19. Les construccions passives, les impersonals i altres construccions amb subjecte indefinit

19.1 Introducció



impersonal pronominal
passiva
passiva perifrāstica
passiva pronominal
subjecte indefinit

La passivització i la impersonalització són dos recursos que permeten ometre o deixar en segon terme l’agent d’una acció.GIEC En comparar l’oració passiva Ha estat destituït el conseller d’Agricultura i la impersonal Han destituït el conseller d’Agricultura amb l’oració activa El president ha destituït el conseller d’Agricultura, s'observa que només la darrera oració expressa l’agent que ha dut a terme la destitució. En la passiva, l’agent ha desaparegut, tot i que podria aparèixer com a complement agent (Ha estat destituït el conseller d’Agricultura pel nou president), i el subjecte és el conseller d’Agricultura, com indica el fet que si fos plural el verb passaria també a plural: Han estat destituïts el conseller d’Agricultura i la consellera d’Interior. En la impersonal, es manté l’estructura activa, però no s’especifica qui ha fet l’acció, és a dir, el subjecte és el·líptic i rep una interpretació indefinida. Així, en la passiva el subjecte agent desapareix com a constituent oracional o passa a ocupar una funció secundària, la de complement agent; en la impersonal una acció o situació s’atribueix a un subjecte indefinit o genèric.

Cal notar que l’oració Han destituït el conseller d’Agricultura, sense més context, admet dues interpretacions: pot tenir un subjecte definit sobreentès, i aleshores no s’interpreta com a impersonal sinó que és semànticament pròxima a Ells (o elles) han destituït el conseller d’Agricultura, o pot ser equivalent a Hom ha destituït el conseller d’Agricultura. En aquesta darrera interpretació, es diu que el subjecte de Han destituït el conseller d’Agricultura és indefinit. S’interpreta que algú o algunes persones han destituït el conseller, però no s’especifica qui ha estat.

Les construccions passives poden ser perifràstiques i pronominals; al seu torn, les impersonals poden ser pronominals i amb subjecte el·líptic. A més, hi ha construccions amb subjecte indefinit. El quadre 19.1 recull i exemplifica les diverses construccions.

Les passives converteixen en subjecte gramatical el complement directe de la construcció activa i suprimeixen o converteixen en un adjunt l’agent d’un predicat d’acció transitiu. En una oració activa com Els emissaris del líder tibetà van anunciar arreu la bona nova, l’agent de anunciar (el sintagma nominal els emissaris del líder tibetà) fa la funció de subjecte. La passiva altera aquesta relació tot suprimint l’agent i convertint el complement directe (la bona nova) en el subjecte oracional. Hi ha dos tipus d’oracions passives: la passiva perifràstica, que es construeix amb l’auxiliar de veu passiva ser acompanyat d’un verb en participi passat (La bona nova va ser anunciada arreu), i la passiva pronominal, que es construeix amb el pronom es (Es va anunciar arreu la bona nova). Les impersonals, per la seva banda, presenten l’estructura d’una construcció activa, però inclouen un subjecte d’interpretació indefinida. Poden ser pronominals (No es pot fumar en aquest recinte), construïdes amb el pronom es, o no (Han prohibit fumar dins del recinte).

Actualitzaciķ: 06/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona