14.6 Les correlacions de preposicions



preposiciķ
preposiciķ ātona
preposiciķ intransitiva
preposiciķ partitiva
preposiciķ tōnica
preposiciķ transitiva

Hi ha preposicions que es troben en correlació i constitueixen, cadascuna amb el seu complement, construccions complexes que contenen com a primer element la preposició a (a... de, a... sobre/sota), la preposició de (de… a, de... en) o la preposició composta des de (des de… fins a): Va anunciar la seva renúncia a tres dies de les eleccions; Vam anar de València a Tarragona; Els va agafar de dos en dos; Des de les sis fins a les nou vam passejar pel centre de la ciutat. El quadre 14.12 exemplifica aquestes correlacions i els seus valors principals.

a) Amb la correlació a… de es designa el lloc o el moment en què se situa l’esdeveniment o l’estat a què es refereix el predicat: Treballa a 200 metres de casa seva; Som a poques setmanes de les eleccions i no tenim candidat. El sintagma que segueix la preposició a està integrat per un quantificador numeral o quantitatiu i un nom de mesura, i assenyala la distància en l’espai o en el temps respecte al punt de referència designat pel complement de la preposició de. Aquest darrer sintagma, a més, pot quedar sobreentès pel context discursiu o pragmàtic: Viuen a tres carrers (d’on visc jo); L’ermita queda a una horeta (d’aquí).

b) La preposició a també pot estar en correlació amb una preposició tònica que expressi situació en l’eix vertical, com sobre o sota: Olot és a 443 metres sobre el nivell del mar (‘Olot té una altitud sobre el nivell del mar de 443 metres’); Va enterrar l’anell a uns quatre dits sota la sorra. El sintagma preposicional encapçalat per la preposició a expressa mesura (443 metres, uns quatre dits) tot indicant la diferència de longitud existent entre l’entitat que es localitza (Olot, l’anell) i la que es pren com a referència per a efectuar la localització (el nivell del mar, la sorra).

La construcció del tipus a 50 (quilòmetres) per hora també pot ser considerada una correlació: Aquí s’ha d’anar a 50 quilòmetres per hora. El nom de mesura (milles, metres, quilòmetres) i la segona part de la correlació poden silenciar-se: Aquest cotxe pot anar a 200 (quilòmetres per hora).

c) Amb la correlació de… a es designa principalment el punt inicial i el final d’una extensió espacial (Caminaren de Castelló a Sant Joan de Penyagolosa; De casa a l’institut hi ha un quilòmetre) o temporal (Obrim de nou a una; Farem vacances del 15 de juliol al 15 d’agost; {D’aquí / D’ara} a divendres farem inventari).GIEC

El segon terme de la construcció també pot estar introduït per la preposició fins (a): de casa fins a l’institut, del 15 de juliol fins al 15 d’agost, d’aquí/d’ara fins divendres, de quan deus haver dinat fins que soparem.

Aquesta correlació també pot fer referència a una transició (Passar un cos de líquid a sòlid), un canvi en una escala de categories o grau (Va passar de mosso a encarregat; El canviaran de primer a segon), una subtracció (De set a setze en/n’hi van nou) o un interval que indica una quantitat aproximada (Hi havia de vint a trenta persones).

La preposició a de la correlació de… a se sol suprimir si el segon terme de la correlació és un adverbi demostratiu de lloc (ací, aquí, allà, allí): De casa teva aquí hi ha 2 quilòmetres; Anem a peu d’ací allà. n

En els casos en què el segon terme no és un adverbi demostratiu de lloc, la preposició a es conserva en la llengua escrita, tot i que oralment pot ser que no es pronunciï per causa d’una altra vocal contigua: Corro cada matí de casa meva a aquesta fita; Del dia 7 a ara/avui ha canviat de parer tres vegades. També trobem la correlació de... a en la construcció temporal d’aquí a (o d’ací a), que permet calcular el moment en què tindrà lloc una situació. En aquesta construcció és habitual la supressió de la preposició a, tot i que se sol mantenir en els registres formals: Tornarem d’aquí (a) un mes; El fuster vindrà d’ací (a) dos dies.

d) La correlació de… en amb valor temporal assenyala un dia del futur calculable a partir del dia en què té lloc l’acte de parla. En aquest cas la preposició de va seguida d’una expressió que designa el dia de l’acte de parla o un altre dia anterior o posterior a l’acte de parla (demà, abans-d’ahir o despús-ahir, dijous passat, dimarts ‘el dimarts que ve’) i en va seguida d’un sintagma de mesura temporal encapçalat per un numeral (vuit (dies), dues setmanes): D’avui en vuit arribaran els meus cosins; De dilluns en un mes ja serà Nadal. Així, en De demà en quinze ens casarem, la primera part de la correlació (de demà) assenyala el punt a partir del qual fem el càlcul, i la segona part (en quinze), els dies que han de transcórrer perquè tingui lloc l’esdeveniment. És per això que, quan apareix a la primera part l’adverbi que assenyala el dia en què té lloc l’enunciació, com ara d’avui en tres setmanes, el significat és el mateix que el de l’expressió d’aquí (a) tres setmanes.

La correlació de… en també s’utilitza amb un valor distributiu en casos en què les dues preposicions es combinen amb un mateix element (un nom comptable en singular o un numeral): Pregunteu de casa en casa; Anava d’arbre en arbre; La notícia corria de boca en boca; Agafeu els fulls de deu en deu.

e) La preposició composta des de apareix com a primer element de la correlació des de… fins a, amb què s’indiquen els dos extrems d’una extensió locativa o d’un interval temporal (Hem anat des de Fraga fins a Mequinensa; Treballa amb l’ordinador des de les vuit fins al migdia) o bé es pot interpretar amb un valor quantitatiu equivalent a incloent-hi (Ho arregla tot, des d’un ordinador fins a un pany de porta de cotxe).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona