14.4.5 La preposició per



preposició
preposició ątona
preposició intransitiva
preposició partitiva
preposició tņnica
preposició transitiva

La preposició per introdueix un adjunt de lloc, de temps, d’agent o de causa. També encapçala sintagmes amb altres funcions, entre les quals destaquen la de complement de règim, la d’atribut i la de predicatiu. A més, forma part de nombroses locucions prepositives o d’altra mena, com ara per causa/culpa de, per consideració a, per part de, per tal com/que, de per vida, davant per davant de, tant per tant, ara per ara, mal per mal, a jutjar per.

Es combina amb sintagmes nominals (per un amic), amb certs adverbis (per ara) i sintagmes preposicionals (per damunt la taula) i amb oracions d’infinitiu (per veure’l). Amb una oració amb verb en forma finita, la conjunció que es fusiona amb la preposició per i dona lloc a la conjunció perquè: Li apugen el sou perquè treballa mésn

Amb què interrogatiu es manté la distinció entre per i per a (‘per quina raó’); Per a què serveix això? (‘per a quina finalitat’); amb què relatiu existeix en els registres formals i en llenguatges d’especialitat la combinació per què: Les raons per què es van dissoldre les Corts són poc clares; Anomenem base allò per què alguna cosa se sosté.

El quadre 14.9 recull i exemplifica els principals valors d’aquesta preposició.GIEC

a) Amb un valor espacial, la preposició per pot fer referència al trajecte o ruta d’un desplaçament (Van de París a Bonn per Estrasburg; Podeu venir per mar, per terra o per aire) o a l’espai cobert per l’entitat desplaçada (El xampany es va vessar per la taula; Ens vam perdre i vam donar voltes pel Montnegre tot el sant dia; Corre per aquí). També pot indicar localització a l’interior d’un espai (Els responsables de l’ordre estan repartits per tot el recinte), situació aproximada (Els papers han de ser per l’oficina ‘en algun indret de l’oficina’) o la part afectada d’un ésser viu o d’un objecte (Han lligat el gos per la pota; La poma està podrida per dins; S’ha trencat pel mig).

b) La preposició per indica una localització temporal amb matisos diferents segons l’element amb què es combina (‘al voltant de’, ‘dins un període de temps’). Amb aquest valor s’usa amb noms que designen una festivitat (Falles, la Mercè, Sant Joan, Cap d’Any) o un esdeveniment (el casament, les rebaixes, els exàmens): Anirem a Barcelona per la Mercè; Per les rebaixes em compraré un abric negre. I també amb els noms dels mesos o les estacions de l’any: Els exàmens són sempre pel juny (o al juny); Enguany pel març (o al març) va fer prou fred; Per (o A) la primavera prenc vitamines.

A més, per expressa durada quan va seguit d’un nom quantificat que designa un interval de temps: Han suspès les garanties constitucionals per dos mesos; Li havia llogat el pis per tres any; Van deixar la feina per una estona.

En canvi, la localització expressada amb les parts del dia s’indica amb a o de: Va venir {al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit}; Només treballa de matí/nit. n La solució amb per s’usa en certs parlars (pel matí, per la vesprada), però s’evita en els registres formals. Hi ha algun cas de modisme, com ara anar per llarg (‘ser de realització lenta o dubtosa’); Això de vendre pisos vells sempre ha anat per llarg.

Observem que s’utilitza per en casos com Per ara/avui ja en tenim prou, en què no es designa un límit posterior sinó que es marca com a límit el moment present. Amb l’adverbi sempre s’usa preferentment la preposició per, sobretot quan s’emfatitza la durada, però també és acceptable l’ús de per a: Oblida-te’n per sempre més (o bé Oblida-te’n per a sempre més); Sigui beneït per sempre el nom del Senyor (o bé Sigui beneït per a sempre el nom del Senyor).

c) La preposició per pot expressar el mitjà o la manera (M’he donat de baixa per telèfon; La policia ha desallotjat els locals per la força), una causa (L’he convidat per llàstima; Hem vingut a Siurana per les obres de la masia; Això et passa per no apuntar-te els compromisos a l’agenda) o una finalitat (Hem vingut per veure l’espectacle).GIEC

Tradicionalment, la preposició per alterna amb per a davant d’infinitiu amb valor final. En general, la preposició per apareix en contextos agentius, és a dir, quan la subordinada final depèn d’un verb que indica una acció atribuïda a un agent: L’Amadeu treballa moltes hores per poder pagar-se els estudis; en canvi, per a apareix quan la final es vincula a un context no agentiu, com quan depèn d’un constituent no verbal o d’un verb que no és d’acció: Necessita diners per a poder pagar-se els estudis. Tanmateix, aquesta alternança presenta variació segons els parlars.

d) La preposició per té diversos usos gramaticals:GIEC pot introduir el sintagma preposicional agent (El text va ser acceptat per la ministra); el complement de règim de certs verbs (Els alumnes d’aquesta escola es caracteritzen pel seu domini de les matemàtiques; Es deleix per jugar amb els més forts; Preguem pels difunts), i el complement de certs noms i adjectius (Va consagrar la seva vida a la lluita pels drets dels infants; Estava impacient per la teva tardança). Finalment, pot introduir certs predicatius (Per qui m’has pres?; S’ha fet passar per boig).

Actualització: 17/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona