17.2 Els verbs transitius



verb inacusatiu
verb incoatiu
verb intransitiu
verb lleuger
verb predicatiu
verb transitiu

Els verbs transitius poden seleccionar un complement directe, com el verb construir (L’ajuntament ha construït tres edificis al barri). El quadre 17.2 resumeix i exemplifica les diverses construccions en què podem trobar un verb transitiu.

a) Els verbs transitius prototípicament seleccionen dos arguments: un d’extern, que fa la funció de subjecte, i un altre d’intern, que fa de complement directe dins el predicat, com en El jutge ha anunciat la seva decisió, en què el jutge és el complement extern i la seva decisió, el complement intern.

Un cas especial de complement, molt proper al complement directe, és el dels anomenats verbs de mesura, com ara costar, valer, pesar, mesurar i durar: Les meves sabates costen cent euros; El regal valia pocs diners; La criatura pesa més de tres quilos i mig; La taula mesura dos per dos metres; La Passió d’Olesa dura moltes hores. Es tracta de verbs que porten com a complement un sintagma que consta d’un nom que designa una mesura de preu, llargada, temps, pes, etc. (euros, metres, anys, quilos), precedit d’un numeral (dos metres) o d’un altre quantificador (uns quants euros). Hi ha altres verbs que porten un complement que expressa mesura a més d’un altre complement, com ara trigar (La carta ha trigat una setmana a arribar), distar (El teu poble dista cinquanta quilòmetres de la capital) i passar en un dels seus usos (El fill ja em passa un pam). També fer i tenir poden ser emprats com a verbs de mesura (La criatura fa tres quilos i mig; La torre té quaranta metres).GIEC

b) Hi ha verbs transitius que seleccionen un tercer argument que expressa la meta o el destinatari i fa la funció de complement indirecte.GIEC En L’empresa comunicà la notícia a tots els interessats i El metge li receptarà un antibiòtic, el sintagma preposicional a tots els interessats i el pronom feble li expressen la meta o destinació seleccionada pel predicat comunicar i receptar, respectivament. Els verbs transitius que exigeixen un complement indirecte són principalment verbs de dicció o comunicació (anunciar, comunicar, contar, contestar, demanar, dir, escriure, explicar, jurar, notificar, preguntar, prometre, respondre, suplicar) i verbs de transmissió (aplicar, atorgar, atribuir, comprar, concedir, dedicar, destinar, donar, ensenyar, enviar, lliurar, mostrar, oferir, pagar, pegar, portar, regalar, servir, tornar, vendre): Demanarem explicacions a l’encarregat; Hem enviat unes flors a l’àvia. A aquests s’hi poden afegir els verbs de despossessió (furtar, prendre, retirar, robar): Van retirar el carnet al meu cunyat; Li han robat la cartera.

c) Hi ha verbs que accepten alhora un complement directe i un complement de règim introduït per una preposició determinada pel verb (incitar a, invitar a, obligar a, persuadir de, convèncer de, basar en): Van invitar els amics a un sopar; Van obligar els treballadors a una jornada de deu hores; Has de convèncer els veïns de la nostra bona disposició; Baso l’argument en els comptes de l’empresa.GIEC

Quan el complement de règim té un sentit locatiu direccional, la preposició pot ser de destinació (en casos com, per exemple, acostar a, dur a, incorporar a, deixar a/en, dipositar a/en, posar a/en, portar a/en, entrar quelcom en, o tornar quelcom a), d’origen (treure quelcom de l’armari) o d’origen i destinació (baixar/pujar/traginar quelcom d’un lloc a un altre). Les preposicions locatives que encapçalen aquests complements seleccionats pel verb no són necessàriament fixes: Han deixat les cadires {a l’ombra / sota la figuera / en un racó}; Posa les camises a/dins l’armari. A més, el complement de destinació pot ser expressat per un adverbi de lloc (Dipositaren els diners allà; Posem-ho aquí).

D’altra banda, hi ha els verbs transitius que apareixen sense complement directe (ús absolut) i els verbs lleugers, que tenen un complement directe amb què formen una unitat de significat, que analitzem en els apartats següents.

Actualització: 01/04/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona