18.3 Usos dels verbs ser i estar



atribut
copulativa
copulativa de caracteritzaciķ
copulativa d'identificaciķ
predicatiu
verb copulatiu
verb quasicopulatiu

El verb ser és el verb copulatiu prototípic del català i es limita a ser portador de les propietats oracionals de temps, persona i nombre. El verb estar fa una aportació semàntica de tipus aspectual a la construcció. A més d’aquestes diferències semàntiques, cal tenir en compte que l’ús d’un verb o de l’altre pot estar condicionat per la categoria sintàctica de l’element que realitza la funció d’atribut i pel caràcter animat o no animat del subjecte. El quadre 18.3 mostra les principals alternances entre els verbs ser i estar, segons la construcció copulativa en què es troba el verb.

a) Amb el verb ser es construeixen copulatives d’identificació, que estableixen una relació d’identitat entre dos sintagmes nominals (La Marta és la gerent de l’empresa), copulatives de caracterització que adscriuen una determinada propietat inherent del subjecte (Aquest arròs és salat) o seleccionen atributs modals (Això serà impossible; No era gens probable; És cert), i copulatives locatives que expressen localització espacial neutra aspectualment o pura (L’ordinador és al despatx). També s’utilitza aquest verb per a expressar localització temporal (Som a les cinc de la vesprada; Encara no som a l’hivern).GIEC

En casos molt esporàdics, el verb ser conserva un antic valor existencial (normalment en temps futur i sense atribut): Això serà si tu vols; Aquest tipus d’empreses seran multinacionals o no seran.

b) El verb estar fa una aportació semàntica de tipus aspectual a la construcció i s’utilitza en copulatives de caracterització per a atribuir a un individu o una entitat propietats contingents o resultants d’un canvi d’estat (El teu germà està trist des que sap que no vindreu; Estàs deprimit; Estic com si m’haguessin apallissat; El retrat dels avis està si cau no cau) i quan l’atribut és un sintagma adverbial de manera (Tu no estàs bé, Eusebi; Aquesta suma està malament). Així, diem Aquesta sala és molt freda, però ara està calenta perquè hi ha dues estufes. La propietat de molt freda és predicada de la sala com una característica que li és pròpia i per això utilitzem el verb ser, però diem que està calenta perquè, tot i ser de naturalesa freda, s’ha aconseguit una bona temperatura escalfant-la. També es pot utilitzar aquest verb en copulatives de localització quan pren el sentit de ‘estar situat’ (Els pobles que estan al mig de la vall han sofert més els aiguats) o en contextos en què s’activa una interpretació aspectual (El centre estarà obert de nou a quatre) i amb sintagmes de mesura temporal que indiquen durada (Hi vam estar un mes, a fer això).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona