14.4.1 Les preposicions a i en



preposició
preposició ątona
preposició intransitiva
preposició partitiva
preposició tņnica
preposició transitiva

Les preposicions a i en tenen, predominantment, valors relacionats amb l’espai (físic o figurat), però també poden tenir valor temporal i de manera. A més, fan diverses funcions gramaticals com a introductors de complements preposicionals; en el cas de a, també de complements indirectes i, en alguns casos, de complements directes preposicionals.

Les preposicions a i en poden portar com a complements sintagmes nominals (Se’n van al teatre; Van en un cotxe nou), oracions d’infinitiu (Anirem a dinar amb la família; Vindrem en haver acabat la feina), oracions amb el verb en forma finita (Es referia a si ja havien arribat; Confia en qui vulguis) i, en algun cas, adjectius (Així no arribaràs a vell). Amb aquestes dues preposicions el pronom de primera persona singular apareix en cas oblic: Porta-m’ho a mi; Pensa en mi.

Les preposicions a i en són, sovint, l’element inicial de locucions prepositives: a partir de, en virtut de, etc.

El quadre 14.5 exemplifica els principals valors de a i en. En el cas de doble possibilitat, s’indica en primer lloc la preposició més habitual i preferent en els registres formals.

a) Les preposicions a i en indiquen localització o situació a l’interior d’un lloc (Ho trobaràs a/en la segona planta). La preferència per una o altra preposició depèn fonamentalment de la categoria o l’element que les segueix i en diferents casos es poden usar totes dues preposicions.

— Amb topònims s’usa a: Ha plogut a {Alacant / les illes Britàniques}. Segueixen la mateixa tendència les expressions amb llocs únics o suficientment delimitats per als interlocutors (equivalents a topònims) si no porten determinant (a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra): Veniu a casa/passeig/escola?; Ja toquem a terra.

— Amb noms precedits d’article definit, se sol usar a: L’han trobat a la platja. n En aquest i altres contextos hi ha certes preferències segons els parlars, ja que l’ús de la preposició a sol ser més habitual en uns parlars (especialment, en català central i nord-occidental, en tortosí i en els parlars baleàrics), i l’ús de en en uns altres (especialment, en els parlars valencians). Així, podem trobar: Viuen a/en la casa del costat; A/En la segona taula hi falta vi; A/En l’escola activa es treballa més a gust.

— Amb noms sense determinant s’utilitza en general en per a indicar localització (Viuen en pisos diferents; Hem dormit en habitacions molt espaioses), tot i que també es troba, menys abundantment, la preposició a (Treballen a centres on la presència d’immigrants és més gran)n

— Amb la majoria de quantificadors s’usa a per a indicar destinació (Viatgen molt sovint a diferents llocs) i són possibles les dues preposicions per a indicar localització (Han estudiat en/a cada un d’aquests països). Amb tot, una de les dues sol ser més freqüent, segons el parlar: Estic disposat a viure en/a qualsevol zona del país; Han treballat en/a tots els llocs esmentats; A/En quin hotel us allotgeu?  Davant de tot es poden usar l’una o l’altra (Plou a/en tot el país; A/En tot Catalunya hi ha grups com aquest; N’hi ha a/en tot el llibre), però en les oracions negatives s’usa enNo ho trobareu en tota la comarca (tot i que, segons el parlar, presenta a en casos com Ho trobareu aquí, però no a tota la comarca).GIEC Així mateix, només s’empra a quan tot modifica la preposició intransitiva arreu: Aquestes papallones no es troben a tot arreu. Amb altres i certs és més habitual la preposició en (Viuen en altres/certs llocs molt amagats), i el mateix s’esdevé amb altres quantitatius i indefinits sense nom explícit: Vaig conèixer una gran quantitat d’escoles i vaig treballar en moltes; Vaig conèixer una gran quantitat d’escoles, però no vaig treballar en gaires; Viuen en uns determinats indrets, però treballen en {d’altres / certs altres}.

— Amb els relatius què i qual s’usa en, mentre que és preferible usar a davant de quin: Han renovat la sala en què/la qual es reunia el Consell; A quina sala es reuneix el Consell? (en comptes de En quina sala es reuneix el Consell?)

L’ús locatiu de les preposicions a i en s’ha igualat en molts casos. La preposició en pot manifestar en algun cas un valor semàntic més específic (d’interioritat); en canvi, a és una preposició neutra que indica la localització pura, sense cap altra concreció sobre el punt de referència i, a més, s’utilitza per a indicar localització i destinació i també amb altres funcions (complement indirecte, adjunt de manera, etc.).

b) Quan la localització s’allunya d’un significat físic clar, en molts casos està més a prop d’altres matisos semàntics (com ara el temps, la matèria o la manera) i sovint s’usa en: Mor un policia en l’alliberament d’un ostatge; En el futur caldrà evitar-ho; Ajudar els pares en {la tasca d’educar els fills / aquest punt}. També s’usa en si la localització és un règim verbal o un atribut: Va aparèixer en la llunyania; No està en la meva intenció de portar-vos la contrària; La dificultat està en la distribució de competències. Però es poden utilitzar totes dues preposicions en altres casos com els següents: Treballa en/a l’ensenyament; {En els / Als} preliminars ja queda clar; {En el / Al} nostre club sempre s’ha fet així; Així ho trobem en/a la Bíblia; Ho van dir {en el / al} telenotícies d’ahir.

Amb pronoms s’usa també en: Jo no he trobat en vosaltres/ningú/això l’ajut que necessitava; L’embolic en {què / el qual} es va ficar va ser considerable.

c) Per a expressar destinació s’utilitza generalment la preposició a, que es combina amb topònims i amb la majoria de determinants, quantificadors i interrogatius: Hem anat a París/França/casa; Ara pujarem al terrat; Hauré d’anar a una biblioteca especialitzada; He anat a tres botigues diferents; Han pujat a moltes muntanyes; Podem anar a qualsevol lloc; Ha viatjat a tots els llocs que ha volgut; A quina platja aneu? n

Aquesta preposició també s’utilitza generalment amb verbs com anar, venir, pujar, baixar, entrar, arribar o tornar, tot i que també és possible l’ús de la preposició en, especialment amb sintagmes precedits de un, algun o demostratiu: Han pujat a/en un arbre; Volen baixar a/en aquella cova; De nit, entrarem a/en algun refugi i continuarem l’endemà.

d) Les preposicions a i en poden indicar localització temporal (Organitzarem la trobada a l’abril; En aquell moment vam saber que ens enganyava). En certs casos, són possibles les dues preposicions (M’examino a/en la segona quinzena d’abril) i, fins i tot, l’absència de preposició (M’examino la segona quinzena d’abril). La preposició en, a més, també pot fer referència a la durada o el període de temps en què es produeix una situació. Comparem, per exemple, l’oració Vaig llegir la novel·la a l’agost, en què s’indica només localització temporal, amb Vaig llegir la novel·la en una setmana, en què s’assenyala la durada.

e) Amb un valor de manera, trobem les preposicions a i en en expressions fixades que inclouen com a complement un sintagma nominal o un adjectiu: a la babalà, a peu, a cegues; en veu alta, en bateria, en solitari.

f) Amb un valor gramatical, a pot introduir un complement indirecte, un complement de règim, un complement del nom o de l’adjectiu, i, només excepcionalment, un complement directe: Han lliurat el premi a la guanyadora; Finalment han accedit a les nostres peticions; És una bona traducció a l’anglès; El nostre fill és al·lèrgic a la pols; Avisarà a tothomEn, per la seva banda, pot introduir un complement preposicional, que pot ser de règim, del nom o de l’adjectiu: Cal aprofundir més en aquest tema; És fonamental la confiança en un mateix; Necessitem una persona competent en aquest àmbit.

Actualització: 17/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona