14.4.3 La preposició amb



preposiciķ
preposiciķ ātona
preposiciķ intransitiva
preposiciķ partitiva
preposiciķ tōnica
preposiciķ transitiva

La preposició amb indica valors de caràcter circumstancial, com la companyia, l’instrument, el mitjà, la manera o la causa, segons que s’exemplifica en el quadre 14.7.La preposició amb expressa una relació de coincidència entre dues entitats i s’usa bàsicament per a indicar companyia (Vine amb el teu germà), instrument o mitjà (Pela la taronja amb el ganivet; Arribaran amb avió), manera (Aprèn les llengües amb una gran facilitat) i causa (El ram s’ha marcit amb l’escalfor de l’estufa).

Normalment, amb porta com a complement un sintagma nominal o un pronom: Viu amb els avis; Treballa molt bé amb tu; Amb qui vius? Més esporàdicament també admet un adverbi o una preposició intransitiva amb significat temporal: Avui no té res a veure amb demà; Comparat amb abans, ara no fa tant de fred. A més, pot alternar amb de, i menys freqüentment amb a, davant de certes oracions d’infinitiu (S’acontenta amb/de/a venir; Comptava amb/d’/a arribar a l'hora).

La preposició amb s’utilitza per a introduir adjunts del predicat o complements de règim: Prepararé la sopa amb el nou robot de cuina; Sempre es barallava amb el seu germà. Generalment, encapçala adjunts del predicat, però pot introduir un complement de règim amb verbs que expressen relacions simètriques o recíproques entre dues entitats, com avenir-se, alternar, barallar-se, conviure, aparellar, comparar o unir: M’avinc molt amb el meu germà; És un error voler comparar aquesta ciutat amb Barcelona.

El complement de companyia pot adjuntar-se a un predicat referit a una pluralitat entesa com un grup, com ara fer bona parella, casar-se o discutir: Amb la meva germana feu molt bona parella; Volíem casar-nos a Tàrrega, amb la meva xicota; Sempre acabem discutint, amb els veïns. Aquesta construcció, en què el complement de companyia apareix dislocat a esquerra o a dreta i el subjecte oracional és el·líptic i plural, equival a una coordinada: Tu i el meu germà feu molt bona parella; La meva xicota i jo volíem casar-nos a Tàrrega.

En diversos contextos amb alterna amb en, com ara per a expressar el mitjà de locomoció: anar amb/en cotxe, venir amb/en tren, viatjar amb/en avió, desplaçar-se amb/en moto.

Hi ha altres casos, fronterers sobretot entre una manera i un mitjà, que es poden expressar utilitzant amb o en, de vegades indistintament, de vegades seleccionant l’una o l’altra (o una de diferent) segons el matís o segons la tradició: lluç amb/en suc, anar un escrit amb/en majúscula [manera o mitjà] (però en cursiva, amb guionet, entre parèntesis), escriure una carta a mà [manera] o amb bolígraf [instrument], contar una cosa en/amb detall (però amb tots els ets i uts), obrar en/amb justícia, resumir un pensament en/amb quatre paraules [manera o mitjà], fer una feina en una setmana [temps] (però amb un mes de retard [manera]).

Un sintagma en posició perifèrica encapçalat per amb pot actuar també com un adjunt oracional amb sentit condicional o causal: Amb tanta gent, és difícil de dir què penses (‘si hi ha tanta gent, com que hi ha tanta gent’); Amb la mainada a casa, no podreu fer gaire feina (‘{si / com que} la mainada és a casa’); Amb els exàmens per corregir, no he pogut fer tants dies de festa (‘com que tenia exàmens per corregir’). També té un sentit condicional quan apareix amb una subordinada introduïda per la conjunció que: Amb que tu hi anessis, tot es resoldria.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona