17.2.1 Els verbs transitius d'ús absolut



verb inacusatiu
verb incoatiu
verb intransitiu
verb lleuger
verb predicatiu
verb transitiu

Els verbs transitius d’ús absolut són verbs que, tot i que demanen lèxicament un complement directe, l’ometen.GIEC És el cas de visitar en Aquest doctor visita de nou a onze del matí, en què se sobreentén que el doctor visita els pacients.

Sovint és el context i la situació pragmàtica allò que fa previsible o recuperable el complement absent. Així, per exemple, en la radiació d’un partit de futbol, resultaria molt feixuga la menció contínua de la pilota; per això, s’utilitzen expressions amb absència del complement directe, com les següents: El davanter envia cap al centre, atura, refusa el defensa i, finalment, atrapa el porter.

Semblantment, en el llenguatge de la restauració (o en receptes de cuina) és habitual l’ús absolut de verbs com batre, enfornar, escaldar, esqueixar, fregir, picar, remenar, salar, trinxar o untar: Piqueu i saleu abans de fregir. En contextos comercials també són habituals amb aquest ús comprar, repartir, servir o vendre: Aquesta distribuïdora fa temps que no serveix.

És un cas particular d’aquest fenomen l’estalvi present en el context de l’enunciació que es produeix quan donem o demanem un objecte a una persona i diem en imperatiu: Dona(’m); Deixa(’m); Porta; Llegeix; Aguanta; Estireu; Mira; Toqueu. En imperatiu, els verbs transitius admeten l’absència del complement directe (Fes, fes; Digues), excepte si són verbs que indiquen estat, com conèixer, saber o tenir, verbs que, d’altra banda, no admeten fàcilment l’imperatiu. n En el cas de tenir, podem dir Teniu o , sense complement, quan el verb és sinònim de agafar o aguantar. En canvi, en Tingueu paciència o Tingues seny no es pot suprimir el complement.

Es constata un ús absolut de verbs transitius en els crèdits d’una publicació, una exposició, un producte audiovisual o una taula rodona: Organitza: Colla de diables «L’avern»; Edita i distribueix: Edicions Grau; Presenten: Pius Poblet i Clara Vila. Però és preferible presentar aquest tipus d'informació amb altres recursos: l’ús del nom que designa l’acció (Organització:…, Edició:…, Presentació:…), l’ús del nom que designa l’actor (Organitzador/a:…, Editor/a:…, Presentador/a:…) o l’ús del participi amb la preposició pròpia del complement agent (Organitzat per…, Editat per…, Presentat per…).

En rètols d’instruccions, el pronom feble d’acusatiu, del qual no s’ha de prescindir, presenta un valor díctic: No me’l tragueu en cas d’accident (en un casc de motorista); No ho doblegueu (en una targeta o full); Utilitzeu-lo en cas d’incendi (en un extintor). n

Entre els principals verbs transitius d’ús absolut, trobem verbs de creació (cantar, compondre, construir, edificar, escriure, dibuixar), que expressen un objecte creat a conseqüència de l’acció verbal, verbs que seleccionen com a complement un objecte que queda afectat per l’acció (engolir, mastegar, planxar, rentar), verbs psicològics que expressen sentiments (estimar, menysprear, odiar) i verbs que demanen un subjecte inanimat amb valor instrumental (obrir, tallar, tancar, tapar): Han construït tot al llarg de la costa; El malalt engolia amb dificultat; El qui estima no té enveja; Aquestes tisores no tallen.

Els verbs de percepció voluntària mirar i escoltar accepten l’absència del complement, per contraposició als corresponents de percepció involuntària veure i sentir, que, generalment, necessiten un complement explícit: Tu ni mires ni escoltes; Quan no t’interessa, no veus ni sents res.

El verb veure de vegades s’empra com a verb de percepció voluntària en lloc de mirar: veure una pel·lícula, veure la televisió. Amb tot, no prescindeix del complement. Passa el mateix quan veure és usat com a verb de percepció intel·lectual, en el sentit de ‘entendre’ (Ara veig el meu error).

Els verbs de percepció palpar, ensumar, guipar, llucar i menys freqüentment olorar, entre d’altres, accepten la supressió del complement: Avançava palpant (la paret) a les fosques; No guipis mentre ens amaguem; S’atura i olora amb curiositat. En canvi, notar i sentir no poden prescindir del complement (No sento ni fred ni calor).

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona