i veure-s’hi. Es tracta de verbs de percepció que passen a ser intransitius a causa de la presència del pronom: No hi sento gens (‘no tinc bona percepció auditiva’); El teu germà no hi toca (‘no té seny’); La tia hi veia poc (‘tenia poca vista, tenia la vista dolenta’); etc.GIEC

El pronom hi té una funció impersonalitzadora quan apareix lexicalitzat en el predicat locatiu haver-hi: No hi ha més recursos. A més del verb haver-hi, el pronom hi apareix lexicalitzat en altres casos: entendre-s’hi, jugar-s’hi, trobar-s’hi o no poder-hi fer res.

La lexicalització de hi pot implicar que el pronom coexisteixi amb el complement que representa (Què t’hi jugues que avui no venen?) o que actuï com a pronom de represa del complement dislocat (Amb tots aquests telèfons, jo no m’hi entenc; Doncs jo no m’hi trobo, fent de paleta; No hi podem fer res, amb els preus dels lloguers).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona