14.4.4 La preposició de



preposiciķ
preposiciķ ātona
preposiciķ intransitiva
preposiciķ partitiva
preposiciķ tōnica
preposiciķ transitiva

La preposició de sol indicar origen (espacial, temporal, causal) i té també usos molt diversos com a marca gramatical de complements de diversa mena. Pot tenir com a complement un sintagma nominal ((l’avís) dels bombers), un sintagma adverbial (d’ara), un sintagma adjectival o un sintagma amb participi (de ben petit, de tan sentides), un sintagma preposicional (de sota la taula) o una oració subordinada d’infinitiu ((cansat) de sentir-lo). Així mateix, forma part de nombroses locucions prepositives (de part de, d’acord amb) i locucions adverbials de manera (d’amagat, de gairell, de debò, de vint-i-un botó/botons).

El quadre 14.8 recull i exemplifica els diferents valors d’aquesta preposició.

a) La preposició de s’usa en diferents contextos amb un valor relacionat amb la noció d’origen: espacial, com a punt inicial d’un moviment o un desplaçament (Han fugit de casa; Es va treure un mocador de la butxaca), o temporal, indicant un punt situat en el passat (És cuit de dilluns) o un període de temps no precís (De joves anaven molt a la discoteca; Se n’anaren de matinada). També pot assumir altres valors relacionats amb la idea d’origen, com ara la causa o el motiu d’una situació (Plorava de por; Es moria de set).

b) La preposició de apareix en una gran varietat de contextos amb un valor purament gramatical i introdueix sintagmes que fan diverses funcions:

— Complements de règim: canviar de domicili, oblidar-se d’una cosa, defensar-se dels enemics.

— Complements del nom, de certs adjectius i d’alguns adverbis en -ment: foto de família, arbre de ribera; diferent del teu, independent del meu.

— Complements de certes preposicions de relació espacial o locucions prepositives: damunt de la taula, per sobre de les adversitats.

— Predicatius (amb un sintagma adjectival o un sintagma nominal sense determinant ni quantificador): Presumien de forçuts; Treballa de primer oficial.

c) Amb valor gramatical, la preposició de també s’utilitza com a preposició partitiva, ús que es relaciona amb contextos de quantificació en què s’expressa una part indeterminada d’un tot o un conjunt i amb la presència efectiva o possible del pronom feble en. La preposició de s’utilitza com a preposició partitiva en els casos següents:

— Precedint certs constituents dislocats a la dreta o a l’esquerra de l’oració. Aquest constituent pot ser el nom que fa de nucli d’un sintagma nominal indefinit o sense determinant amb la funció de complement directe o de subjecte d’oració inacusativa (De vehicles no en necessitem; Només en necessitem tres, de vehicles; De goril·les en neixen pocs d’albins; En neixen pocs d’albins, de goril·les) o el nucli d’un sintagma adjectival amb la funció d’atribut (D’eixerit no ho és gaire; Ho he estat, de malalt).

— Precedint el complement constituït per un adjectiu, un participi o un possessiu d’un sintagma nominal no definit en què el nom o el nom i algun complement ha estat substituït pel pronom en: Si necessiteu taules, al taller en tenim dues de molt grans; Si arreglen cadires de boga, a casa n’hi ha de trencades; No barregeu els coberts, que n’hi ha de nostres i de vostres. El mateix s’esdevé si el nom s’elideix i el sintagma és indefinit: Exigeixen el coneixement de les dues llengües locals i d’una d’estrangera; S’hi han matriculat uns quants alumnes anglesos i dos de francesos.

En aquest últim context és possible l’absència de la preposició partitiva de en els parlars valencians i també en eivissenc, encara que en els registres formals és preferible l’ús d’aquesta preposició.

— En constituents o estructures de quantificació, com ara enllaçant el quantificador amb el nom en certs sintagmes quantificats (gens de vi, una mica de pa, un centenar de persones, molt (de) fred), precedint l’indefinit altre (Escolto aquests concerts perquè no en tinc d’altres)GIEC i en construccions exclamatives introduïdes per com, si i que (No et pots imaginar com és de rica; Si n’arribes a ser, de poca-solta!; Que n’ets, de llest!).

d) A més, trobem altres usos gramaticals amb la preposició de, que s’analitzen d’una manera més detallada en altres capítols i s’enumeren tot seguit.

— Pot precedir optativament les oracions d’infinitiu posposades a certs verbs principals en funció de subjecte: M’agrada (de) sentir-te.GIEC Si fan funció de complement directe van introduïdes per la preposició de obligatòriament amb verbs com mirar, pregar o provar (Mirarem d’anar-hi; Us preguem de telefonar; Prova d’engegar el cotxe) o bé optativament amb verbs com aconsellar, demanar, manar, ordenar, prometre o proposar (Li van aconsellar (de) callar), segons els casos.

— Pot relacionar dos noms que formen un sintagma nominal equivalent a una atributiva: un encant de criatura (‘la criatura és un encant’), la muntanya de Montserrat (‘Montserrat és una muntanya’), la pesada de la teva cosina (‘la teva cosina és una pesada’).GIEC

— Introdueix el complement agent o l’experimentador de certes construccions pròximes a les passives: El pastís és fet de la meva filla; Va entrar el president, seguit del secretari; Això és sabut de tothom.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona