18. La predicaciķ no verbal: les construccions copulatives i els predicatius

18.2 Les construccions copulatives: l'atribut



Una construcció copulativa conté un verb copulatiu o quasicopulatiu i un predicat no verbal referit al subjecte, que fa d’atribut. En les oracions copulatives, la predicació recau en l’atribut (i no pas en l’element verbal). L’atribut és necessari perquè l’oració copulativa sigui completa i és el que selecciona o condiciona el tipus de subjecte, com mostra el fet que puguem dir Aquest terreny és molt argilós o El revisor és simpàtic i que, en canvi, siguin difícils d’interpretar, almenys en un sentit literal, oracions com El revisor és molt argilós o Aquest terreny és simpàtic. La missió del verb és proporcionar la informació temporal que tota oració necessita i establir concordança en persona i nombre amb el subjecte oracional.GIEC

L’estructura d’una construcció copulativa es mostra en la taula 18.1.

Taula 18.1
Construcció copulativa

 

En les construccions copulatives, el verb ha de ser el copulatiu ser, que no aporta contingut semàntic, o un verb quasicopulatiu, com semblar, que aporta un significat modal, o com estar, fer-se o continuar, que aporten un significat aspectual. Per la seva banda, l’atribut pot ser un sintagma adjectival, nominal, preposicional o adverbial que assigna al subjecte una propietat: Els infants són {innocents / una benedicció}; Aquestes figures semblen de cera; Estic molt bé. A més, alguns d’aquests verbs també poden aparèixer amb un sintagma preposicional o adverbial locatiu i admeten complements: Les dones són a la plaça; Els joves continuen allí; La ciutat és més agradable a l’estiu.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Segona ediciķ - juny 2020

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona