14.5.1 La preposició per a



preposició
preposició ątona
preposició intransitiva
preposició partitiva
preposició tņnica
preposició transitiva

La preposició per a és una preposició composta àtona que introdueix relacions que giren entorn de les nocions de límit, destinació i finalitat, i, en certs contextos, alterna amb la preposició simple per.

Es combina amb sintagmes nominals (per a un amic), amb certs adverbis (per a demà) i sintagmes preposicionals (per a damunt la taula) i amb oracions d’infinitiu (per a veure’l). En aquests contextos alterna amb per, però per a sol indicar finalitat o destinació, a diferència de per, que indica generalment les nocions de causa o agent. Amb una oració amb el verb en forma finita, la conjunció que es fusiona amb la preposició per a i dona lloc a la conjunció perquè, amb elisió de a (Li apugen el sou perquè treballi més). n

Pot introduir complements de règim (Aquest accessori no serveix per al cotxe), complements del nom i de l’adjectiu (Aquells van ser dies de plenitud per a tots nosaltres; L’aprovació de la llei, pendent per a l’octubre), adjunts del predicat (Hem fet el pastís per a la nostra mestra),  i també adjunts oracionals (Per a la directora de l’escola, la implicació de les famílies és fonamental) i atributs (El quadre de Joaquim Mir és per al menjador).

La preposició composta per a i la simple per tendeixen a confondre’s en certs contextos i especialment en la llengua oral espontània del català septentrional i central, parlars baleàrics i alguerès, parlars en què per i per a tendeixen a pronunciar-se igual, com si corresponguessin sempre a per. En canvi, en valencià, tortosí i els parlars més occidentals del nord-occidental, es diferencien clarament la preposició simple i la composta. En la resta del nord-occidental alternen la pronúncia corresponent a per a i la corresponent a per d’una manera menys sistemàtica. En els registres formals es diferencia l’ús de totes dues preposicions en la major part de casos. n

El quadre 14.10 mostra i exemplifica els diferents valors vinculats a per a d’acord amb l’ús més habitual en els registres formals i en els parlars en què té més vitalitat.

a) En combinació amb un sintagma nominal, la preposició per a pot presentar tota una sèrie de valors relacionats amb la noció de finalitat o destinació: l’objectiu d’una acció (Treballa els estius per a pagar-se la carrera), la persona o cosa destinatària d’una acció (Fa uns peücs per al nadó; Hem arreplegat diners per a la constitució d’un centre cívic), el profit o la utilitat que pot tenir una cosa (Aquest líquid va molt bé per a les taques; Pastilles per a la tos ‘contra’), l’orientació o la intenció d’una acció (Estudia per a metge). En casos com aquest, amb noms d’oficis i carreres, és igualment possible la preposició per (Estudia per metge).

Amb complements nominals, la preposició per a també assumeix en els registres formals altres valors relacionats més indirectament amb la idea de destinació. Concretament, s’usa per a indicar l’àmbit en què una característica és quantificada respecte a l’assoliment d’unes determinades expectatives. Trobem aquest ús en oracions que contenen quantificadors quantitatius implícits o explícits (molt, prou, massa, bastant, gaire), adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar: L’escola és molt lluny per als meus fills; Per a la correcció d’exàmens, tres dies no {són suficients / basten}.

Amb aquests valors, la preposició per a contrasta sovint amb la preposició per, que expressa especialment les nocions d’agent i causa. La distinció semàntica és clara en les oracions passives, entre agent o causa (amb per) i destinatari (amb per a): Aquests productes són fabricats per una empresa petita per a la gran indústria. És igualment clara en un cas com ara L’Olga pren pastilles per a la tos, on s’entén que el sintagma preposicional amb per a modifica el nom pastilles i indica la finalitat que tenen les pastilles (evitar la tos), que contrasta amb L’Olga pren pastilles per la tos, que té un valor causal (el motiu de prendre pastilles és la tos). En canvi, el límit entre la destinació o finalitat i la causa és a vegades imprecís. Per això, en certs casos, resulta igualment possible usar per a (reforçant la idea de destinació o finalitat) o per (apuntant el motiu o neutralitzant l’oposició amb per a) quan els sintagmes introduïts amb aquestes preposicions modifiquen noms com ara acord, conferència, conversa, crida, declaració, plataforma, programa o proposta: acord {per / per a} la reforma del reglament, conferència de premsa {per / per a} la presentació de la nova junta directiva, converses {per / per a} la pau a Colòmbia, declaració {per / per a} una política de protecció de la infància, plataforma {per / per a} la llengua, programa {pel / per al} reciclatge dels professors.

b) Amb un valor temporal la preposició per a designa el límit o moment posterior en què una cosa té validesa o s’ha de concretar i té com a complement una expressió temporal: He d’escriure un guió de ràdio per a {avui mateix / abans de Nadal / quan pugui}; Diu que ho volen per a {més tard / tan aviat com pugui / havent dinat}.

c) Per a pot introduir adjunts oracionals amb significats diversos: Per a eines de tall, aneu a can Toll (‘si voleu eines de tall’). En aquesta funció, sovint indica el punt de vista segons el qual una afirmació és vàlida (‘en opinió de’): Per als sindicats d’agricultors, certs cultius ja no són competitius. Amb tot, hi ha també una certa tradició a emprar per, ús que es pot considerar igualment acceptable, especialment si l’adjunt va anteposat i seguit de la conjunció que: Per mi que van molt equivocats.

Actualització: 18/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona