8.5.3 Els sintagmes nominals sense especificador



infinitiu nominal
nom
nom comú
nom propi
nominalitzaciķ
sintagma nominal
vocatiu

En certs contextos, trobem sintagmes nominals escarits, és a dir, sintagmes nominals amb un nom comú no precedit de determinant ni quantificador: Demanen paciència; Teniu cotxe?; Mengen torrons sense sucre. Els sintagmes nominals sense especificador només poden rebre una interpretació indefinida no específica.GIEC

Els sintagmes nominals sense especificador formats per noms no comptables van generalment en singular (Voleu cafè?; Hem de comprar farina), i els formats per noms comptables van generalment en plural, marca morfològica que actua com a element quantificador (Ja no passen trens; Lloguen camionetes amb xofer). Amb tot, poden anar en singular quan es tracta de noms que designen professions, parts del cos, objectes d’ús personal, animals domèstics o parts d’un edifici o espai: Es busca informàtic; Aquesta sargantana no té cua; Portava corbata; Fa poc que tenim gos; Aquest hotel té piscina, sauna i jardí. Cal observar que els verbs que permeten deixar en suspens l’especificitat del sintagma nominal, com buscar, cercar, voler o necessitar, i els verbs tenir, portar i dur afavoreixen l’aparició de sintagmes nominals sense determinant amb el nom en singular en funció de complement directe: Es busca tècnic amb experiència en biotecnologia; Mai no porta rellotge.

La majoria de preposicions poden dur com a complement un sintagma nominal sense especificador (a ciutat, amb pa, de fusta, per hores, per a joves, sense tomàquet), però no totes l’admeten amb la mateixa facilitat. Diem des de casa o cap a muntanya, però no des de jardí o cap a platja.

La distribució dins l’oració d’aquesta mena de sintagmes nominals és relativament restringida.

a) Apareixen en posició postverbal fent de subjecte de determinades oracions inacusatives o passives: Va arribant gent; Cau guix del sostre; Es dissenyen locals comercials; Podia ser que fos transvasada aigua de l’Ebre.

b) Poden fer la funció d’atribut: Només era pols; Són pèsols.

c) Els trobem en les oracions amb haver-hi (Hi ha feina) i també acompanyant un verb lleuger com fer o donar (Fa fresca; Fas goig; Faré migdiada; Donarem pas a la segona part de la sessió).

Atès el caràcter d’informació nova que tenen, els sintagmes nominals sense especificador tendeixen a ser postverbals; tanmateix, en el llenguatge periodístic és habitual que els titulars apareguin amb sintagmes nominals sense especificador en funció de subjecte en posició preverbal. Sol tractar-se, però, de sintagmes nominals modificats per complements nominals, adjectius especificatius o oracions de relatiu restrictives: Líders històrics i moderats del partit critiquen la decisió del president. L’absència de determinant davant del nom també és freqüent en fórmules científiques o acadèmiques, en lemes i en dites populars: Força és igual a massa per acceleració; Cultura no és només instrucció; Casa pobra, fora gos; Feina feta no fa destorb.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona