18.2.1 Els verbs copulatius i quasicopulatius



atribut
copulativa
copulativa de caracteritzaciķ
copulativa d'identificaciķ
predicatiu
verb copulatiu
verb quasicopulatiu

El verb copulatiu per excel·lència és ser (o ésser). El verb ser està completament desproveït de contingut semàntic i, per tant, es limita a ser portador de la flexió amb els valors de temps, aspecte i mode, indispensables en tota oració, i de persona i nombre, que permeten establir concordança amb el subjecte: Els seus fills són molt treballadors. Els verbs quasicopulatius, per la seva banda, afegeixen a la construcció un valor semàntic modal (semblar, parèixer) o aspectual (estar, continuar, fer-se, quedar(-se), etc.): La pel·lícula sembla interessant; La mare està pàl·lida. El quadre 18.1 mostra els tipus de verb que poden trobar-se en una construcció copulativa.

a) El verb ser, atès el seu caràcter semànticament neutre, es pot trobar en qualsevol mena de construcció copulativa: d’identificació (El seu avi era el president de l’associació), de caracterització (La mare de la Mireia és molt intel·ligent) o locativa (El Joan no és a casa). També s’utilitza ser per a expressar localització temporal (La inauguració de l’exposició és a les sis).GIEC

b) Els verbs quasicopulatius modals modifiquen semànticament la predicació expressada per l’atribut en el sentit que atenuen el valor de veritat de la proposició: no és igual Aquest meló és madur que Aquest meló sembla/pareix madur. En la darrera oració se’ns diu que el meló té l’aparença de madur; no s’afirma, doncs, que ho sigui. Tenen un valor modal semblar i parèixer. Aquests verbs accepten com a atribut sintagmes nominals, adjectivals (o participis), preposicionals i adverbials: Tu semblaves l’amo del local; El problema pareixia massa gran; La taula pareix de fusta, però és de plàstic; La febre no li baixa, però encara sembla aviat.

Els verbs semblar i parèixer són pràcticament sinònims, però tenen una distribució diferent entre els parlars. A més, parèixer té més restriccions d’ús, per tal com no és gaire freqüent amb atributs que expressen propietats contingents, com content, enfadat, en crisi o mort d’avorriment.GIEC

Els verbs semblar i parèixer amb un complement de datiu pronominal indiquen opinió o creença: Aquesta proposta em sembla inviable; A ella li pareix meravellós. El datiu és, en general, necessari si l’atribut és un sintagma adverbial de manera (, malament, pitjor, millor) o quantitatiu (poc, molt, massa): Això no em sembla/pareix bé; Aquest menjar em sembla/pareix massa per a tan poca gent.

c) Els verbs quasicopulatius aspectuals modifiquen semànticament la predicació expressada per l’atribut en el sentit que afegeixen un valor relacionat amb la durada, el manteniment o l’assoliment d’un estat o la transició cap a un estat. Així, estar, quedar(-se), restar i romandre expressen durada de la situació que indica l’atribut. Aquests verbs quasicopulatius presenten característiques i valors diferents, que s’expliquen tot seguit.

— El verb estar es combina amb atributs que expressen propietats contingents resultat d’un canvi d’estat (preocupat, angoixat, content): Va estar preocupat i angoixat tota la setmana. També es pot combinar amb atributs que expressen un estat assolit, com tancat en El refugi estarà tancat tot l’any.

— Els verbs quedar i quedar-se poden aportar un sentit de transició cap a l’estat expressat per l’atribut (Tota aquesta part del territori ha quedat despoblada; M’he quedat molt preocupat de la resposta; Arran de l’accident (s’)ha quedat sord). El verb quedar-se (o quedar en parlars baleàrics) també pot aportar simplement un valor duratiu per a expressar que no es passa d’un estat o lloc, com en Tot i que l’han operat tres vegades, s’ha quedat tan sord com abans, en què manifestem que la seva sordesa és precisament un estat conegut, que dura, i no pas acabat d’assolir.

— Els verbs romandre i restar són més aviat propis dels registres formals. El verb romandre té un valor i un comportament similars a estar. Així, si redactem un avís en una dependència escolar per anunciar que ja s’ha obert la matrícula, podem escriure Està oberta la matrícula o bé La matrícula roman oberta, amb un significat lleugerament diferent. El sentit de restar és més acostat al de quedar: Després de la inundació, tota aquesta part del territori ha restat despoblada. Per tant, restar no té el valor del verb estar en una oració com Aquest establiment estarà tancat del 15 al 30 d’agost, en què només volem expressar una durada limitada de l’estat de tancat, ni tampoc en És imprescindible per al partit de l’oposició d’estar atent a l’actuació del Govern.

d) Els verbs quasicopulatius aspectuals continuar, seguir, conservar-se i mantenir-se indiquen que es manté un estat anterior. Aquests verbs poden anar acompanyats de sintagmes adjectivals, preposicionals i adverbials que expressen un estat: Els préssecs de la nevera continuen {ben serenys / en bon estat}; El meu avi segueix molt bé; El meló es conserva fresc; L’edifici es manté en bon estat. Si l’atribut expressa una propietat inherent, es poden emprar aquests verbs en el cas que s’estableixi una comparació d’igualtat: Continues tan tossut com sempre.

e) Els verbs quasicopulatius aspectuals esdevenir i resultar expressen transició o canvi cap a la situació manifestada per l’atribut. El verb esdevenir pot aparèixer amb un sintagma adjectival, un sintagma nominal i, amb moltes restriccions, amb un sintagma preposicional: Les empreses que cotitzen en borsa esdevenen més poderoses; Aquella jove esdevingué una pintora reconeguda; Aquest mineral ha esdevingut de vital importància en la indústria de la regió. El verb resultar s’acompanya de sintagmes adjectivals (o participis) que expressen un canvi d’estat o conseqüència que beneficia o perjudica el subjecte oracional (afavorit, beneficiat, culpable, derrotat, elegit, ferit, il·lès, mort): La conductora ha resultat ferida. Aquest verb també admet sintagmes adjectivals, nominals, preposicionals i adverbials que puguin expressar una avaluació o un judici que l'emissor fa del subjecte oracional: Les teves paraules resultaran molt adequades; El negoci va resultar un èxit; La mesura ha resultat de poca utilitat; Si tot resulta bé, tindrem solucionat el problema.

Quan no s’expressa cap canvi d’estat, sinó, més aviat, una constatació o conclusió, el verb resultar pot aparèixer amb un pronom de datiu: Aquests costums li resulten estranys; Us resulta agradable? Quan resultar apareix sense atribut explícit, se sobreentén o bo: Això no resulta.

f) Els verbs quasicopulatius aspectuals parar i acabar, pel seu significat aspectual terminal, poden ser emprats amb un atribut per a expressar l’assoliment d’un estat: Va parar boig; Si no dorms com cal, acabaràs malalta.

g) Els verbs quasicopulatius pronominals tornar-se, posar-se i fer-se permeten expressar transició cap a un estat sense indicar-ne la causa, poden aparèixer amb un sintagma adjectival, preposicional o nominal: Aquest vi s’ha tornat agre; Els clients es van posar nerviosos; L’Estel es va fer {de l’ONG / cooperant}.

El verb tornar-se, quan expressa transició cap a un estat, no és pronominal en mallorquí ni en menorquí: Té tants problemes que tornarà boig.

Els verbs de moviment com anar, venir, sortir, eixir o caure admeten també un comportament quasicopulatiu. Tant anar com venir accepten atributs estatius representats per un sintagma adjectival, preposicional o adverbial, però anar és més productiu: Aquesta camisa em va/ve petita; Anava d’acompanyant/malament. Per la seva banda, els verbs sortir o eixir i caure s’usen amb atributs que designen estats resultants: Les mandonguilles no ens han sortit bones; Han eixit guanyadors del concurs; Treballa tant que caurà malalt.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona