14.2 Característiques de la preposició i classes



preposició
preposició ątona
preposició intransitiva
preposició partitiva
preposició tņnica
preposició transitiva

Les preposicions són paraules invariables que es caracteritzen per la capacitat de seleccionar un sintagma nominal, que relacionen amb un altre constituent sintàctic. Així, en La butaca de vímet s’ha trencat, Va ser una persona fidel a la institució i El gos dorm sota una cadira, les preposicions de, a i sota seleccionen com a complement els sintagmes nominals vímet, la institució i una cadira, respectivament, i els relacionen amb el nom butaca, l’adjectiu fidel i el verb dorm.

Des d’un punt de vista funcional i semàntic, les preposicions poden indicar relacions espacials o locatives, temporals o d’altres de caràcter més abstracte o figurat. Segons el context en què s’utilitzi, una mateixa preposició pot assenyalar relacions diferents. Per exemple, la preposició entre indica localització espacial en Santa Susanna és entre Pineda i Malgrat, localització temporal en Arribarem entre les tres i les quatre de la matinada i relacions més abstractes en Entre tots ho farem tot o El compto entre els meus amics. Hi ha preposicions, a més, que en certs contextos es limiten a assenyalar la funció sintàctica del constituent que encapçalen. Això és el que ocorre, per exemple, amb la preposició a quan introdueix un complement indirecte (Escriurem una carta a la mare) o certs complements directes (Ens interrogaran a tots), o amb la preposició de quan introdueix un complement del nom (un llibre de biologia), un partitiu (gens de sucre) o un complement de règim (Parlàvem de tu).

Segons el seu comportament sintàctic parlem de preposicions transitives, que necessiten la presència del seu complement (Ha anat a classe), i de preposicions intransitives, que seleccionen un complement, però aquest no ha d’estar explícit necessàriament (Va entrar dins de classe; Va entrar dins).

Des del punt de vista formal, les preposicions es poden classificar, d'una banda, en àtones i tòniques i, de l'altra, en simples, compostes i locucions prepositives. El quadre 14.1 mostra la classificació de les preposicions segons criteris formals.a) Tenint en compte el grau de tonicitat, les preposicions es classifiquen en àtones (sense accent de mot propi) i tòniques (amb accent de mot propi). Són àtones les preposicions a, amb, de, en, per i la composta per a, i tòniques totes les altres, incloent-hi les locucions prepositives. Concretament, són preposicions tòniques:

— Les preposicions simples contra, devers, durant, entre, envers, malgrat, mitjançant, segons, sense, vora i d’altres de menys freqüents i pròpies dels registres formals, com ultra o vers.

— Les preposicions de relació espacial arran, arreu, dalt, damunt, darrere, davall, davant, deçà, dellà, dins, dintre, enfront, enmig, entorn, entremig, fora, lluny, prop, rere, sota, sobre i vora.

— Les preposicions de relació temporal abans i després.

— Les preposicions amb valor d’exclusió excepte, fora, llevat, menys, tret i també formes menys usuals com salvant o salvat.

— Les preposicions compostes cap a, com a, des de i fins a.

b) Les preposicions simples tenen un únic constituent, mentre que les compostes estan formades per dues preposicions que es comporten com una de sola, amb independència que la segona (a o de) pugui elidir-se en determinats contextos sintàctics. Així doncs, són compostes les preposicions tòniques cap a, com a, des de, fins a i l’àtona per a.

Les preposicions locatives (dalt, dins, etc.) i les temporals abans i després també poden afegir la preposició d’enllaç de, que resulta obligatòria en certs casos: dalt de tot, dins (de) l’armari, després de la guerra. Tanmateix, no es consideren preposicions compostes.

c) Finalment, la llengua disposa d’una gran quantitat de locucions prepositives, seqüències de mots lexicalitzades que desenvolupen funcions paral·leles a les preposicions simples. En molts casos, les locucions prepositives presenten estructures del tipus «preposició + nom + preposició» (a causa de, per culpa de, etc.), «nom + preposició» (gràcies a, mercès a, etc.) o «(preposició) + forma verbal no finita + preposició» ((en) acabat de, a partir de, tocant a, etc.).

Actualització: 03/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona