18.2.2 Les classes de construccions copulatives



atribut
copulativa
copulativa de caracteritzaciķ
copulativa d'identificaciķ
predicatiu
verb copulatiu
verb quasicopulatiu

Tenint en compte la naturalesa de l’atribut i del subjecte, distingim quatre classes principals de construccions copulatives: les copulatives d’identificació, les copulatives de caracterització, les copulatives locatives i les copulatives temporals. El quadre 18.2 recull i exemplifica aquests tipus de construccions.

a) Les construccions copulatives d’identificació estableixen una relació d’identitat entre dos sintagmes nominals o elements equivalents, com una subordinada substantiva: L’alcalde és el seu pare; Que et quedessis a casa era la seva proposta; Jugar al Barça és l’aspiració del meu veí. En aquestes oracions, indiquem que el referent del subjecte i de l’atribut és el mateix i per això tots dos poden aparèixer davant o darrere del verb ser, segons quin sigui l’element que es vol identificar: El senyor Puig és l’arquitecte municipal o L’arquitecte municipal és el senyor Puig.

La concordança en les copulatives d’identificació pot variar. Així, si un dels constituents és un sintagma nominal definit plural i l’altre és un sintagma nominal definit singular, el verb copulatiu concorda amb el que va en plural: La nostra especialitat són les sardines a la brasa; Les motos són la seva passió. Si tots dos sintagmes nominals són en singular i n’hi ha un de format per un nom col·lectiu, el verb hi pot concordar en singular o bé en plural:GIEC La família d’en Rossend és/són la meva creu. n

b) Les construccions copulatives de caracterització assignen al subjecte una propietat inherent (o estable) o un estat contingent (o circumstancial). Quan diem Aquesta taula és gran atribuïm a aquesta taula una propietat inherent; i quan diem La nena està marejada indiquem l’estat transitori en què es troba el subjecte. En aquest tipus de copulatives, hi trobem el verb copulatiu ser, els verbs quasicopulatius modals semblar i parèixer i els verbs quasicopulatius aspectuals, com ara estar o anar: Aquesta escola és privada; Aquest senyor semblava desanimat; El xic està cansat; El nuvi anava molt mudat.

L’atribució de la característica o de la propietat es fa a través d’un sintagma adjectival o un participi (Aquesta terra és poc fèrtil; Això és molt perillós; Aquest poema és molt conegut), un sintagma nominal no definit (L’Arnau era un malalt; La Clara és advocada), un sintagma adverbial (Això és massa poc; Les coses són així; Com és la taula?) o un sintagma preposicional (La Roser és de Benicàssim; L’informe és per a demà; La manifestació és per la guerra; Aquest barret és de l’oncle Pep).

c) Les construccions copulatives locatives expressen situació espacial amb un predicat que pot ser un sintagma preposicional o un sintagma adverbial (L’Eduard és a la facultat; El cendrer és allà). Les construccions copulatives locatives prototípiques es formen amb el verb ser, com en els exemples anteriors, però també trobem construccions d’aquest tipus amb estar(-se) (La Maria Dolors canvia de poble cada dos per tres: ara (s’)està a Reus) i amb altres verbs quasicopulatius aspectuals com ara continuar, seguir, quedar(-se), restar, romandre o acabar, que aporten un matís aspectual duratiu o terminatiu (Aquell banquer continua/acabarà a la presó). En canvi, els verbs quasicopulatius aspectuals esdevenir i resultar i els verbs quasicopulatius modals semblar i parèixer no figuren amb sintagmes locatius.

Els verbs quedar(-se), restar i romandre admeten l’elisió del sintagma locatiu quan aquest pot ser interpretat d’una manera díctica, és a dir, en relació amb la situació espacial dels interlocutors, o bé si és el lloc habitual del subjecte: No us quedeu?; Ella se n’anirà, però la seva obra restarà/romandrà.

d) Les construccions copulatives temporals expressen situació temporal amb un atribut que pot ser un sintagma preposicional, un sintagma adverbial o un sintagma nominal. Es formen amb els verbs ser, i menys freqüentment amb estar, que té un sintagma nominal com a atribut): La festa de jubilació és {demà/a l’estiu/el dia de Nadal}; Han estat tres dies per a arreglar la porta.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona