18.4 Els predicatius



atribut
copulativa
copulativa de caracteritzaciķ
copulativa d'identificaciķ
predicatiu
verb copulatiu
verb quasicopulatiu

Un predicatiu és un predicat no verbal que afegeix una segona predicació a la predicació primària expressada per un verb. Per exemple, en La nina dorm ben acotxada, el predicat principal de l’oració és dormir, el qual predica una acció de la nina, però l’oració expressa una segona predicació: la propietat de ben acotxada que s’assigna al subjecte. Així, aquesta frase equival a la suma d’una oració predicativa (La nina dorm) i una oració copulativa (La nina està ben acotxada).

El predicatiu pot correspondre a un sintagma adjectival, un sintagma nominal o un sintagma preposicional. Quan és un sintagma adjectival o un sintagma nominal, concorda en gènere i nombre amb el sintagma del qual predica una propietat. Així, en Les nines dormien ben acotxades el sintagma adjectival ben acotxades concorda amb el sintagma nominal les nines i en Han nomenat en Carles secretari de la comissió el sintagma nominal secretari de la comissió és masculí singular com el sintagma nominal en Carles.

Hi ha dos tipus de predicatius: els obligatoris i els optatius. Els predicatius obligatoris resulten imprescindibles per a la bona formació de l’oració i els predicatius optatius actuen normalment com un adjunt al predicat; d’aquí prové el seu caràcter optatiu. Ambdós tipus de predicatius poden tenir com a subjecte semàntic el subjecte del verb principal (predicatiu orientat cap al subjecte) o el complement directe del verb principal (predicatiu orientat cap al complement directe), com recull el quadre 18.5.

a) Els predicatius obligatoris són predicats no verbals que expressen una predicació secundària exigida pel verb, com ocorre en Feia més gran el teu pare o Consideren guanyadora la segona candidata, en què no podem prescindir dels sintagmes més gran ni guanyadora si volem conservar el significat que fer i considerar tenen en aquestes oracions. Trobem predicatius obligatoris orientats cap al complement directe, com els dos anteriors, en què el subjecte semàntic del predicatiu és el teu pare i la segona candidata, respectivament. També hi ha predicatius obligatoris orientats cap al subjecte, com en La Sílvia farà de professora tot l’estiu, en què professora actua de predicat secundari respecte de la Sílvia. En els casos en què el verb selecciona un nom d’ofici o un càrrec precedit de preposició, el nom hi concorda en gènere i nombre si el subjecte és singular, però admet concordança en singular o en plural si el subjecte és plural: Actuarà de protagonista; Treballa de forner; Tots dos fan de professor/professors a Lleida, però abans feien d’arquitecte/arquitectes; Totes tres germanes fan de mestra/mestres.GIEC

b) Els predicatius optatius constitueixen un adjunt del predicat oracional i poden predicar del subjecte (Els meus amics vivien tranquils al mig del bosc; Condueix cap a casa malhumorat) o del complement directe (Desa ben plegades les estovalles; Has dissenyat el sofà massa petit). A més de referir-se al subjecte o al complement directe, el predicatiu també pot afectar, d’una manera més esporàdica, el complement indirecte: El metge li ha posat la vacuna dreta/marejada.

Normalment, aquests predicatius descriuen qualitats contingents (borratxo, content, fred, instruït, madur, pàl·lid, salat, verd ‘no madur’) d’un sintagma nominal determinat o quantificat. La categoria més freqüent del predicatiu optatiu és el sintagma adjectival (malhumorat, planxat, tranquil), que concorda en gènere i nombre amb el nom del qual predica: Caminaven malhumorats; He deixat els pantalons planxats; Ara la malalta dorm tranquil·la. No obstant això, també hi podem tenir un sintagma preposicional, com ara de mal humor (semànticament equivalent a malhumorat: Caminaven de mal humor), sense planxar (manera normal d’expressar ‘no planxat’: He deixat els pantalons sense planxar) o com a president (Comuniqueu-ho a en Ribes com a president de l’associació). També pot fer de predicatiu un adverbi díctic (Hem dibuixat el sofà així, ben petit, perquè ens agrada més) i fins i tot, més rarament, un sintagma nominal, com ara doctor en ciències naturals en Ha tornat d’Oxford doctor en ciències naturals.GIEC


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona