18.1 Introducció



atribut
copulativa
copulativa de caracteritzaciķ
copulativa d'identificaciķ
predicatiu
verb copulatiu
verb quasicopulatiu

En les oracions amb un predicat verbal, l’element que selecciona els arguments (subjecte i complements) és el verb.GIEC Així, en l’oració El gerent va donar l’informe a la directora, les característiques semàntiques i sintàctiques del verb donar exigeixen un argument que fa de subjecte (el gerent), un altre que és complement directe (l’informe) i un tercer que fa de complement indirecte (a la directora). En canvi, tenim construccions copulatives quan la predicació és expressada per un element no verbal, l’atribut, i el verb és copulatiu o quasicopulatiu, com en La xiqueta és molt espavilada, La directora està contenta i Els ferits continuen estables. En aquests casos, els elements vertebradors de la predicació són els adjectius (espavilada, contenta, estables) i no pas el verb.

D’altra banda, hi ha constituents no verbals que també desenvolupen una funció predicativa, però que s’afegeix a la predicació verbal. És el cas d’oracions com L’infant jugava tranquil, La veïna treballa de recepcionista i La carnissera duia el davantal ben tacat. En aquestes oracions, els verbs jugar, treballar i dur són els predicats principals (o primaris), i tranquil, de recepcionista i ben tacat són predicats secundaris, que afegeixen una predicació més al subjecte (l’infant, la veïna) en els dos primers casos, i al complement directe (el davantal) en el tercer. Anomenem predicatiu l’element (no verbal) que aporta la predicació secundària en oracions com les precedents.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona