18.1 Introducció



atribut
copulativa
copulativa de caracterització
copulativa d'identificació
predicatiu
verb copulatiu
verb quasicopulatiu

En les oracions amb un predicat verbal, l’element que selecciona els arguments (subjecte i complements) és el verb.GIEC Així, en l’oració El gerent va donar l’informe a la directora, les característiques semàntiques i sintàctiques del verb donar exigeixen un argument que fa de subjecte (el gerent), un altre que és complement directe (l’informe) i un tercer que fa de complement indirecte (a la directora). En canvi, tenim construccions copulatives quan la predicació és expressada per un element no verbal, l’atribut, i el verb és copulatiu o quasicopulatiu, com en La xiqueta és molt espavilada, La directora està contenta i Els ferits continuen estables. En aquests casos, els elements vertebradors de la predicació són els adjectius (espavilada, contenta, estables) i no pas el verb.

D’altra banda, hi ha constituents no verbals que també desenvolupen una funció predicativa, però que s’afegeix a la predicació verbal. És el cas d’oracions com L’infant jugava tranquil, La veïna treballa de recepcionista i La carnissera duia el davantal ben tacat. En aquestes oracions, els verbs jugar, treballar i dur són els predicats principals (o primaris), i tranquil, de recepcionista i ben tacat són predicats secundaris, que afegeixen una predicació més al subjecte (l’infant, la veïna) en els dos primers casos, i al complement directe (el davantal) en el tercer. Anomenem predicatiu l’element (no verbal) que aporta la predicació secundària en oracions com les precedents.

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona